Amo as librarías da miña cidade: així comença O meu mapa íntimo de librarías, un bell apunt de Manuel Bragado sobre les llibreries de Vigo, eixamplat i matisat als comentaris. Txetxu Barandiarán li segueix la petjada i proposa el seu propi mapa íntim de Bilbao. Hi ha, també, el precedent de Xulio Ricardo Trigo amb Llibreries on perdre's. Coincideixo amb Txetxu que la primera llibreria que recordo era també papereria i era on comprava els llibres i el material de l’escola. Encara continua oberta i ha ampliat les instal·lacions. Llavors, quan encara era un nen, no podia saber que n’hi havia de més grans: a l’edat en què tot es nou, no podia concebre res més cobejable que aquells llibres ordenats per col·leccions. Créixer significava obtenir permís per allunyar les fronteres i explorar nous carrers. Així vaig descobrir altres llibreries, també petites i també sorprenents. Algunes ja no existeixen. Amb quinze anys ja podia pujar al tren i organitzar amb els amics expedicions per descobrir immensos territoris nous plens de discos i llibres.
Però més que un mapa íntim, voldria afegir un punt de vista diferent amb una tria de la meva col·lecció de llibreries. Només fa quatre anys que la vaig començar i en dec haver acumular més de vint. Malauradament, el desordre de la meva biblioteca m’impedeix donar ara un llistat complet, així que n’oferiré una petita selecció.
Triar una sola llibreria de París és molt difícil. Les dues vegades que he visitat la ciutat m’he detingut moltes vegades en petites llibreries extraordinàries, com la Galerie de la Sorbonne, a l'1 de la Place Paul Painlevé, on vaig comprar Edgar Poe: fragments des marginalia trauits et commentés par Paul Valéry. Una de les llibreries de referència és La Hune, al 170 de Boulevard Saint-germain, on vaig triar Le Seuil / Le Sable de Edmond Jabès. Molt a prop, al 174, hi ha L’écume des pages, el llibre on van estampar el segell és Main d’oeuvre 1913-1949, de Pierre Reverdy.
Roma també és una ciutat que compta amb llibreries molt interessants. Vaig deixar per més endavant la Herder; em vaig quedar tan impressionat que no sabia quin llibre triar per incloure-la a la meva col·lecció. A l’Antica libreria Croce, Corso Vittorio Emmanuele 156/158, vaig comprar una edició bilingüe llatí-italià de la Vita di Petrarca de Giovanni Boccaccio. I a la Libreria Feltrinelli del Largo Torre Argentina 6 vaig optar per Le interviste impossibili de Giorgio Manganelli, on el narrador s’entrevista a l’infern amb Dickens, Tutankhamon, Casanova, Nostradamus o Gaudí, entre d’altres.
A Florència em va agradar molt la Libreria Martelli —o Marzocco—, a la Via Martelli 22, laberíntica i amb un fons excepcional. Vaig triar Per curiosità: Una specie di autobiografia de Cesare Segre, filòleg admirable.
A Londres hi ha poques llibreries interessants. També vaig deixar una gran llibreria per més endavant, la Foyles. A la London Review Bookshop, al 14 de Bury Place, no vaig comprar un llibre sinó un cedé: T.S. Eliot Reading The Waste Land, Four Quartets and Other Poems.
Porto és Lello & Irmau; Sophia de Mello Breyner Andresen: Navegações, Eugénio de Andrade: Os lugares do lume. Però també la Livraria Latina, a Santa Catarina 2; Miguel Torga: Orfeu rebelde.
Lisboa és més recent, així que em limitaré a recordar la Livraria Letra Livre, Calçada do Combro 139; T.S. Eliot: A Terra sem vida i el número 9 de Di Versos, Revista semestral de Poesia e tradução.
Però més que un mapa íntim, voldria afegir un punt de vista diferent amb una tria de la meva col·lecció de llibreries. Només fa quatre anys que la vaig començar i en dec haver acumular més de vint. Malauradament, el desordre de la meva biblioteca m’impedeix donar ara un llistat complet, així que n’oferiré una petita selecció.
Triar una sola llibreria de París és molt difícil. Les dues vegades que he visitat la ciutat m’he detingut moltes vegades en petites llibreries extraordinàries, com la Galerie de la Sorbonne, a l'1 de la Place Paul Painlevé, on vaig comprar Edgar Poe: fragments des marginalia trauits et commentés par Paul Valéry. Una de les llibreries de referència és La Hune, al 170 de Boulevard Saint-germain, on vaig triar Le Seuil / Le Sable de Edmond Jabès. Molt a prop, al 174, hi ha L’écume des pages, el llibre on van estampar el segell és Main d’oeuvre 1913-1949, de Pierre Reverdy.
Roma també és una ciutat que compta amb llibreries molt interessants. Vaig deixar per més endavant la Herder; em vaig quedar tan impressionat que no sabia quin llibre triar per incloure-la a la meva col·lecció. A l’Antica libreria Croce, Corso Vittorio Emmanuele 156/158, vaig comprar una edició bilingüe llatí-italià de la Vita di Petrarca de Giovanni Boccaccio. I a la Libreria Feltrinelli del Largo Torre Argentina 6 vaig optar per Le interviste impossibili de Giorgio Manganelli, on el narrador s’entrevista a l’infern amb Dickens, Tutankhamon, Casanova, Nostradamus o Gaudí, entre d’altres.
A Florència em va agradar molt la Libreria Martelli —o Marzocco—, a la Via Martelli 22, laberíntica i amb un fons excepcional. Vaig triar Per curiosità: Una specie di autobiografia de Cesare Segre, filòleg admirable.
A Londres hi ha poques llibreries interessants. També vaig deixar una gran llibreria per més endavant, la Foyles. A la London Review Bookshop, al 14 de Bury Place, no vaig comprar un llibre sinó un cedé: T.S. Eliot Reading The Waste Land, Four Quartets and Other Poems.
Porto és Lello & Irmau; Sophia de Mello Breyner Andresen: Navegações, Eugénio de Andrade: Os lugares do lume. Però també la Livraria Latina, a Santa Catarina 2; Miguel Torga: Orfeu rebelde.
Lisboa és més recent, així que em limitaré a recordar la Livraria Letra Livre, Calçada do Combro 139; T.S. Eliot: A Terra sem vida i el número 9 de Di Versos, Revista semestral de Poesia e tradução.
El llibre, en aquest casos, és un fetitxe. L’objectiu no és la lectura sinó capturar d’alguna manera el bon record que m’han deixat algunes de les llibreries que he visitat.
3 comentaris:
El teu post, llibreter, em fa pensar en el meu mapa íntim de les llibreries grans i petites de Barcelona desaparegudes o que han canviat la seva orientació empresarial. És un recorregut prou llarg i patètic. Ara no concretaré noms, però potser ho faci -si me'n recordo- algun dia.
(en guardo fetitxes)
Espero te'n recordis, o si no ja me n'encarregaré jo, si trigues massa a escriure el teu mapa íntim. No cal dir que tinc moltes ganes de llegir-lo.
Salutacions cordials
Excel·lent post, com molts altres. Enhorabona, Llibreter i gràcies per l'enllaç.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada