diumenge, de desembre 04, 2005

Cromatisme polièdric

. diumenge, de desembre 04, 2005

Sempre he volgut ser artista, treballar amb tot de materials diversos i crear Obres d’Art que omplissin el món de nous sentits per explicar-lo. I guanyar molts calés. Tret de la part econòmica, l’Art no s’ha convertit en una frustració: la llibreria m’ofereix l’oportunitat d’assajar formes de creació inèdites i secretes. La matèria que treballo són els llibres i la desplego sobretot per les taules de novetats que són, alhora, el taller i l’obra de l’artista.

Dispersió cromàtica. Al llarg dels anys he experimentat diverses formes de composició cromàtica. La forma clàssica establia el procediment per articular els llibres per col·leccions, de manera que s’organitzava una distribució de masses i volums de coherència interna polièdrica que tendia a expressar amb infinitat de matisos les contradiccions, confrontacions i indiferències de la discursivitat aplicada a la indústria editorial. Darrerament, el meu art ha evolucionat cap a la dispersió. La percepció de les formes de producció de sentit està mediatitzada per infinitat de condicionadors impolièdrics que obstaculitzen una visió directa de les coses en el seu essencialitzament. Per exemple, repensar i destruir la contigüitat dels títols que pertanyen a una mateixa col·lecció em permet mostrar la complexitat que afegeix la sobredeterminació discursiva a l’hora de construir la identitat de l’individu. He intentat en diverses ocasions treballar la dispersió des del minimalisme, però l’excés de producció editorial no m’ha permès encara introduir aquesta intuïció creativa en la Història de l’Art.

Nomadisme. L’exili com a estranyament del jo constituït transitòriament com a Altre és el punt de partida per a un distanciament crític respecte al llibre com a objectització de(l) discurs. L’autoreflexivitat és imprescindible sempre que el lloc de l’exili sigui parentesitzat i admès com a modificabilitat inestable. Posar una pila de llibres d’Antonio Gala en contigüitat immediata dels autors de narrativa eslava i germànica durant una hora i vint-i-cinc minuts permet desemmascarar les categories que impedeixen el reconeixement de nosaltres mateixos com a Altre.

Interacció. Les taules de novetats són una plataforma d’interacció oberta als lectors, que esdevenen així coautors de l’obra. El fet de comprar o consultar un llibre modifica la relació volumínica que presentava fins llavors la taula de novetats, ni que sigui durant un lapse temporal incert. Això és evident, sobretot, en la secció de llibre infantil, on la intervenció altament caòtica i irreflexiva dels lectors aconsegueix resultats d’una bellesa tan intensa com espontània. Les innovacions més agosarades han consistit en apilar llibres jugant amb la inestabilitat. Un lector podia, llavors, passar, interactuar i fer caure la pila, amb la qual cosa l’atzar intervenia amb una nova disposició del material sobre el terra. La fragilitat del subjecte, quan la constitució mateixa del subjecte és posada en qüestió, és, doncs, l’argument conceptual que permetia passar de la instal·lació a la performance, en un híbrid interactiu de conseqüències tan imprevisibles com enriquidores. Malauradament, l’alt volum de devolucions d’exemplars en mal estat desaconsella perseverar en aquesta línia d’investigació creadora.

Poliedrisme. Una de les meves paraules favorites és polièdric, la faig servir molt sovint: aquest llibre és polièdric, aquest autor és polièdric, aquesta pàgina en blanc és polièdrica. I el meu art és polièdric, evidentment.

Ironia. Aquest és un dels conceptes clau de la postmodernitat. I jo sóc irònic perquè sóc polièdric. Des del punt de vista artístic, hi ha diverses formes de treballar la ironia. El material textual és un dels més mal·leables a l’hora d’intervenir en la disposició dels llibres de novetats. De la creació de cadàvers exquisits a partir dels títols dels llibres a la interacció entre autors que pertanyen a capelletes rivals mitjançant l’intercanvi de les faixes de promoció on s’inscriu la cita, nom del premi que ha guanyat o altres mostres de la riquesa intrínseca de la frase publicitària.

Improvisació. Aquest és el concepte cabdal que engloba tota la meva vida artística. És molt important no reflexionitzar per endavant com ha de quedar la taula. Les novetats arriben de manera imprevisibilitzada. Per encabir tres títols nous cal decidir de manera intuïtivable —això és: tenint en compte un munt de dades que manipulitzades sense saber ben bé com— quins s’han de treure, quins cal desplaçar nomadismàticament per mantenir la dispersió cromàtica, quina quantitat d’exemplars hi deixo per posar en evidència la tensió polièdrica / impolièdrica del material, de quina manera la introducció d’una nova pila de llibres modifica la xarxa de relacions iròniques establertes fins llavors, etc.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Això sembla escrit pel Sokal, do you realize, bookseller? Has aconseguit fer un post de dreyt nient....

Sani ha dit...

Dear Llibreter,
Ara tindré fies lliures i podré ... podria passar...
Perquè no m'escrius un correu privat per dir-me on és aquesta immensa exposició collage de neologismes?
Convida'm sisplau a veure el teu cromatisme polièdric fet de mousse de mots amb mel de romaní sobre un coulis d'amor pel mot paraulesc.

sgironaroig@gmail.com.
I ja ens veurem, espero.
Cuida't.

El llibreter ha dit...

Tothom sap que parlar d’art —i d’altres coses, però sobretot d’art— vol dir utilitzar paraules llargues i conceptes confusos —vull dir: polièdrics. Per exemple, per què acontentar-se amb “cosa” si podem dir “ens objectual”? Per elevar la feina d’organitzar les taules de novetats a la categoria d’art cal un discurs que redimensioni —oblidí emprar aquesta paraula, quin disgust!— i reconceptualitzi l’activitat per menar-la de la contingència quotidiana a l’estratosfera de la creació. Així bastim el simulacre sobre el buit. Sí, anònim: aquest és un post buit. No em discutiràs, però, que la paraula “impolièdric” és una gran troballa, oi?

Benvolgut Sani: je suis désolé; també tinc pont. M’agradaria, però, que no m’atribuïssis en exclusiva l’artització de la llibreria mitjançant el cromatisme polièdric. Els corrents contestataris conviuen arreu amb la tradició més ferma en l’art d’entaforar novetats com sigui, amb violència continguda o resignació desfermada. Evidentment, el discurs teoritzador és novetat en aquest camp, però el domini de l’art no és exclusiu d’aquest foc d’encenalls verbal que he gosat escriure. Quan visitis les teves llibreries favorites, dedica uns instants a pensar la imaginació que hem de posar els llibreters per encabir tant de còdex novell com arriba ara que s’acosta la campanya de Nadal. Gràcies pel teu interès.

xuxy ha dit...

Molt bona paròdia!
Xuxy

ea! ha dit...

m'he fet un fart de riure, per reblar el clau no podia faltar la benaurada postmodernitat, you know...

subal ha dit...

Aviam, llibreter, parlant en plata i a la manera de Pla; fots els llibres de qualsevol manera, oi?

;-P

el_quitapenas ha dit...

No crec que sigui així, Sr. Subal. M'imagino al Sr. Llibreter col·locant els llibres meticulosament... com si de joies es tractés. Així dóna gust!

Juan Pedro Quiñonero ha dit...

Querido Llibreter,

En efecto, como me subrayabas, tu cromatismo poliédrico sospecho que tiene bastante que ver con mis higos chumbos.

Avanti!!,

JPQ

Sani ha dit...

T'ho escric (i dedico) en el meu blog. Sani

El llibreter ha dit...

La veritat és que em vaig fer un fart de riure estrafent el llenguatge d’alguns catàlegs d’art. Hi ha llibres que m’agrada col·locar en un lloc destacat i em penso on els poso i l’endemà els torno a canviar de lloc, i n’hi ha que m’és indiferent on siguin i els trobo un racó en el primer lloc que se m’acut. És evident que m’equivoco, en el sentit que un bon llibre em pot passar desapercebut per ignorància i que no rebi l’atenció que es mereix. Per sort, sempre hi haurà companys i clients que m’ho diran. I així anem fent, entre errors i encerts.

L'encarregat de les devolucions. ha dit...

Muntatge Efímer.- Col.lega llibreter (si em deixes anomenar-te col·lega des del meu racó del magatzem)chez nous, les taules de novetat són, a más a más, muntatges efímers; jo diria que són (disculpa la metàfora) dibuixos a la sorra que temen l'arribada d'una altra onada de novetats que els esborri per sempre més.

El llibreter ha dit...

Per això sempre dic que les llibreries es distingeixen pels llibres de fons. No dic que no hi hagi novetats interessants, que n'hi ha i moltes —portem un parell de mesos excepcionals en aquest sentit—, però fins i tot d'aquests títols tocarà fer devolucions; tret de l'exemplar que mantindrem al prestatge, es vengui o no es vengui. Per sort, hi ha moltes maneres de jugar amb la rotació.

Per cert, ja saps que ser llibreter, com ser poeta, és un estat d'ànim, des del magatzem, la caixa o la part de les comandes.

Salutacions i reserva forces per a quan acabin les festes, que serà quan et vindrà l'allau de devolucions.

Anònim ha dit...

Poliédrico Llibreter: ¿conoces el catálogo de la Editorial Poliedro? Nosotros también queríamos ser artistas.
jybaro