dijous, d’agost 11, 2011

Una espia a la casa de l'amor

. dijous, d’agost 11, 2011

Hauria de saber trobar la manera de parlar sobre la repetició amb variacions en la narrativa. Algun dia sabré relacionar Cinc nits de febrer amb l’obra de Mario Bellatin, per exemple, i entre l’un i l’altre hi haurà coses de César Aira, de Biel Mesquida, de Quim Monzó, dels inevitables francesos i d’altres que ara mateix no recordo però que sospito que emergirien entre línia i línia, si mai m’hi poso.

Caldrà incloure Una espia a la casa de l’amor amb prou subtilitat per no matar el final sublim d’aquesta novel·la, perquè poques vegades la repetició és realment rellevant, realment aporta alguna cosa diferent i valuosa a la narració, i poques vegades m’ha deixat tan meravellat com ho ha sabut fer Anaïs Nin. Però avui toca fer la maleta, fa dies que tinc el cap ocupat pel viatge, i res millor que les paraules sàvies de Ferran Ràfols Gesa, el traductor, per saber més de l’estil, i un reportatge de Montse Serra a Vilaweb Lletres per saber com s’ha gestat el llibre.

5 comentaris:

Ferran Ràfols Gesa ha dit...

És una alegria, això de trobar-te un elogi quan tornes d'uns dies de desconnexió... Gràcies.

Evidentment, tampoc no seré jo qui aixafi el final de la novel·la, però la repetició de què parles em va deixar de pasta de moniato. Anaïs Nin té allò que se'n diu un univers personal, i això sempre facilita el joc de repeticions i variacions sobre un mateix tema (d'aquí a uns mesos en tindrem més proves, també gràcies a Labreu), però cap de tan espectacular com aquesta.

Rita ha dit...

Ja me l'he anotat. Entre la teva ressenya i el comentari del traductor pinta més que bé.

Molt bones vacances, llibretet!

Mireia ha dit...

Em fascina aquesta capacitat que alguns teniu per relacionar autors (ara mateix llegeixo ATENTAMENT, i en Triadú en sabia també la tira !!)

Ja friso perque ens descobreixis aquesta simbiosii/o relació Eduard Màrquez (que graan que és l'Eduard)i en Bellatín llibreter

el llibreter ha dit...

Enhorabona per la traducció, Ferran i sobretot pel teu apunt: és una autèntica sort que mantinguis un blog magnífic i absolutament reconamable. El final també em va deixar trastocat d'entusiasme: quina meravella!

Desitjo que t'agradi, Rita —o que t'hagi agradat, que la meva resposta ve amb retard! I m'alegra molt la notícia de Ferran que Anaïs Nin tindrà continuïtat en català.

Però Triadú sí que era —és!— un mestre a l'hora de trobar relacions de lletra insospitades, Mireia. La relació, però, és fàcil d'establir: la literatura és repetició més variació. La dificultat rau en trobar la manera particular com ho fan aquest autors; i no ho sé, si m'ensortiré...

Salutacios cordials.

SU ha dit...

Una informació per "tancar el cercle (?)": Joan Triadú va prologar l'edició d'"Una espia a la casa de l'amor" editada el 1968 per Edicions Proa; en aquesta ocasió, la traducció era de Manuel Carbonell.

Una gran abraçada!

SU