Berlín no s'acaba mai

Com sempre, la planificació d’una setmana de turisme a Berlín ha estat escassa: algunes adreces espigolades entre les recomanacions d’amics que ja l’havien visitada i les indicacions de les guies de viatge per triar els monuments i marcs incomparables que cal anar a comprovar que efectivament existeixen, per certificar l’admiració o la decepció que puguin provocar. Però Berlín no s’acaba mai. Anar a veure una llibreria de còmics a Oranienstrasse es convertia en el desig de recórrer aquest carrer i així de la cruïlla amb Skalitzer Strasse fins a Moritzplatz s’esvaïa la possibilitat de veure algun museu o d’entrar al Reichstag. O una mica més lluny, Zossener Strasse, Gneisenaustrasse, Bergmannstrasse, Friesenstrasse... oferien tot de motius de distracció —un parc on descansàvem sobre la gespa, una terrasseta per prendre un apflelschorle o una cervesa o un cafè, perquè qualsevol excusa era bona per seure-hi, una llibreria amb Pandora im Kongo a l’aparador, una botiga de discos amb rareses d’Einstürzende Neubauten o una botiga cultureta molt interessant, un racó idíl·lic al costat del Landwehrkanal, l’interior d’una illa d’edificis amb un microclima alternatiu propi amb galeries d’art i botigues o amb un restaurant senzill i tranquil on l’enigmàtic costum de trigar molta estona a cobrar s’allargassava fins a l’exasperació gràcies a la col·laboració de les inevitables abelles berlineses, etc.— i així, ens passàvem el dia, passejant pel barri de Kreuzberg, o també pel de Schoneberg o al voltant de l’Oranienburger Strasse del Mitte, amb la sensació que ni amb un any de vacances no començaríem a conèixer la ciutat.

Com sempre, no em podia estar d’entrar a les llibreries més atractives que trobàvem pel camí, i enguany amb més motius que mai, pel lloc i pel calendari. El desconeixement de l’alemany era un obstacle seriós per gaudir-ne plenament, però malgrat això no em vaig poder estar de col·leccionar l’Autorenbuchhandlung, la llibreria on vaig prendre la fotografia de més avall gràcies a l’amable autorització de la llibretera. Plovia dies més tard, quan la llibreria de la Literaturhaus se’ns va oferir com a refugi; va caldre ajornar fins a un altre any el plaer de fer un cafè al Wintergarten que l’envolta: tornàvem a casa. Una cosa que em va sorprendre molt és la gran quantitat de llibreries d’art que hi ha a Berlín. I la música: la planta dedicada a la música clàssica de la KulturKaufhaus Dussmann és immensa i aclaparadora. La fortuna va voler que hi trobés Scholl goes pop, on Andreas Scholl fa realitat el projecte de convertir-se en una mena de crooner, i que la dependenta em digués que l’endemà arribaria el devedé del Giulio Cesare de Haendel publicat per Harmonia Mundi i protagonitzat pel millor contratenor del món. Podria haver esperat que arribessin a can Castelló, al setembre o a l’octubre, però l’atzar és massa llaminer.

La presència de la literatura catalana a les llibreries era gairebé imperceptible. No deixava de ser una sorpresa trobar-se amb algun llibre de Mercè Rodoreda, o veure l’edició alemanya d’El mar d’Agustí Villaronga —però no la novel·la de Blai Bonet. Suposo que durant les properes setmanes augmentarà: les traduccions que es distribuiran durant els mesos de setembre i octubre permeten preveure més d’un racó de les taules de novetats o dels aparadors dedicat a l’esdeveniment. La fotografia de l’Autorenbuchhandlung no deixa de ser, per tant, un cas aïllat però significatiu: Maria Barbal, Albert Sánchez Piñol i Eduard Márquez ben a prop, sense que formin part encara de cap activitat planificada al voltant de la Fira de Frankfurt em sembla un bon auguri del ressò que pot obtenir la literatura catalana a Alemanya.

Troballes llibròfagues

Manllevo el títol de flaneuse a propòsit d'un apunt d'Albert Forns a Llibròfags que m'ha incitat a temptejar el microrelat de prestatge:

Una solitud massa sorollosa esperant els bàrbars just abans de la guerra amb els esquimals. S'alcen veus del soterrani més enllà de la raó; no pots no sentir-ho mentre agonitzo escorxat viu sota la pols.

Setembre

L’apunt de dimecres passat sobre la informació de què disposava a propòsit de la rentrée no volia ser exhaustiu. Aquest tampoc no ho serà, perquè casualment des de llavors ha arribat a les llibreries molta més informació sobre els plans de publicació i de distribució per al setembre. Crec que cal constatar que normalment són els grans grups editorials que compten amb una xarxa comercial pròpia els que ofereixen més dades sobre aquesta qüestió. Així, al costat de Random House Mondadori —que ja ens ha enviat el pla de publicacions per al novembre— i Planeta, també comptava amb prou dades del grup Santillana —distribuït per Ítaca— i del grup RBA.

Entre les novetats del grup Santillana que més m’intriguen hi ha les dues novel·les de Daniel Alarcón, escriptor peruà que ha estat seleccionat per la revista GRANTA com una de les més sòlides promeses de la literatura als Estats Units, que publicarà Alfaguara.

Sobre RBA, em sembla que val la pena destacar l’anunciada col·lecció de butxaca de La Magrana, que segueix una estratègia similar a Labutxaca: llibres que ja han tingut una molt bona acollida en la primera edició, tant si són recents com si es tracta de clàssics contemporanis. Així, entre els autors catalans, al costat d’Un home de paraula d’Imma Monsó o El dia de l’ós de Joan-Lluís Lluís hi haurà Pedra de tartera de Maria Barbal o Camí de sirga de Jesús Moncada, que ja han gaudit d’altres edicions en butxaca. En la part internacional, Suite Francesa d’Iréne Nemirovsky, El festí de l’amor de Charles Baxter o Seda d’Alessandro Baricco compartiran taula amb El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon, que coincidirà amb l’aparició d’Un petit inconvenient, la seva darrera novel·la.

Dimecres mateix, Distribuciones de Enlace va enviar el pla de publicacions per al proper mes, fet que va coincidir amb un comentari a «Latidos», la secció que manté Sergio Vila-Sanjuán al suplement Cultura/s de La Vanguardia:

Con la remodelación del Grup 62, al que pertenece la distribuidora Enlace, circulaban dudas sobre si Anagrama seguiría con esa firma. Y lo hará. Enlace se divide en dos distribuidoras, una para los sellos en catalán del grupo; la otra, en castellano, distribuirá Anagrama, El Aleph, Península y algunos sellos de ensayo de editorial Planeta como Crítica, Ariel y Paidós. En la nueva perspectiva Herralde será accionista además de cliente.

Que fos Enlace qui distribuís finalment Labutxaca era una dada prou significativa que apuntava cap a l’absorció de la distribució de la resta d’editorials del nou Grup 62. Caldrà veure com es resol la situació de Paidós, editorial que s’encarrega encara de la pròpia distribució al marge del grup Planeta i malgrat els esforços de Gonzalo Pontón —que dirigeix també Crítica i Ariel— per diluir-ne el perfil amb l’augment de títols d’autoajuda i la creació d’una innecessària col·lecció de narrativa policíaca en una editorial que sempre ha mantingut un alt nivell en la publicació d’assaig; innecessària perquè Planeta disposa de prou editorials per encabir-la.

Pel que fa a la teca, hi ha un munt de títols interessant, a més a més dels que ja vaig destacar la setmana passada: La vida interior d’en Martin Frost de Paul Auster i La interpretació d’un crim de Jed Rubenfeld alhora a Edicions 62 i Anagrama, Rapala de Jaume Subirana o, a Empúries, Els privilegiats de Núria Perpinyà, el primer capítol de la qual apareix a la revista Benzina d’aquest mes d’agost. Elipsis, una editorial recent que caldrà seguir amb atenció, publicarà Un nido de bobos de John Ashbery i Llibres de l’ïndex La vida del Llàtzer de Tormos, on Jordi Bilbeny intentarà provar no tan sols que l’original era català, sinó també que hi ha un bon grapat d’obres del Siglo de Oro que en realitat són apropiacions d’obres catalanes.

L’efecte Frankfurt es notarà amb la publicació a la col·lecció Compactos d’Anagrama de set traduccions a l’espanyol de llibres de Pere Calders, Jesús Moncada Baltasar Porcel, Quim Monzó, Sergi Pàmies i Miquel de Palol. No cal dir que espero amb molt d’interès l’assaig de Jordi Herralde que anuncia Sergio Vila-Sanjuán sobre la difusió de la literatura catalana: «En total son 61 los títulos traducidos del catalán por Anagrama desde el histórico Dos pastiches proustianos de Llorenç VIllalonga.» També apareixerà a Compactos la millor novel·la d’Enrique Vila-Matas: El mal de montano.

Fins que Enciclopèdia Catalana DIGEC s’integri a Enlace¹, [Enciclopèdia Catalana] de moment manté la distribució del seus segells editorials. Per a la rentrée, entre altres coses, té previst oferir els Contes de John Cheever i Visca la república!, amb contribucions de Joan B. Culla, Josep Fontana, Santos Julià, Carme Molinero, Borja de Riquer, Susanna Tavera, Enric Ucelay Da Cal i Ricard Vinyes.

Cossetània, que és distribuïda per L’Arc de Berà, va informar també del pla de publicacions per al setembre, que inclou un llibre també molt frankfurtià: Catalunya explicada als alemanys de Klaus-Jürgen Nagel. Collage de Roger Tartera i Per les presons de Franco. Memòries d'un pres de la postguerra 1936-1945 de Tàrio Rubio, cadascun per motius diferents, també em semblen força interessants. I això que encara tinc pendents escriure alguna sobre Contra l’invasor de Carles Rahola i la lectura de La masmorra de Joan Ventura, tots dos de la col·lecció Memòria del segle XX.

Per últim, la nova editorial El Andén satisfarà els qui s’enyorin de L’església del mar, La clau Gaudí o El Quart Reich amb La ciutat dels secrets de Patrice Chaplin, on sembla ser que els elements autobiogràfics ordeixen la revelació del secret més ben guardat de Girona: el Graal.

¹ Lapsus imperdonable. Gràcies Vicente.

[Continuació de La selva de la distribució i Mutacions d'una selva]