La trama perfecta

Hi ha jocs de taula que estan condemnats a causar disputes més o menys intenses, les quals se solen resoldre en acurades negociacions fins que s’arriba a un acord i comença el joc. Rarament se sol al·legar el reglament oficial, perquè la intenció és reproduir amb exactitud la mena de diversió que cadascú espera, sobretot quan les variacions acumulades cerquen complicar el desenvolupament de la partida, amb més obstacles o intervencions de l’atzar. La negociació, en aquests casos, pot produir un plaer diferent del plaer que procura el joc en si. Bona part d’aquest plaer prové de la dilació, d’ajornar tant el moment de començar a jugar com el final del joc.

La trama perfecta, de Daniel Busquets, és un llibre sobre el plaer de la dilació, de no renunciar a cap d’aquests dos plaers: ni a la sensualitat creada per l’elaboració del pacte entre els amants ni a la prolongació de l’acte mitjançant l’escenificació del pacte, que de vegades contempla el domini del dolor.

EXEMPLE

Xaman i tafur,

exemple d’il·luminació.

El protocol ens posseeix,

amb el percentatge correcte

d’al·lucinacions i mals costums.

Rituals establers, tant el del xaman com el del tafur, però no amb el propòsit que els amants repeteixin una mateixa experiència sempre idèntica: el protocol es converteix en aventura, el resultat del joc és incert.

Elaborar a la dilació consisteix a preparar i representar l’acte, però no per emmascarar la identitat de ningú, sinó per descompondre-la, intensificar-la, matisar-la amb les convencions com a instrument: el plaer de la simulació que no aspira tan sols a repetir, sinó a recrear novament.

RODATGES

Càmeres ocultes filmen

un seguit d’episodis nous.

A les escenes explícites

som els nostres dobles

i un grapat de seqüències

conté frases d’altres guions.

Hi barregem amor industrial,

i melodrama dia sí dia no.

Daniel Busquets ha demorat la publicació de la trama perfecta durant molts anys. Al llibre hi ha el plaer i el dolor d’anar reescrivint els poemes en la precisió, en la contenció i en la bellesa final de la forma. I el plaer de llegir-lo i rellegir-lo. D’acabar i tornar a començar.

VETLLADA

Ens coneixem poc

i jugarem a espies

o a impostors.

Desig de reüll

i material classificat.

Parc d’atraccions

i agents dobles,

tobogans per estrenar.