Ara és l'hora, lectors!

M’agradaria ser imparcial, però no puc i ni tan sols faré l’esforç de ser-ho: m’agrada que s’emeti L’hora del lector a la televisió pública, que és l’única mena de televisió on podria existir. Diuen que el tanquen perquè no és prou ‘prescriptiu’ i ara no vull imaginar com serà el programa ‘prescriptor’ que el substituirà. Però sí puc imaginar que convisquin. Per què no podem tenir dos programes de llibres a TV3? A banda dels programes que regularment o ocasionalment en parlen, és clar. Quines complicitats, rivalitats, discrepàncies o atzars els lligarien? No seria un gran estímul per a la lectura? Perquè, a més a més dels llibres, la conversa —o discussió— s’estendria més enllà de l’emissió de cada programa. Vull creure que seria així. Em cal creure-ho.

D'anada i de tornada

Uns que se’n van...

Miquel Almirall, Albert Berrio i Vicent Conca signen CONTRASTANT: punt final. Plega una de les webs de referència en català. Dos temes, recurrents al llarg dels sis anys d’activitat de la web, m’han ensenyat a filar prim a l’hora d’interpretar la informació: els coneguts recomptes d’assistents a les manifestacions i el concepte de nacionalisme banal. Els reculls de premsa i l’hemeroteca Ramon Barnils han estat també dues eines que m’han permès atendre perspectives noves i eixamplar la manera de mirar el món.

Uns que tornen...

Emili Manzano torna a la televisió. Substituirà un conegut criptocatalanoescèptic amb un programa que manté l’esperit que ha convertit el creador de Saló de lectura en un punt de referència indiscutible en el món de les lletres: fer de l’experiència de la lectura la protagonista de cada emissió. Una manera eficaç d’arrabassar els llibres a la sacralització habitual de les campanyes de foment de la lectura i de retornar-los als lectors. El títol del programa no és gaire original, però no pot ser més exacte: L’hora del lector.