dijous, de febrer 02, 2006

Còmplices

. dijous, de febrer 02, 2006

“El Llibreter”? Bé, una mica pretensiós, ho reconec: l’article determinat, la majúscula... Podria haver estat “Un llibreter”, “Una vida llibretera”, “El llibreter rebel”, "La llibreria", “Consells de lectura d’un llibreter”, "Lectures i relectures" o noms per l’estil. Però el bloc va néixer jugant, un dia avorridot de febrer, sense premeditació. Feia temps que topava amb blocs quan cercava informació a internet, però mai hauria imaginat que fos tan fàcil endegar-ne un. A poc a poc vaig començar a sovintejar alguns d’aquests blocs, fins que una amiga em va suggerir blogger i em vaig aventurar a potinejar amb l’enigmàtic administrador del bloc. Com sol passar, tenia el títol del primer apunt abans que el text: Aconseguiré dir coses interessants sobre els llibres? Avui fa un any.

El primer post, les observacions de J* —lector de luxe—, el primer comentari d’un internauta, el primer enllaç, el primer correu electrònic, les complicitats, el premi lletra, les col·laboracions, la llibreta, l’apartat de correus... Lectors, editors, crítics, escriptors que han volgut compartir alguna idea, als comentaris o per correu. L’addicció a la blocosfera. Una perplexitat perenne. El bloc creixia alimentat sense una dieta determinada, perquè tampoc no tenia, ni té, uns objectius precisos. Sense la intenció de representar ningú, potser he aconseguit que uns pocs lectors, quan passegin per una llibreria qualsevol, recordin que la presència dels llibres obeeix a un munt de decisions que prenem els llibreters —amb els encerts i els errors inevitables—, que som gent que ens estimem els llibres.

23 comentaris:

ea! ha dit...

felicitats! si a un any n' has tret tant de suc... no sé què esperar-ne del vinent.

Toni Ros ha dit...

Congratulacions. Reconeix que "blocosfera" sona fatal, com el cul. Em resisteixo a usar aquest esguerro de paraula. "Blogosfera" "Catosfera", però "blocosfera" no!

subal ha dit...

Per molts post, amic!!!!

Si bé vaig descobrir el món dels blogs (ho sento nois, a mi m'agrada el terme "blog") de la mà de l'enyorat Carles Miró, el blog que em va fer decidir va ser el seu, senyor llibreter.

Mai li agrairé prou.

salut!

Anònim ha dit...

Enhorabona pel primer any de la criatura, doncs, i que continue fent-se gran amb tan bona salut com la demostrada fins el moment.
Salutacions.

Anònim ha dit...

i per molts més!

Buk ha dit...

Felicitats, Llibreter! I com és sol dir, per molts anys!

Ferran Moreno ha dit...

Felicitats, Llibreter!

Anònim ha dit...

Per molts anys !!!

Anònim ha dit...

Jo et canto la canço d'en Josmar: "Ets SÚPERGUAI!!!
Fins i tot un dia em pensava que eres atractiu: no sabia qui era l'Andreas Scholl (?) i creia que havies penjat una foto teva... Quina cutror!

el llibreter ha dit...

Ea, saps millor que ningú que més que “treure” suc me l’he trobat fet. Les coses millors te les trobes quan menys t’ho penses.

La veritat és que l’ela geminada també és lletja i inútil i al final tothom l’escriu. Toni, tot és acostumar-s’hi, crec.

Home, Subal: per culpa teva he llegit la Pascale Casanova, que m’ha fet molt de servei ;-) Ja veuràs, ja, el rendiment que en trec, d’això de la perifèria...

Gràcies Pere —ja veus que avui no m’equivoco—, Cortiella, Buk, lectora, Ferran, xuxy —això del Josmar és superfort.

Una bona festa d’aniversari, de debò.

Anònim ha dit...

Jo no fa tant que el llegeixo. És pot dir que som força nou visitant aquest blog però també aprofito per felicitar. Diuen que sempre va bé. :)

Biel Barnils Carrera ha dit...

Felicitats! I llarga vida als llibres de les taules...

Anònim ha dit...

Dilecte i marxosíssim Lector Llibreter i viceversa, generós en la sinceritat refinada dels teus posts, de les teves cartes d'amistat als lectors de veritat, de la veritat literària: gràcies amb tots els fonemes del mot.
I també PER MOLTS D'ANYS!
I PLENS DE LECTURES!
I DE POSTS D'EL LLIBRETER!
Un fan

quim roig ha dit...

Un any d'El llibreter..., i -ara me n'adono- un any de Jauss també. Com passa el temps!

Per molts posts!

Salut i llibres!

SU ha dit...

Felicitats!

Amb sinceritat i admiració, per les lectures i pels comentaris.

Connectar amb el bloc -a mi m'agrada més així- d'El Llibreter és un plaer i crea addicció!!!

Felicitats!

mar ha dit...

enhorabona per aquest magnífic any (que ens has regalat)
i espero poder-te llegir durant molts més

una abraçada

Judith Vives ha dit...

Felicitats i ànims!

Ferran Caballero ha dit...

Congratulations, well done my friend...
(posar musiqueta dels 60 i tenim una gran cançó dels Stones)
Felicitats.

Anònim ha dit...

Enhorabona, llibreter. I per molts anys! Segueix així, que bona falta ens fa, en aquest país estrany. És un plaer entrar en aquest blog de tant i tant i veure que la raó --¿el seny?-- encara belluga.
Una abaçada, Editor

el llibreter ha dit...

Benvinguts a aquesta senzilla festa virtual Potti, Biel Barnils, encoratjador anònim, jaussenc, hertzià SU, mar, Judith, Ferran, anònim editor. Em fa molt content la vostra assistència, i l’alegria no és gens virtual; al contrari: és ben tangible.

Anònim ha dit...

Felicitats i endavant, trobo que gràcies als -bons- llibreters moltes funcions a l'entorn de la cultura que abans navegaven per altres àmbits i que semblaven anar a mal borràs s'estan recuperant amb excel·lència (volia posar la geminada en algun lloc). Llàstima que, en alguns malaurats casos, les petites llibreries de barri hagin plegat -i no només les llibreries-. Espero que no accepteu mai propines per 'posar' algun llibre en lloc rellevant, si no ho mereix, he, he.

Anònim ha dit...

La meva enhorabona per un any en el que ens has apropat el món de les llibreries als que feim els llibres. La revisió del teu blog ha sigut un dels meus plaers diaris.

(esper que recullis prest el correu del teu apartat)

el llibreter ha dit...

No és blasfèmia, mesmarge. Més que una amenaça, internet és un repte.

Ja m’agradaria tenir ocasió de ser una mica corrupte, Júlia, però això dels llibres no sembla suscitar gaire interès en les inexistents màfies editorials. Tret dels grans hipermercats de l’oci, és clar. Però llavors no se’n diu propina sinó descompte.

Benvolgut anònim, ja tinc un volum més a la meva biblioteca secreta. Gràcies