El primer llibre de l'any

Si en altres ocasions he patit molts dubtes a l’hora de triar el primer llibre de l’any, enguany m’ha resultat ben fàcil. M’he decantat per celebrar la continuïtat d’iniciatives apassionants en temps de crisi, i és per això que avui em mantindré fidel a la decisió de l’any passat i començaré l’any amb Un amor d’en Swann de Marcel Proust, la segona part de Pel cantó de Swann que el traductor Josep Maria Pinto ens ha lliurat recentment gràcies a l’encert de l’editorial Viena. Després de Combray vaig estar temptat de continuar la Recherche amb qualsevol de les traduccions que hi ha disponibles a les llibreries, però la resposta dels lectors em va convèncer que valia la pena esperar una mica. Acompanyat per les sonates de Dresde de Vivaldi interpretades per Fabio Biondi i L’Europa Galante, publicaré aquest apunt, faré un tomb pel FaceBook i pel Twitter, estrenaré l'agenda de La Pléiade i comencaré a llegir

Per formar part del «petit nucli», del «grupet», del «petit clan» dels Verdurin, n’hi havia prou amb una condició, però que era indispensable:

El primer llibre de l'any

Hi ha autors que intimiden per la magnitud de la seva obra i, sobretot, pel fervor dels seus lectors. Marcel Proust és sens dubte un exemple mític d’aquests gegants de les lletres. Confesso que només n’he llegit alguna obra breu, petites meravelles com Sobre la lectura, mentre ajornava A la recerca del temps perdut atemorit potser per la contundent immensitat dels volums pulcrament ordenats a la llibreria, o tal vegada per la possible frustració d’expectatives que ja he patit en altres ocasions, davant d’obres de referència que han estat tan comentades i imitades que llegir-les directament deixava un regust a dejà lu que entorpia l’accés al text. L’aparició de Combray, la primera part de Pel cantó de Swann, que és el primer volum de la Recerca —com l’anomenen els proustians—, i que Josep Maria Pinto ens ofereix en un llibre gens intimidador, em sembla una bona invitació a iniciar una aventura possible, a vèncer els recels que fins avui m’han dissuadit d’acostar-m’hi. El primer dia de l’any és un pretext com qualsevol altre, tan arbitrari com es vulgui, però una certa complicitat s’ha decantat per Combray entre les altres opcions que he sospesat. De manera que ara clicaré “publica un missatge” i seuré a la butaca i

Durant molt de temps me’n vaig anar a dormir d’hora. De
vegades, tot just...