En el transcurs de la lectura normalment no ens fixem en les lletres. Potser podem dedicar uns instants d’atenció a la maquetació d’un llibre, la tipografia i altres detalls que ens fan el text més còmode de llegir, però diria que aquesta mena d’escrutinis se solen fer abans de submergir-nos-hi. La solució que l’editor hagi trobat per a aquests detalls serà bona, per tant, si passa desapercebuda. Trencar les convencions és una invitació a llegir d’una altra manera. Per aquesta raó, Art and Text, editat per Aimee Selby, comença amb el simbolisme i les avantguardes literàries, quan la manipulació conscient de la disposició textual esdevé una tècnica habitual d’estranyament i, doncs, un recurs per afegir un sentit que una disposició convencional no tindria. Rimbaud, Apollinaire o Kurt Schiwitters són alguns dels exemples literaris que trobem al llibre abans d’entrar en matèria.
Amb l’esclat de l’art conceptual als 60, s’estén l’ús de la paraula a les creacions artístiques. Junt amb la desmitificació de l’artista en el sentit tradicional del geni romàntic apareix la necessitat d’aplicar eines pròpies del llenguatge a l’art; en paraules més exactes d’Art & Language:
It does represent an appropriation of certain dialogic and discursive mechanisms by artists who sought thereby critically to empower themselves and others, and to that limited extent it represents a linguistic turn.
No es tractaria, per tant, d’un simple recurs formal —tot i que en ocasions no he sabut veure res, més enllà d’un “oh!” o d’un “què maco!”— sinó de reforçar l’aspecte crític, i sovint combatiu, d’instal·lacions, performances, intervencions, etc.
Art and Text m’ha semblat una excel·lent antologia, sobretot perquè m’ha obligat a enfrontar-me a la meva ignorància de l’art contemporani. És cert que hi ha artistes que segueixo amb admiració, però són molt pocs en comparació amb els que apareixen en aquestes pàgines, molts dels quals m'eren desconeguts o em resultaven indiferents. Aplegats, però, sota aquest títol es fan més evidents les connexions que mantenen i saltant de l’un a l’altre es pot arribar a entendre millor els diferents procediments de creació, sovint més interessants que el resultat, que resta com una empremta del procés.
