dimecres, d’agost 31, 2005

Col·leccionar llibreries

. dimecres, d’agost 31, 2005

La clienta paga el llibre i em demana que posi el segell de la llibreria a la pàgina de guarda. És la primera vegada que algú fa una petició com aquesta. Sorprès, l’hi poso i no em puc estar de preguntar-li per què. Col·lecciona llibreries: quan viatja, visita les que troba pel camí; si li agraden, compra un llibre i hi estampa el segell. No ha estat l’única vegada que m’he trobat amb aquesta situació. Em sembla una bona idea, fins al punt que des de llavors la poso en pràctica. Quan faig turisme, a banda de planificar més o menys a l'atzar els llocs que cal visitar —el pretext per establir els límits de llargues passejades—, m’informo sobre les llibreries més destacades. Si alguna em sedueix prou, faig com els clients col·leccionistes: compro un llibre i demano que m’hi posin el segell.

De moment tinc dotze llibreries de París, Roma, Florència i Londres. N’hi ha que ja estan acostumades a atendre aquestes peticions: la Shakespeare & Co. de París té un segell especial i el llibreter que em va atendre el va estampar amb molta naturalitat. D’altres se sorprenen, igual que jo la primera vegada, i busquen el segell de les factures o de la recepció d’albarans. Només a Londres ha estat impossible, ni ta sols a la magnífica llibreria de la London Review of Books no en tenia; curiosament, la botiga del costat es dedica a elaborar segells de goma. Em vaig haver de conformar amb el tiquet com a prova. A la llibreria Gays in the World van tenir la idea de posar-hi l’adhesiu dels llibres recomanats. No sé si una possible Associació de Col·leccionistes de Llibreries acceptaria aquestes variants poc ortodoxes. He deixat per a una altra ocasió les llibreries de la mítica Charing Cross Road, tot i que ara em penedeixo de no haver comprat alguns llibres, especialment un sobre els Monty Python. Potser quan torni encara hi serà.

Evidentment, aprofito aquestes visites per fer espionatge industrial: disposició dels llibres, organització de les taules de novetats, selecció del fons, llibres recents... Fins i tot em ronda la temptació d’organitzar les vacances per poder visitar alguna llibreria, com la Livraria Lello de Porto.

A la recta final de l’Any del Llibre i la Lectura encara es podria fomentar aquesta forma de col·leccionisme i introduir-hi variants: canviar el segell cada cert temps o fer-ne de commemoratius per aprofitar el “anys de”. Sembla ser que als Estats Units hi ha més tradició en el col·leccionisme o turisme de llibreries, amb l’afegit que es tracta d’una forma de reivindicar la supervivència de les llibreries independents.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Si vas a Oporto no deixis de visitar Lello&Irmao que és la més bonica del món. A més, a dalt aquesta tardor passada hi tenien un article d'en Villa Matas aumetat magnífic sobre la casa. Visita Virtual:
http://lelloprologolivreiro.com.sapo.pt/

Pere ha dit...

Encara que acostume a visitar llibreries quan viatge, i de vegades hi faig alguna compra, mai no havia tingut cap temptació col·leccionista d'aquest tipus. La meua dèria, supose que més habitual, és localitzar traduccions del català. Aquest estiu, per exemple, a moltes llibreries només trobàrem La pell freda, i no sé si perquè tot just acabava de publicar-se en aquesta llengua en concret.
Salutacions.

subal ha dit...

A Caracas Paulo Coelho és el puto amo. Jo volia aconseguir algun llibre en edició pirata, un souvenir com qualsevol altre, però no m'hi vaig esforçar massa.

Quan vagi a Mèxic, si mai hi torno, aniré directament a la llibreria a la que Bolaño es furtava els llibres. Sé que la llibreria és circular.

Buk ha dit...

M´ha agradat molt, la idea aquesta de col.leccionar el segell de la llibreria visitada. Jo també ho penso portar a la pràctica. D´aquí unes setmanes m´agradaria anar a Lisboa. A veure si aconsegueixo algun llibre de Pessoa amb el segell corresponent. Es una bona pensada.

Salutacions
Buk
Lluitant a la contra

ea! ha dit...

el que faig és no arrencar mai l'etiqueta, així no es fa malbé la cartolina i saps on l' has comprat i el preu. els llibres en llegir-los la marca de la data d'inici i l'acrònim a la primera plana,sempre.
bentornat

Anònim ha dit...

Ay, salao, qué bueno que hayas vuelto, te echabamos de menos por estos parajes digitales, qué hariamos sin ti, que añades oxigeno en el espacio entre el espada y la pared del Bambino.

Anònim ha dit...

El bloc no fas mai vacances!

Al·leluia!

T'enyorava Llibreter, la rentrée arriba forta, sobretot de novetats.
Esper les teves lectures.
Has llegit Rodalies de Toni Sala?

Un tacte
BMA

Judith ha dit...

En una llibreria d'Amsterdam em vaig comprar un llibre d'en Michael Palin que ELL mateix presentava in-situ...

Carmen Miranda ha dit...

Biel,
deia abans d'ahir a l'Avui l'Hector Bonfill (de sa mare)que Rodalies és un llibre "execrable" i "un nyap il·legible"... (¿ja ho sap que a banda de la Dolors Oller el seu amic convergent-pel-canvi Vicenç Villatoro també el va votar en el premi Sant Joan?).

¿Un nyap? Certament hi ha gent que no sap llegir: Biel, ¿has llegit els Quatre dies a Àfrica? és un llibre divertit, emocionant, intel·ligent, escrit sense ni un bri de pedanteria, el turista que no se n'amaga ni es disfressa d¡expert o d'aventurer o "viatger" i des de la condició de turista mira i mira i mira: i escriu un llibre ple de detalls memorables, savi i senzill, amb unes descipcions precises, uns secundaris estel·lars...això sí: no hi ha GRANS IDEES (fotocopiades), NI GRANS NOMS ESTELARS DE LA CULTURA (en versió enciclopèdia Salvat), NI GESTICULACIONS INFINITES (versió Centre Dramàtic del Centre Moral de Riudeperes)...

Hector, maco, abans de seure a taula amb els grans, si us plau, neteja't els mocs (els mots, vull dir)

El llibreter ha dit...

La veritat és que necessitava una mica de desintoxicació bloguera, sobretot després de l’article d’Eva Piquer a l’Avui en què afirmava que aquest és “un dels blogs que més ha renovat la blogosfera literària catalana”. Massa responsabilitat: una mica d’introspecció i constatar que no n’hi ha per tant han estat suficients per acabar les vacances.

Ara em sap greu no haver parlat abans de les col·leccions de llibreries. Potser Subal s’hauria esforçat més a trobar una edició pirata del Coelho i ens hauria descrit la cara de sorpresa del llibreter pirata quan li hagués demanat el segell pirata de la llibreria pirata. Si l’hagués aconseguit seria una peça única. Un llibre robat a Mèxic amb el segell de la llibreria també seria una proesa: ¿robaria també el segell?

Sobre l’afer Bofill: no he llegit Rodalies de Toni Sala, tot i que la crítica de l’imparable és una bona invitació a llegir-lo. En qualsevol cas, la novel·la no pot ser pitjor que el conte que el mateix Bofill ha tingut el valor d’incloure a A tall d’antologia: 23 narradors catalans, un nyap d’al·legoria política malauradament llegible i perfectament oblidable.

Per cert, Biel: a Londres, per culpa teva, m’he dedicat més a les plaguetes que als llibres. N’he trobat que són una meravella, no les he vistes enlloc més, i fa una mica d’angúnia escriure-hi.

Lisboa, Porto, Amsterdam... assignatures pendents que espero aprovar ben aviat.

Salutacions a tots i gràcies!

Xavier Caballé ha dit...

A Catalunya sempre ha estat una tradició incloure senyals de la llibreria on s'ha comprat el llibre. Abans es col•locava un segell de paper i, recordo que quan vivia a Terrassa, la llibreria "El cau ple de lletres" sempre ficava un adhesiu a la guarda.

És una bona col·lecció aquesta... no hi havia pensat mai.

Anònim ha dit...

Visitant Denver, als Estats Units, vaig descobrir una llibreria deliciosa i acollidora, la Tattered Cover Bookshop

SI no us hi podeu arribar amb el You Tube hi podeu fer una passejada:
http://www.youtube.com/watch?v=5_3pyzk5IN4&feature=channel_page