dijous, de febrer 01, 2007

Catalanoescepticisme

. dijous, de febrer 01, 2007

Com sempre, les sàvies reflexions de Vicenç Villatoro m’han tornat al bon camí, i vet aquí que em proposo lluitar contra el catalanoescepticisme. La feina més urgent és augmentar el nombre de llibres en català a les llibreries catalanoescèptiques. Per sort, se m’ha acudit un procediment molt eficaç.

En primer lloc, suprimir seccions com la de filosofia, on el percentatge de llibres en espanyol sol ser d’un 99,5 %. Suposem que aquesta secció representa el 10 % de l’oferta d’una llibreria catalanoescèptica; en suprimir-la augmentaria automàticament el percentatge total de llibres en català. Els llibres de filosofia publicats en català es poden ubicar a la secció de narrativa fantàstica o de ciència ficció, cosa que s’adiu molt amb la seva heroica anomalia. Si algú vol llegir Foucault, Derrida, Nietzsche, Adorno, Benjamin, Hegel, Arendt, etc. s’haurà d’acontentar amb aquests pocs llibres. Però si volem que la croada anticatalanoescèptica sigui realment eficaç, caldrà suprimir les facultats de filosofia de les universitats, així acabaríem, a més a més, amb bona part de la demanda.

Després de suprimir les seccions que corresponguin a branques del saber on l’edició en català és testimonial —llibres de divulgació científica i foteses per l’estil—, s’haurà de suprimir el llibre de butxaca.

Un cop resolt el problema de les llibreries catalanoescèptiques, caldrà suprimir dels mitjans de comunicació la presència dels criptocatalanoescèptics i criptonarrativoescèptics. Per exemple Vicenç Villatoro, especialista en maltractaments televisats contra escriptors i escriptores que han comès la gosadia de publicar un bon llibre de narrativa en català. Una cosa és que Vicenç Villatoro sigui incapaç de reconèixer el valor de llibres que a mi em semblen molt bons, com Febre de carrer o La força de la gravetat, fet que no criticaré perquè cadascú té les seves preferències i de llibres, catedrals i finestres, el món n’és ple. Però una altra cosa de ben diferent és la prepotència amb què va menysprear els autors d’aquests llibres. La pitjor forma de catalanoescepticisme és deixar ben clar que has convidat algú al teu programa pel sol fet que escriu en català i a continuació demostrar públicament que ni has entès ni t’interessa el seu llibre. Confesso que em vaig proposar, amb èxit, de no veure cap més emissió de De llibres després del programa dedicat a Mercè Ibarz. I no me’n penedeixo. Vaig escriure, de fet, l’esquelet d’un apunt on denunciava aquest aire de patum perdonavides de Vicenç Villatoro. Com que no m’agrada tocar coses desagradables, vaig optar per publicar-ne un sobre Saló de lectura, on els autors catalans que escriuen bons llibres eren tractats amb el respecte i l’interès que es mereixen.

11 comentaris:

subal ha dit...

Va, qui obre la partida?

Ja ho faig jo; es pot dir més alt però no més clar.

Anònim ha dit...

i més alt no sé pas: és una entrada amb fooorça altura!
c.

Anònim ha dit...

Encara és massa suau, sr. llibreter. El que provoca autèntic calatanoescepticisme són les novel·les mediocres que, amb tota la barra del món, va publicant aquest personatget. Això sí que fa mal a la literatura, catalana i mundial!

Mariana ha dit...

El Villatoro és un hipòcrita: criticar ara el que ell mateix ha fet durant tots aquets anys és d'hipòcrites. Aquest paio va anar només pel titular, i a força que ho ha aconseguit.

S.G. ha dit...

Discrepo sobre el que dieu d'en Villatoro. Tots els programes de televisió que ha fet han estat excel·lents. Fins i tot li aconsellaria que deixés d'escriure per dedicar-se més a la televisió. I pel que fa a la crítica dels llibres en català no difereix de la que fa a llibres escrits en altres llengües.

el llibreter ha dit...

Crec que la Mariana té raó, Villatoro va buscar el titular i he picat l'ham. Suposo que devia estar dolgut perquè Saló de lectura va rebre una discreta però intensa atenció blogaire; en canvi De llibres va morir gairebé en silenci. Devia estar dolgut perquè mai no ha estat finalista del Premi Llibreter. Devia estar dolgut perquè molts llibreters no llegim els seus llibres...

la televisió? i per què no l'òpera, s.g.?

Mercè Ibarz ha dit...

A mi també em desagrada tocar vísceres i d'altres coses desagradables... però en aquest cas també m'ha semblat que calia fer-ho. Allà va el link :

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2256637

Mercè Ibarz

el llibreter ha dit...

Discrepo, Mercè. L’Anatomia és una proposta molt interessant. Això d’arriscar-se a fer balanç de l’any anterior és un exercici ben saludable. Incloent-hi, és clar, els tributs que els participants han de pagar a la seva pròpia capelleta. La intervenció de Sam Abrams, per exemple, va plantejar dues qüestions que em semblen importants: una universitat que no aspira a intervenir en la societat —cosa que afecta lògicament a la difusió de la literatura catalana a tot l’àmbit lingüístic— o el poc prestigi que gaudeix la literatura catalana entre la població, fet al qual contribueix el criptocatalanoescepticisme difós durant dècades per una coneguda coalició regionalista. Joan Carles Girbés també va plantejar qüestions molt interessants que pots recuperar al seu bloc. Quan pengin totes les intervencions al web de Lletra, al març, podrem parlar amb més precisió.

Salutacions cordials

Mercè Ibarz ha dit...

Entesos, Llibreter: hi tornarem quan es publiquin les intervencions. He tingut un comunicant que hi va assistir --el gran Ramon Erra, si no l'has llegit te'l recomano--que em diu que Girbés va estar irònic, optimista i ple de vitalitat. Fantàstic. Pel que fa al d'altra banda benvolgut Abrams, noi, què voleu que us digui: la universitat fa dècades que té per costum girar la cara al present... no em sembla que això sigui la mare dels ous; i si la nostra literatura és tan bona i una de les més maltractades d'Europa--dir-ne del món és jugar a l'espectacle--el millor que podem fer és disfrutar-la, aprofitar qualsevol ocasió per celebrar els bons llibres de cada any. No he assistit mai a l'Anatomia però tampoc no n'he sentit mai a parlar ni n'he llegit res que m'hagi esperonat el gust per llibres que m'havien passat desapercebuts. Ara, estic disposada a considerar les opinions a favor de gent que em mereixeu consideració.

Carmen Miranda ha dit...

El Gran Villatoro,
del novel·lista més gris i avorrit i el presentador de programa de llibres més barrut: sempre pro domo suo, sempre basant-se més en pre-judicis que en judicis...

Anònim ha dit...

Només un home pot superar la mediocritat escrita per Marius Carol i aquest no és altre que Vicenç Villatoro.