Pensava en els llibres de Maximiliano Barrientos a la
piscina, tot just quan començava a nedar i el benestar aquàtic m’encomanava un
entusiasme, una eufòria, que s’assemblava molt a la satisfacció de llegir Hoteles
i Fotos tuyas cuando empiezas a envejecer.
Cierro los ojos bajo el gua y pienso que soy un pez y que estoy en la pecera de un niño. Soy un pez que no sabe que vive en una pecera sino en un río o en un lago, un pez que nunca descubrirá que vive engañado. Emerjo, mamá tiene gafas oscuras. Se broncea despacio.Soy un pez, digo.No responde. Es una tarde soleada y otras personas se acercan y yo deseo que no lo hagan, yo deseo que el tiempo se detenga. Nado, me alejo.
Però anem a l’estudi on Maximiliano Barrientos reescriu, on
sacrifica una frase bella a favor del sentit, on dubta i troba, on perd i
guanya. On edita la pel·lícula de la seva obra. Restarem davant la porta i ho
imaginarem tot.
Capturar la intimitat, el gest i el pensament que només la
ficció pot desvelar fidelment.
Deixar-ho tot: família, barri, feina, amics i totes les
coses que defineixen la identitat. Fugir de la identitat, esborrar-la i viure
en llocs transitoris: hotels i carreters. Començar de nou cada dia. Hotels em recorda
a Mariana Dimópulos, a Cada despedida: Els enllocs. La protagonista també
rebutjava la identitat com si fos una presó. I aquest rebuig també és un
trànsit. I el retorn com una estupefacció.
Adolescents amb un nostàlgia prematura de la joventut. El
narrador no s’amaga. Diu:
Están en esa edad en la que el recuerdo del colegio se vuelve vago, las imágenes que debieron estar para siempre se vuelven borrosas y se las ayuda con la imaginación, aumentando detalles o eliminándolos. Editan la vida, la adaptan a sus propias conveniencias, la asemejan a ésa que siempre quisieron tener y no pudieron.
Llegir Fotos tuyas cuando empiezas a envejecer el 16 de
setembre de 2021. Imaginar com l’hauria llegit el 16 de setembre de 2001.
Repetir l’operació amb Hoteles.
Analepsi, prolepsi, veu narrativa, focalització: fer-ne un
etcètera, escriure’l en un paper i llançar-lo a la piscina. Seure i contemplar
com es desfà.
