Els ulls de Tirèsies

Ahir a la nit buscava enllaços per a l’apunt d’avui quan vaig recordar que els dimecres emeten Saló de lectura. És l’inconvenient dels ponts i aqüeductes festius: el calendari pren complicats arabescs. Encenc la tele i em trobo que parla Antoni Clapès just quan acaba la seva intervenció sobre Els ulls de Tirèsies. Acaba de publicar un llibre d'aforismes molt recomanable, Carnet al margen, en edició bilingüe espanyola i catalana amb traducció de Carlos Vitale. L’acompanyaven Valeria Bergalli, de l'editorial Minúscula, Gabriel Bravo de l'editorial Morsa i Jesús Aumatell de l'editorial Emboscall. Estaria bé organitzar un Micro-Saló del Llibre per difondre aquestes editorials que editen pocs llibres i sovint amb molt d’interès: Rosa Cúbica, Perifèric Edicions, Labreu, Funambulista, Ensiola —que acaba de reeditar Haceldama de Blai Bonet—, Afers, L’esguard, Hiperdimensional, etc.

Estic convençut que la col·lecció de plaquettes Els ulls de Tirèsies és un dels esdeveniments més importants de la poesia catalana del darrer any. Uns pocs fulls plegats i sense relligar —rebutgeu imitacions— que ofereixen una molt saludable diversitat. De l’obra acabada a l’esbós d’un llibre en curs d’escriptura, del poeta consagrat al jove poeta que comença, de la nuesa formal a la densitat conceptual, del vers precís a l’error imperdonable, de Catalunya a Mèxic, passant per Itàlia i altres països. Des de la senzillesa, i sense oblidar les altres activitats que l’ocupen, Antoni Clapès ha sabut construir un refugi discret però ample per als amadors de la poesia. Els qui pensin que la poesia només pot ser d’una sola manera i prou faran bé de llegir altres coses.

El 2 de novembre es va celebrar la presentació dels 10 darrers lliuraments de la col·lecció, amb una lectura de poemes a l'Horiginal. Són aquests:

11. Carlos Vitale: Duermevela. Poesia mínima, densa, que es clou amb un sol dibuix senzill de Benet Rossell.

12. eduard escoffet: carrer d’urgell. No fa llibres. Es manté fidel a la promesa: això és tan sols una plaquette.

13: Josep Pedrals. Ajornat: sortirà a la primavera, amb el nou lliurament de plaquettes.

14. Joan Duran i Ferrer: Assaig d’àngel. Tremola, recita, sensual tremola, recita. De CEL: "Mira que tot estava escrit i al penja-robes".

15. Laia Noguera i Clofent: Incendi. Abans que surti a recitar m’apunten discretament que és la veu més eròtica de la poesia catalana.

S’ofereix nafra per ficar-hi el dit o la polla.
Econòmic. Sang inclosa.

16. Pietro Civitareale: En el matí de les paraules. Poesia nua. Una precisió de diamant. Atemporal. El temps.

17. Jorge Souza: Ojos de ágata.

Vine de fuera, quizá de un espejismo
en el que alguien soñaba que era éste
y encontraba en sus sueños al otro que yo soy,
construyendo estos ojos, inventando
esta luz, estas palabras.

18. Ester Xargay: Ainalar. Unes fotografies de Roser Bover són el pretext d’uns poemes que animen i adverteixen sobre la vida a un infant.

19. Yael Langella: Unbekannter Dichter. Poeta desconegut. A les antologies de l’Alemanya nazi, Lorelei de Heine ja no era de Heine —jueu— sinó d’un poeta desconegut, esborraven Heine, però no podien esborrar Lorelei.

20. Robert Creeley: Primavera a Sant Feliu.

Conec
una història
que puc explicar
i explicaré

21. Maria Baranda: Fictícia. "Todo comienza con la luna y un cielo desolado": un torrent de versos, un vertígen.

22. Carlos Serrano: Ronda del mig.

No puc acabar l'apunt sense felicitar la Barcelona Review pels seus 50 números, una activitat que celebro i agraeixo.