dilluns, d’octubre 04, 2010

Èpoques impures

. dilluns, d’octubre 04, 2010

M’aturava a les piles de llibres a tres o a cinc euros i reconeixia el color carbassa de Proa, el negre de Càtedra, el crema d’Els nostres clàssics, etc. Les mateixes edicions que tinc a casa, com si fossin fragments de la meva biblioteca disseminats per la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió apedaçats en un esbós de la meva biografia de lector: l’època dels clàssics medievals, abans o després de la dèria pels llibres d’història, que anava minvant mentre augmentaven les lectures de sociologia, la fascinació per la lingüística que obria pas a altres disciplines, de la poesia a la teoria literària, fins al triomf de la narrativa. Èpoques impures sempre, perquè la curiositat sol ser imprevisible i mai no se sap quin estímul pot canviar el rumb a través de la galàxia escrita. Em recava no haver llegit encara alguns llibres, comprats per un impuls que de vegades recordo amb nitidesa, que fa anys que esperen molt a prop meu, a la meva biblioteca, on teclejo aquestes línies.

No gaudia, doncs, del millor estat d’ànim per comprar res i quan tornava a casa vaig obrir un altre cop el breu volum que m’havia encomanat el desig d’escrutar els meus llibres amb una promesa felicitat: Tocar los libros de Jesús Marchamalo. Es tracta d’una conferència que l’autor va escriure al 2001 i que ara reapareix a Fórcola després de dues edicions anteriors que s’havien exhaurit. Marchamalo recull amb una senzillesa exemplar molts dels motius que solen trobar-se en les memòries dels grans lectors amb grans biblioteques personals, però evita amb elegància la sensació de dejà lu: les breus explicacions unides a la seva experiència es condensen i cauen com gotes sobre un llac de complicitat i d’aquesta manera el text s’expandeix amb el record d'altres lectures breus com Bibliofrenia de Joaquín Rodríguez o Bibliotecas llenas de fantasmas de Jacques Bonnet fins a arribar a llibres d’Alberto Manguel, Anthony Grafton, Robert Darnton, Roger Chartier... més llunyans en el temps però que sempre fan companyia.

Se compran libros de manera caprichosa, contradictoria, dispar. Hay temas que provocan vivo interés en determinadas épocas de nuestra vida, y que se abandonan después, igual que se abandonan las certezas. Como en los estratos geológicos de un yacimiento arqueológico, los libros permiten ir desenterrando los restos de todos los naufragios.

6 comentaris:

Galderich ha dit...

Veig que no sóc l'únic que ha passat per diverses etapes lectores plenes de diversos interessos!

el llibreter ha dit...

Diria, Galderich, que és l'única manera de ser un lector coherent! Per això va ser tan gratificant aturar-me i mirar enrere; és a dir: escrutar la meva biblioteca i redescobrir tants llibres.

Salutacions cordials.

Júlia ha dit...

De vegades penso: com em vaig poder comprar això... i, a sobre, em va agradar.

el llibreter ha dit...

Precisament és una pregunta que també em vaig fer durant l'escrutini llibresc.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Comprar llibres de manera compulsiva i després fer inventari i mirar-te'ls com aquell qui mira una camisa passada de moda. Però qui sap...últimament em passa que, quan repasso l'estanteria, recupero llibres caiguts en l'oblit que connecten amb mi. Mai és tard per un llibre.

Per cert, preciosa la cita!

el llibreter ha dit...

És veritat, garsenda: hi ha llibres que resisteixen amb elegància el pas de les modes.

Per cert, acabo de compartir el teu blog a twitter i facebook; enhorabona i benvinguda: m'ha semblat una gran troballa.

Salutacions cordials.