dilluns, de setembre 05, 2005

El preu de la ficció

. dilluns, de setembre 05, 2005

L’edició mexicana de la revista Letras Libres del mes d’agost conté un bon article de Gabriel Zaid en què analitza l’evolució del preu del llibre en relació a la supervivència de les llibreries independents. A Mèxic. L’edició espanyola, que és l’única que arriba a Barcelona, no recull l’article perquè van oferir un número especial dedicat al reportatge de viatges. Confiava que recuperarien l’article al número de setembre, però han preferit donar espai a algunes veus marginades que semblen condemnades a la clandestinitat, tal com proclamen gairebé tots els mitjans de comunicació. És una pena, perquè l’article de Gabriel Zaid és molt interessant. En qualsevol cas, hi ha la possibilitat de llegir-lo a través del web de Letras Libres: donar-se d’alta és de franc. Us ofereixo alguns fragments que expliquen, en una síntesi molt clara, les conseqüències de l’abolició del preu fix del llibre a Mèxic:


A mediados del siglo XX, el precio al público de un libro se fijaba multiplicando por cuatro el costo de su producción industrial (composición, formación, papel, impresión, encuadernación). (...) A partir del desbarajuste, los múltiplos de tres, cuatro y cinco se volvieron insostenibles. Subieron, digamos, a cuatro, cinco y seis. Con los grandes descuentos, subieron todavía más. Si un pequeño editor da 70% al distribuidor y 10% al autor en un libro cuya producción cuesta $25, el precio ya no puede ser de $100, que dejaría una pérdida bruta de $5 al editor, si el tiraje se vende todo y pronto; y de $30, si no vende más que la mitad. ¿Debe, entonces, subir el precio, digamos, a $150? No basta, porque el 80% del aumento de $50 se lo llevan el distribuidor y el autor. Aunque el lector pague $50 más, al editor no le tocan más que $10 más, que es insuficiente. Para que el editor reciba $30 más, el aumento tiene que ser del triple. O sea que el libro tiene que venderse a $250, con un múltiplo de diez, no de cuatro.

Desconec si el virtuosisme aritmètic de Gabriel Zaid és gaire fiable. Em sembla oportú recordar que el preu de cost d’un llibre depèn també del tiratge, cosa que es decideix d’acord amb les expectatives de vendes. No és el mateix publicar harrypotters que un assaig de Foucault en català. L’existència de llibreries independents permet garantir un mínim de punts de venda a les editorials mitjanes i petites, la qual cosa influeix no tan sols a l’hora de decidir el nombre d’exemplars sinó en la decisió mateixa d’editar o no un llibre. Continua la cita de Gabriel Zaid:

Los grandes descuentos inflan el múltiplo: obligan a subir el nivel general de precios. Es algo artificial, que sirve para forzar a los lectores a concentrarse en unas cuantas librerías, donde les bajan los precios previamente inflados. Para que el gran descuento parezca realidad es indispensable que las otras librerías no lo puedan dar, lo cual es fácil de lograr. Basta con que los editores obliguen a las otras a vender más caro, negándoles el trato que dan a sus clientes consentidos. Las obligan a ser, de hecho, paleras involuntarias, que montan un escaparate para que la gente vea los libros, tome nota y vaya a comprar con el consentido del editor. Las pequeñas librerías existen (mientras existan) para que se luzcan las consentidas. Cuando desaparezcan, no habrá comparación de precios y el truco de los grandes descuentos resultará obvio. Es el mismo que funciona en multitud de ofertas, baratas y promociones: subir los precios para bajarlos, y que la gente se vaya muy contenta.



Lluny de Mèxic, i amb totes les diferències que es vulgui subratllar, a Londres, per exemple, els hipermercats de l’oci ofereixen l’últim Harry Potter a 9,99 £. Les llibreries independents l’han de vendre a 14,95 £: la diferència és de més del 30%. Comprar el Harry Potter a 9,99 £ vol dir comprar això i poca cosa més, perquè als prestatges et trobes pocs títols en comparació a la gran quantitat d’espai de què disposen i, a sobre, repetits: un fons reduït amb la majoria de títols representats per tres o més exemplars als prestatges. Això sí: metres i metres de prestatges plens a vessar. Una aberració que gairebé cap llibreria de Barcelona, París o Roma no consentiria. Una excepció pot ser Foyles, una gran llibreria independent amb un fons que fa molta llegiguera; les llibreries independents més modestes, les que encara sobreviuen a Gran Bretanya, també ofereixen una diversitat real del fons. Però per sobreviure cal vendre també harrypotters, i com que aquesta mena de llibre es ven gairebé íntegrament a les “librerías consentidas”, s’entén que centenars de llibreries petites i mitjanes hagin hagut de tancar d’ençà de l’abolició del preu fix a Gran Bretanya.

A Catalunya tenim un cas comparable amb el llibre de text: els supermercats de l’alimentació o de l’oci poden oferir descomptes de fins al 25%. Les llibreries de barri, amb un gran esforç, tan sols poden oferir entre el 10 i el 15. I després diuen que el llibre de text s’ha encarit molt: lògic, és el preu de la ficció del preu.

17 comentaris:

pere ha dit...

I més que s’encariran, els llibres de text, a mesura que es vagi estenent el costum, ja institucionalitzat en alguns centres o a través de les associacions de pares , de recuperar-los i fer-los servir diversos anys acadèmics. Per altra banda, és deplorable la feinada que es dóna als editors amb els canvis constants d’orientacions i de programes; total, per anar endavant i endarrere en cicles de temps curtíssims. Això, però, és una altra història, encara que també deu encarir el producte final.

ea! ha dit...

més d' un editor té l'exemplar via internet per a ser vist i si el client el demana li farà en impressió digital , enviant a casa el llibre en un parell de dies, no fa tnat semblava una cosa de ciència ficció. si un editor no treballa a través de distribuïdora més d' una llibreria no accepta el dipòsit i això ve de magatzems plens de llibres que fa anys algú va dir que passaria a liquidar a finals d'any, i així ,amuntegats, no arriben mai a ser pasta de paper i creen un precedent per a la desconfiança i l'autoditribució dels petits editors.

Anònim ha dit...

Salut, llibreter!!
Espero que hagis passat un estiu ben maco. El meu ha estat molt bonic...

L'home de llauna.

Son Card ha dit...

Si l'ensenyament és obligatori i gratuït, conseqüentment, els llibres de text haurien de ser també gratuïts, sinó, l'ensenyament deixa de ser gratuït, malgrat sigui obligatori...

Oriol M. ha dit...

Sisplau, abans d'obrir la veda contra els editors de llibres de text, rumieu-hi una mica.
D'entrada us diré que jo en sóc (entenem-nos, no sóc l'amo de cap editorial, simplment, assalariat) però no pretenc fer una defensa corporativa o gremial, sinó només deixar clar que no tot és tan senzill com a vegades sembla.
1.- fer un llibre de text és moooooolt més car que fer un harry potter i un focault junts (i un nom de la Rosa, i etc.).
2.- Si volem la gratuïtat dels llibres de text, hi ha diverses fórmules, a banda de la reutilització, que ni destruiran els llibreters, ni perjudicaran (que no destruir) les editorials.
3.- Sisplau, que ningú surti amb el mite que cada any les pèrfides editorials canvien una mica els llibres perquè no es puguin aprofitar: com ha dit en Pere, a nosaltres ens fan anar de bòlit amb tanes reformes i contra reformes; seria molt més rendible que el mateix llibre, intacte, es vengués sis i set anys seguits. Quan es va aturar (per sort) la LOCE, nosaltres teníem gairebé tot el pla de publicacions a punt per entrar a impremta; feina d'un any perduda; n'hi ha que havien imprès i tot (feina i molts diners perduts doncs).
4- Sabíeu que a part del llibre que compra el nen, fem una guia per al mestre, sovint a tot color (competència obliga) de tantes pàgines com el llibre, + 1 o 2 CD ROM, que no es venen, sinó que es regalen directament al professor? i
5- Per acabar (no vull que ens odieu més per culpa meva) per què un llibre de 300 pàgines, a tot color, amb il·lustracions i fotos, que valgui 25 euros (estirem-ho fins a 30), i una psp2 que costa més de 200 euros, no? En un món en què el que no es paga no es valora, quin missatge estem donant a la canalla?

Amb tot, admeto que el debat de la gratuïtat és molt interessant, i jo mateix no en tinc una opinió del tot tancada; només voldria que, abans de concloure res, totes les parts tinguéssim veu.

El llibreter ha dit...

La veritat és que no tinc una opinió formada i coherent sobre el complex assumpte del llibre text. Estic d’acord amb Oriol que no són llibres cars, en comparació amb el preu d’altres llibres, però també crec que s’abusa del llibre de text de manera que els alumnes poden patir una manualitis que els afectarà tota la vida: els casos més greus són els estudiants universitaris que sempre busquen manuals on vingui tot dat i beneït.

És curiós que la tornada a l’escola susciti comentaris sobre el preu dels llibres però mai un debat sobre la qualitat del llibre de text. En el país del món amb més filòlegs per quilòmetre quadrat no he llegit res de cap associació de pares disconforme amb la qualitat dels llibres de text triats pels professors. És un debat possible que no es produeix.

Sobre els llibres d’impressió sota comanda, els casos són ben diversos. La desaparició de les llibreries independents al Regne Unit ha provocat que molts llibres no tinguin garantida una xarxa d’exposició durant el període en què són novetat: ¿serveix de res imprimir 3.000 exemplars si només pots exhibir-ne 100 a les llibreries? No. Per això, moltes universitats al Regne Unit i EE.UU. ofereixen el servei de print on demand: encarregues el llibre i quan es reuneixen suficients peticions s’imprimeixen els exemplars; poden passar mesos fins que el client l’obté. Imprimir un únic exemplar no sol ser gaire habitual, encara que la tecnologia ja ho fa possible.

subal ha dit...

Hola llibreter! el debat és molt interessant, però acabo de veure que Vila-matas ja ha tret el seu llibre... intueixo que ja te l'has llegit... que ens faràs una crònica? vengaaaaaa!!!

salut.

El llibreter ha dit...

El vaig llegir a correcuita els primers dies d'agost, perquè havia de passar l'exemplar a un company de la llibreria. Ara tornaré a repassar-lo. Només avanço que m'ha semblat gairebé tan bo com El mal de Montano; és a dir: brutal.

ulyse ha dit...

Enhorabona, llibreter, pel premi que t'han donat avui. és molt bo el teu bloc. continua.

maty ha dit...

VILAWEB: Premi Lletra 2005 per 'El Llibreter'

Estid d'acord amb el premi. Felicitats.

tonibanez ha dit...

ENHORABONA PEL PREMI!!!

El llibreter ha dit...

Gràcies. Avui tampoc no dormiré gaire.

júlia ha dit...

En primer lloc, felicitats, un premi merescut i difícil, és important la novetat que suposa concedir-lo a un blog, per tant crec que serà una fita històrica.

Respecte al llibre de text, hi ha molta cosa per parlar, són un negoci i els negocis són legítims, però crec que no s'haurien de fer en el món educatiu i encara menys a l'ensenyament obligatoir. Les editorials no juguen massa net en aquest àmbit però també el fet de vendre els llibres les AMPAS (parlo de primària) ha enfonsat moltes llibreries de barri. Es fan llibres pensats perquè no es puguin aprofitar d'un curs a l'altre i es generen canvis innecessaris per anar mantenint viu el mercat. Paro aquí perquè és un tema que em preocupa i m'allargaria massa.

júlia ha dit...

...m'he deixat una cosa al tinter, crec que és important el premi, també, pel que representa de premiar la paraula, en aquest cas escrita, més enllà de la tècnica present a moltes webs, els gràfics, coses així.

Oriol ha dit...

Júlia, m'agradaria molt que demostressis això que dius que els llibres es fan pensats perquè no es puguin aprofitar d'un any per l'altre. En què et bases? Sabies que a partir de 3r de primària, per llei, els llibres NO poden ser fungibles?
T'asseguro que en la majoria d'editorials de llibres de text, la inversió que es fa en cada títol està pensada perquè s'amortitzi en 4 anys (que és el que la llei obliga a mantenir els textos a les escoles).
Si al que et refereixes és als canvis dels currículums educatius, les editorials n'estem tipes, d'aquests canvis (et remeto al meu comentari anterior, on hi esmento el cas de la LOCE).
Per altra banda, si no s'hi fes negoci (aquest puritanisme mediterrani envers els diners ens condemna a ser un poble endarrerit) si no s'hi fes negoci, dic, qui faria els llibres? l'Estat? ui, ui, ui, quina temptació de reescriure la història cada 4 anys, eh... i la qualitat, en fi, quan una cosa no dóna diners, qui n'hi vol invertir?
I t'imagines que s'acabés la competència?
Repteixo que no estic especialment en contra de la gratuïtat dels llibres de text. Se'n pot parlar i hi ha diversos models. Del que estic en contra és del parlar sense coneixement de causa, i guiant-se només per tòpics.

júlia ha dit...

Els problemes en els currículums són un altre problema i gros, però sovint, (per casualitat?) gent implicada en els currículums col·labora en la confecció de llibres de text. No puc demostrar el que dic amb xifres, només amb l'experiència pràctica, individual i limitada. Sóc mestra i algun curs en què no hem canviat llibres per tal que es poguessin aprofitar sempre ens trobem que l'editorial hi fa algun canvi que no ha estat avisat (no totes les editorials ho fan, ep), canvis en exercicis, en numeració de pàgines... Oficialment són 'millores'. La promoció editorial del llibre-quadern, o s'escriuen els exercicis, a primària, també, al meu entendre ha estat fomentat des de les editorials. Els professionals de l'ensenyament tampoc hem sabut controlar tot això ni prescindir de llibres quan calia, ho admeto. És un problema complex, els llibres -parlo sempre de primària, on treballo- es fan sovint de pressa, no es revisen, en aquest sentit, en la meva opinió, hem empitjorat, (fa més de trenta anys que sóc a l'escola), admeto que la meva 'demostració' no és científica, sinó de percepció personal però no parlo per tòpics sinó per coses que m'he trobat en el dia a dia.

Oriol ha dit...

Júlia, t'explicaré com va, generalment, això dels canvis d'una edició en una altra (jo parlo de secundària, però no crec que variï gaire).
Fas el llibre tan depressa com pots (pq el currículum definitiu ha sortit molt tard, i el llibre l'has de tancar amb prou temps perquè se'l pugui promocionar). L'autor no revisa tot el que hauria de revisar, l'editor sovint no té el temps que li caldria. A més, es colen errades (inevitable). Llavors, el llibre es publica i arriba a les escoles. L'autor ara sí que se'l mira amb calma, i et proposa mil i una millores (exercicis nous, canvis de fotos, etc.). Paral·lelament, es demana a la xarxa comercial que parli amb els mestres usuaris, i que si tenen queixes sobre el llibre ens les passi. Amb tota aquesta informació l'editor té una feina extra (extra, perquè ja està embarcat amb els nous projectes) que consisteix en filtrar-ho tot; veure quins canvis són imrpescindibles (errors) i la resta, veure què cal fer (si una millora realment fa un producte molt més bo, o si simplement és un "caprici" de l'autor). El que en cap cas es considera (t'ho puc assegurar) és que cal entrar canvis perquè el llibre no es pugui utilitzar de nou. De fet, per l'editorial és més econòmic reimprimir tal qual, i anar venent. T'ho garanteixo (ep, parlo per la que jo conec, eh!).
Tens raó, d'altra banda, que els professors sovint es recolzen massa en el llibre (no sé qui ha parlat de "manualitis"). Com en tot, l'encert deu trobar-se en el terme mig. És a dir, ni aquells professors que només treballen amb dossiers propis (sovint, un pastix de fotocòpies de 4 o 5 llibres, per tant, això de "propis" és relatiu) ni aquells que sense llibre no saben fer res. Jo, que he estat, abans d'editor, comercial del ram, he vist que sovint grans professors feien servir el llibre com a punt de partida, mai com a punt final, i que ho completaven amb altres recursos.
Finalment, tens tota la raó en això del llibre-quadern; suposo que és perquè els llibres no poden ser fungibles. A secundària, però, el tema dels quaderns no té tant d'èxit.
Una abraçada.
És interessant dialogar amb tu.