Hi ha autors que intimiden per la magnitud de la seva obra i, sobretot, pel fervor dels seus lectors. Marcel Proust és sens dubte un exemple mític d’aquests gegants de les lletres. Confesso que només n’he llegit alguna obra breu, petites meravelles com Sobre la lectura, mentre ajornava A la recerca del temps perdut atemorit potser per la contundent immensitat dels volums pulcrament ordenats a la llibreria, o tal vegada per la possible frustració d’expectatives que ja he patit en altres ocasions, davant d’obres de referència que han estat tan comentades i imitades que llegir-les directament deixava un regust a dejà lu que entorpia l’accés al text. L’aparició de Combray, la primera part de Pel cantó de Swann, que és el primer volum de la Recerca —com l’anomenen els proustians—, i que Josep Maria Pinto ens ofereix en un llibre gens intimidador, em sembla una bona invitació a iniciar una aventura possible, a vèncer els recels que fins avui m’han dissuadit d’acostar-m’hi. El primer dia de l’any és un pretext com qualsevol altre, tan arbitrari com es vulgui, però una certa complicitat s’ha decantat per Combray entre les altres opcions que he sospesat. De manera que ara clicaré “publica un missatge” i seuré a la butaca i
Durant molt de temps me’n vaig anar a dormir d’hora. De
vegades, tot just...
23 comentaris:
El tinc pendent, regal del tió. No cal tenir por, així, en petites dosis i amb una bona traducció tot és més fàcil :)
Per degustar amb lentitud. Malauradament amb aquests clàssics és gairebé impossible acostar-s'hi amb 'innocència'...
Vaig llegir la Recherche potser massa jove (hi hauré de tornar).
Com sospito, Llibreter, que ja has passat de la vintena, crec que en gaudiràs. Degusta'l amb calma, com recomana la Júlia. La pega serà com continuar després. Existeix la traducció que van fer en Vidal Alcover i la Capmany, ara molt denostada, bàsicament perquè utilitza mallorquinismes (una rao que em sembla una bestiesa sideral, però això ja seria una altra història...)
La publicació de Combray és una de les bones coses a celebrar de l'any que just deixem... A mi m'ha de servir per perdre la por a Proust, el tastarem.
Tenen intenció de publicar tota "A la recerca del temps perdut" de manera completa en català? Fins ara no existeix oi?
Bona manera de començar el 2010 parlant de Proust! Bon any nou, Llibreter!
Gràcies, llibreter, per aquest esment el primer dia de l'any. Espero que tot plegat continuï obtenint aquest ressò. La continuació ja s'està cuinant...
Salutacions i bon any a tothom
Justament aquest que comentes és l'únic que he llegit d'ell i fa prop de vint anys. És un dels autors que tinc pendents ara.
Al final, una trucada típica d’aquestes dates va interrompre la lectura de Combray poc abans d’acabar el primer capítol. Puc dir, però, que hi estic enganxat. El començament ja l’havia llegit, suposo que en alguna antologia o en algun blog, i estic segur que aniré trobant fragments que em “sonaran” més o menys. Ara bé, la manera com un conflicte provocat per un fet aparentment banal —un petó de bona nit— condiciona la narració fins al punt que l’assumpte que a priori més m’interessava —la conversa durant el sopar— resti en segon pla i que tot plegat estigui al servei dels plecs anímics del protagonista —de moment, un nen de casa bona aviciat, malaltissament meticulós i fantasiós— em sembla extraordinari.
No cal dir que tinc ganes de llegir la teva lectura de Combray, Clídice.
Exacte, Júlia: el meu temor proustià es pot condensar amb la teva frase.
Aquesta edició està exhaurida, Allau, fa molt de temps. Confio que Viena Edicions esmeni aquesta mancança amb nous lliuraments de la traducció de Josep Maria Pinto.
M’agrada molt coincidir amb tu amb això de perdre la por, Espolsada. Em sembla que aquest Combray es convertirà en un eficaç prosèlit de Proust.
Hi ha la traducció que esmenta Allau, ara exhaurida. Podrien reeditar-la a LaButxaca i trobo que estaria molt bé disposar d’almenys dues traduccions al català.
Bon any, Arlequí! Sense voler, vet aquí que tinc un propòsit de nou any força ambiciós: la proustinització!
Duquena, sóc jo qui ha de donar les gràcies per la traducció: l’esforç és teu i el resultat, malgrat que només he llegit unes cinquanta pàgines, em sembla molt i molt reeixit. Per cert, si la continuïtat del projecte depèn de les vendes sospito que pots respirar alleujat.
Potser aquest Combray és un bon pretext per reprendre'l, Sílvia.
Salutacions cordials.
Trobo una vergonya per la nostra llengua que llibres com "La Recerca..." no es trobin permanentment a les nostres llibreries. I, per descomptat, que hi haguessin dues (o més) bones versions ja seria un somni.
Aquest no serà el primer de l'any, però ben segur que serà el segon o el tercer. De moment, a la pila.
Puc dir amb molt de coneixement de causa que la intenció i fins i tot el propòsit del Cercle de Viena és publicar tants volums com sigui possible de la Recherche. Naturalment que per fer possible un projecte d'aquesta mena no n'hi ha prou ni amb la decidida voluntat dels editors ni amb l'ara ja comprovada excel·lència del traductor, sinó que cal també la receptivitat de la crítica i l'embranzida del públic, cosa aquesta darrera sempre més costosa del que li pot sembla a qualsevol lector entusiasta. Que aquest primer volum es convertís en preuat regal de Reis -que et fan però també que fas- seria un estímul indubtable perquè la decisió d'engegar la màquina que ha de confeccionar el segon volum es prengués tot seguit...
Bones Festes i que els Reis sigui generosos i il·lustrats!
... Molt bon any i bona lectura de Combray, llibreter =:)... Espero poder anar llegint A la recerca en la col.lecció de Clàssics moderns de Viena, amb la traducció de Josep Maria Pinto. De la traducció de Jaume Vidal Alcover, guardo un volum -trobat en un racó d'una llibreria fa anys-, i la veritat, m'agradaria molt poder comparar ambdues traduccions i poder gaudir en català, si més no, d'una, edició completa i actualitzada de la catedral de Proust...
Proust no decep mai. La seva prosa se t'endú i mai més no tornes a veure les coses com les veies abans de llegir-lo (sona a tòpic, però és així).
No voldria pecar d'innocent però m'agradaria fer una reflexió a editors. Si vostè, senyor Llibreter m'ho pot aclarir li estaria molt agraït.
Partint de premises purament econòmiques, quan es treu un nou llibre, sempre s'acostuma a fer el mateix: edició de tapa dura, reedicions, nova edició amb llibre de butxaca, reedicions amb el llibre de butxaca, exemplars per a col·leccionistes, col·leccions de quiosc, packs, pel·lícula, nou rellançament, etc.
És evident que un clàssic com "A la recerca del temps perdut", és difícil que sigui un bestseller i que surtin números econòmics excel·lents. Aleshores, per què publiquen el llibre amb una edició tan xula com ara "Combray"? A mi ja m'agrada l'edició d'aquest llibre. No critico la qualitat de l'edició, tot el contrari, però si això ha de significar un preu que faci que deixi de publicar-se la resta de pàgines de "A la recerca..." aleshores ja no m'agrada tant. Prefereixo una edició de butxaca ben barateta i que permeti publicar la totalitat de "A la recerca..", intentant salvar els números que no pas una edició molt bona de Combray i que aquí s'acabi la història.
No sortiria molt més barat un llibre de butxaca? Potser no és tan atractiu, però el preu no és el mateix tampoc.
Jo com a lector arriba un punt que ja m'és igual que el llibre sigui de més qualitat o de menys qualitat. Pel que he llegit, tots els participants d'aquest bloc es moren de ganes que es publiqui tota A la recerca del temps perdut en català. Però és difícil que tingui un èxit comercial que justifiqui econòmicament la publicació de les més de 3000 pàgines que conforma l'obra.
Tan de bo que m'equivoqui i que el públic respongui.
També espero que amb el llibre electrònic aquests problemes desapareixin.
Cal preguntar-se també, Allau, si hi ha prou demanda per a projectes tan ambiciosos com aquest. Quan algú em demana en català la traducció a l’espanyol d’un llibre que també es troba en català perquè a l’escola ho va estudiar tot en espanyol o perquè en espanyol llegeix millor o més ràpidament, després de dècades d’oficialitat del català, em quedo bocabadat: com és possible que no hagi pogut dedicar un petit esforç durant tot aquest temps a millorar l’hàbit de lectura en la seva llengua? Crec que la mandra lingüística explica una part important del problema.
Encara tinc un munt de llibres endarrerits a la pila, Ferran, i aviat començaran a sortir-ne més. Que l’abundància no ens faci perdre la libido legendi!
Diria, Marcel, que la resposta del públic és prou bona per albergar esperances de continuïtat...
M’has encès la curiositat, Ariadna: a veure si trobo la manera de comparar com resolen tots dos traductors els períodes llargs i sovint complicats de Proust. Val a dir que la traducció Josep Maria Pinto és molt elegant en aquest aspecte.
Tens raó, David: de moment m’ha impressionat la manera com tracta la transcendència del matís. Una meravella.
El cas, Martí, és que la vida normal d’un llibre —de la tapa dura a la butxaca, si s’escau— no depèn únicament de premisses econòmiques. Un llibre és el resultat d’un procés on intervenen moltes persones, un bon text no dóna necessàriament un bon llibre i, en general, els lectors tenen en compte el valor del llibre també com a objecte a l’hora de decidir-se a triar-ne algun. Precisament en casos com A la recerca del temps perdut, els lectors solen buscar també edicions perdurables: la bona acollida de les traduccions de Lumen i Valdemar, malgrat l’edició de butxaca d’Alianza, amb traducció de Pedro Salinas, demostra que el valor cultural de l’obra ha de tenir un correlat estètic adient. L’ideal és que en català també es pogués triar, evidentment. Comparteixo amb tu el gust per les edicions de butxaca, però entenc que hi ha casos que els lectors prefereixin altres edicions. Amb el llibre digital, aquests problemes probablement desapareixeran, però cal tenir en compte que n’apareixeran d’altres: al cap i a la fi, és un format més que encara ha de definir el seu espai. Tot un repte per als llibreters! Fa molt que hi treballem i les perspectives són molt bones.
Salutacions cordials
Estic a la meitat del tercer volum i el tinc com a llibre de fons, és a dir, quant me'n interessa un altra, la Recherche s'espera en el prestatge i la torno a reprendre amb volguda morositat de llegidora embaucada. Si he oblidat algun dels personatges, busco endarrera de qui es tracta tot i que la claretat i l'ordre del gran escriptor quasi mai em permeten extraviar-me. Per sort el llegeixo en francés. Hi ha passatges que, com una melodia, frueïxo rellegint-los i i pensant o dient en veu alta: Com escrivia aquest home! Com escrivia!!!
Ei, no sóc cap anònim per a vosaltres. Em dic Glòria a http://ARBREDEFOC.BLOGSPOT.COM i signo Olympia al meravellós blog "In fernem Land".
Salutacions per a tots lletraferits.
Parlant de clàssics i de noves traduccions, us convido a visitar el següent blog, on pot descarregar-se una nova traducció al català de la novel·la de Hawthorne "La lletra escarlata", i un interessant estudi sobre les particularitats de la vella traducció de Rovira i Virgili de què disposàvem fins ara:
http://traduccionsinedites.wordpress.com/
Salutacions!
La veritat és que em sorprenen les pàgines que he llegit; és literatura 3-D! si em permets la frivolitat, Glòria.
Acabo de penjar l'enllaç al blogroll d'alguns apunts admirables, Víctor. Molt bona iniciativa. Saps si oferiran també la versió en epub?
salutacions cordials.
Jo estic enllestint una versió en .mobi (el format del Kindle) que els oferiré tan bon punt l'acabi. A partir d'aquesta versió és molt fàcil generar la versió en .epub, així que els enviaré els dos formats (però la versió epub no podré provar-la, ja que el Kindle no llegeix aquest format, espero que ells tinguin alguna manera de comprovar que funciona correctament).
Salutacions!
Acabo de passar per la pàgina on es parla de la traducció que va fer Rovira i Virgili de "La lletra escarlata" i he quedat esgarrifat per tota la història de censura per part del traductor i dessídia editorial posterior. La quantitat de draps bruts literaris que tenim a casa!
[Ah, i gràcies Llibreter, per incloure'm al teu hit parade lateral]
He acabat COMBRAY, la seva lectura ha estat com un bàlsam, us animo a llegir-lo, i a l'editorial a seguir publicant Proust.El traductor ha fet molt bona feina, felicitats.
Publica un comentari a l'entrada