dimarts, de juliol 31, 2007

Mutacions d'una selva

. dimarts, de juliol 31, 2007

Jordi Ferré, de l’editorial Cossetània, reprodueix al seu bloc De tard en tard un fragment de la contribució del llibreter Àlvar Masllorens a Mutacions d’una crisi, llibre que ha gaudit d’un cert ressò a la catosfera. El fragment al·ludeix a un altre problema greu de la distribució: el de la gestió de la informació sobre les novetats:

L'editor treballa d'esquena a la realitat de la llibreria, amb mesos d'antelació, i generalment comunica al distribuïdor i/o llibreter allò que ha fet quan és l'hora de posar el llibre al mercat; amb les exigències i les presses d'allò que ja és un fet consumat i que cal posar a la venda entre la novetat anterior i la propera que ja s'està coent i del qual tampoc s'informa. És clar que hi ha excepcions. Generalment només en el cas de les grans apostes de les editorials. I així es fa molt dificultós que, des de la llibreria, o bé des de l'editorial, s'orquestrin llançaments adequats per als nous i diversos títols.

Hores d’ara, només disposo del pla de distribució complet per al mes de setembre d’algun gran grup editorial. Entre les novetats del grup Planeta en espanyol crec que val la pena destacar-ne tres de Seix Barral: El hombre del salto de Don DeLillo, M/T y la historia de las maravillas del bosque de Kenzaburo Oé i El aliento del cielo de Carson McCullers. I una reedició de l’editorial Ariel: la magnífica Historia de la crítica literaria de David Viñas. De Random House Mondadori hi ha també força coses interessants: La carretera de Cormac McCarthy —que publicarà Edicions 62 en català—, Diario Ruso d’Anna Politkòvskaia —que publicarà en català Ara Lllibres— i Hecho en México, una antologia preparada per Lolita Bosch que coincidirà amb Fet a Mèxic —festival de literatura mexicana que se celebrarà del 29 de setembre al 6 d’Octubre a Barcelona— i també amb l’aparició de la seva darrera novel·la Insòlit somni, insòlita veritat a Empúries, en espanyol a Mondadori.

Lògicament, en aquests casos ja hem fet la comanda de setembre; el perill és fer tard a enviar-la: seria força probable llavors que no arribessin alguns dels títols, perquè aquest sistema serveix precisament per fer una previsió del tiratge aproximat de cadascun. Si aquest tiratge és força ajustat, fer tard implica esperar les primeres devolucions d’exemplars no venuts o, si les expectatives de vendes se superen, que n'aparegui la segona edició.

Altres distribuïdores només proporcionen informació sobre el primer servei de novetat del mes. Gràcies a això sé que tindrem Exploradores del abismo d’Enrique Vila-Matas a Anagrama, Certituds immediates de Miquel Bauçà a Empúries, Vostè ja ho entendrà de Claudio Magris a Edicions de 1984 o El carreró dels miracles de Naguib Mahfuz a Bromera.

Per últim, hi ha la informació que proporcionen algunes editorials amb prou antelació. És el cas d’Edicions 62, Empúries i Península —l’antic Grup 62—, que m'ha permès completar la informació de més amunt, o també de Quaderns Crema —La follia que ve de les nimfes de Roberto Calasso al setembre, o Les benignes de Jonathan Littell al novembre— i Acantilado —El dossier K. D’Imre Kertész al setembre, per exemple.

De la resta, gairebé res. I això vol dir des de la informació més esquemàtica en forma correus electrònics, on consten quatre dades del servei de novetat que es distribuirà pròximament, a la visita del comercial que coneix molt bé els llibres que ens presenta. A banda d’alguns ensurts, com les ocasions en què la presentació d’un llibre obté força ressò als mitjans de comunicació, amb el petit inconvenient que encara no s’ha distribuït i ningú no el pot trobar encara a les llibreries. Una mostra, com apunta Àlvar Masllorens, de la manca de coordinació entre editorials i distribuïdors a causa, sobretot, de l’excés de novetats.

No es tracta d’acumular informació sobre les edicions i reedicions que apareixeran a la tímida rentrée sinó de poder-la conèixer amb prou antelació perquè les llibreries puguin treballar còmodament amb els títols més afins a la línia que hagin decidit seguir. Això si la llibreria no depèn de l’ofegador servei automàtic de novetats, amb tot de títols que no han estat demanats i que ocasionen una acumulació de feina inútil, perquè molts es quedaran al magatzem fins que arribi el moment de fer-ne la devolució, sense passar per la llibreria.


[Ve de La selva de la distribució i continuarà...]

9 comentaris:

emgiro ha dit...

Gràcies, Llibreter! Em fas venir salivera: Magris, Bauçà, Vila-Matas, Mahfuz, Kertész... Haurem d'estalviar, aquest estiu, doncs...

el llibreter ha dit...

Jo, com altres llibreters, tinc una mica més de sort: el Bauçà i el Vila-Matas ja els tinc a casa, reservats per a les vacances.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

la pesadíssima i ultraboba historieta de Viñas li sembla un gran llibre? Pfff
el j.

el llibreter ha dit...

Discrepo rotundament, benvolgut j.: és un llibre molt ben fonamentat on l’autor explicita en cada cas les seves fonts, de manera que no enganya ningú ni orquestra espectaculars maniobres teòriques en forma de fumarades sense substància. Claret i amb bona lletra.

Anònim ha dit...

és pesadíssima, home de Déu,quan tingui un moment n'hi copiaré qualsevol tros a tall d'exemple i en podem parlar. (Ara que hi penso, me'l vaig vendre al carrer Aribau...) La matèria és feixuga de per si i sense cintura, sense "punch", no hi ha qui hi entri. Que no orquestra fumarades, d'acord; només fa paràfrasis, però: on queda allò que en Barthes deia que era (havia de ser) la part fonamental de l'estudi fet per un jove, L'ENTUSIASME? Ni les novel·les de l'homònim argentí eren tan avorridotes.

el j.

el llibreter ha dit...

Serà que a un manual universitari no li demano entusiasme sinó una mica d'orientació i claredat. Jo no el tinc a casa, així que no et puc ajudar a la recerca de paràgrafs pesats; l'he consultat per a coses concretes i m'ha semblat molt útil.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Així que, si ho entenc, vostè està d'acord en acceptar el caràcter prescindible del llibre ("no el tinc a casa", "l'he consultat per a coses concretes") i ja li sembla bé que un manual universitari no mogui a l'entusiasme. Podríem estar d'acord. D'una obra d'aquest subgènere, però, li sembla escaient dir-ne MAGNÍFICA? Que li sembla convenient regalar superlatius? Això deixi-ho per als ressenyistes panxacontents a tant la novetat, si li plau; vostè ens té (mal)acostumats a més sensatesa! Sempre seu,

el j.

el llibreter ha dit...

No barregem coses, j., per favor. No tinc a casa molts dels llibres que he comentat que em semblen magnífics. De césar Aira, per exemple, només en tinc 7 i de Jordi Coca, 3.

Un manual universitari que he consultat en diverses ocasions, que juga amb les cartes cap amunt i que m'ha resolt dubtes i descobert coses que ni sabia i que a més a més sap indicar com puc continuar pel meu compte i tot això d'una manera clara i eficaç, sí: em sembla MAGNÍFIC, encara que potser tens raó i el mot adequat hauria d'haver estat ÒPTIM.


Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

òptim (al seu parer) ho accepto gustós. Bon estiu!

el j.