dijous, d’abril 16, 2009

La trama perfecta

. dijous, d’abril 16, 2009

Hi ha jocs de taula que estan condemnats a causar disputes més o menys intenses, les quals se solen resoldre en acurades negociacions fins que s’arriba a un acord i comença el joc. Rarament se sol al·legar el reglament oficial, perquè la intenció és reproduir amb exactitud la mena de diversió que cadascú espera, sobretot quan les variacions acumulades cerquen complicar el desenvolupament de la partida, amb més obstacles o intervencions de l’atzar. La negociació, en aquests casos, pot produir un plaer diferent del plaer que procura el joc en si. Bona part d’aquest plaer prové de la dilació, d’ajornar tant el moment de començar a jugar com el final del joc.

La trama perfecta, de Daniel Busquets, és un llibre sobre el plaer de la dilació, de no renunciar a cap d’aquests dos plaers: ni a la sensualitat creada per l’elaboració del pacte entre els amants ni a la prolongació de l’acte mitjançant l’escenificació del pacte, que de vegades contempla el domini del dolor.

EXEMPLE


Xaman i tafur,

exemple d’il·luminació.

El protocol ens posseeix,

amb el percentatge correcte

d’al·lucinacions i mals costums.


Rituals establers, tant el del xaman com el del tafur, però no amb el propòsit que els amants repeteixin una mateixa experiència sempre idèntica: el protocol es converteix en aventura, el resultat del joc és incert.

Elaborar a la dilació consisteix a preparar i representar l’acte, però no per emmascarar la identitat de ningú, sinó per descompondre-la, intensificar-la, matisar-la amb les convencions com a instrument: el plaer de la simulació que no aspira tan sols a repetir, sinó a recrear novament.

RODATGES


Càmeres ocultes filmen

un seguit d’episodis nous.

A les escenes explícites

som els nostres dobles

i un grapat de seqüències

conté frases d’altres guions.

Hi barregem amor industrial,

i melodrama dia sí dia no.


Daniel Busquets ha demorat la publicació de la trama perfecta durant molts anys. Al llibre hi ha el plaer i el dolor d’anar reescrivint els poemes en la precisió, en la contenció i en la bellesa final de la forma. I el plaer de llegir-lo i rellegir-lo. D’acabar i tornar a començar.

VETLLADA


Ens coneixem poc

i jugarem a espies

o a impostors.

Desig de reüll

i material classificat.

Parc d’atraccions

i agents dobles,

tobogans per estrenar.


12 comentaris:

Giovanni ha dit...

Aquesta trama és una introspecció desde el dolor que produeix el plaer que comporta tota aproximació de cossos humans. Un poemari perfecte i, gosaria dir, imprescindible per entendre el present de les cada cop més complexes relacions libidinolòiques en una societat en constant transformació. Un encert. Ludwig Giovanni.

Lord Alorda ha dit...

Mestre Ludwig, teniu raó, i afegiria que el poemari és perfecte des de qualsevol perspectiva que es presenti. Polièdricament, apassionadament, enigmàticament, eufòricament, sensualment, brutalment un llibre immens, preciós, necessari, proper, genial. UNA DELÍCIA!

Giovanni ha dit...

L'espera ha estat llarga, llarguíssima, però ha valgut molt la pena, mestre Alorda!

Olga ha dit...

Hola Llibreter, ja arriba Sant Jordi i yinc l cap com un "bombo"!! crec que ja fins i topt odio aquestes dates... gent que no llegeix gairebé res durant tot l'any que com que sap que m'agrada llegir em pregunta, gent que vol que els acopanyi a fer l'encàrrec... Quina angúnia.

He estat llegint obres que s'han comentat per aquí, unes bé i unes altres no tan é, tal i com sol passar.

Fins aviat

Mireia ha dit...

A mi també em passa el mateix, Olga. La gent del meu entorn sap que llegeixo molt i volen recomanacions, és normal.
Si passes pel meu blog trobaràs posts sobre diferents llibres.

el llibreter ha dit...

Efectivament, Giovanni, La trama perfecta és un llibre cristal•lí i complex, per això he optat per destacar la dilació com a probable element organitzador dels temes. El que assenyales és, sens dubte, el més important.

Comparteixo el teu entusiasme, Lord Alorda. Una autèntica sorpresa, afegiria. Admirable, sens dubte.

Divendres encara rebia serveis de novetats, Olga: el món està ben boig! Però és una bogeria addictiva: cada Sant Jordi és igual però diferent als anteriors, i tinc tantes ganes que arribi el dia per gaudir-ne com espero també els dies de descans que m’he reservat per al maig.

La veritat és que la blogosfera fa goig, Mireia, tan plena de llibres!

Salutacions cordials.

SU ha dit...

Gràcies un cop més, Llibreter!

ja sé quin llibre em regalaré per Sant Jordi!

i, qui ho sap?, potser m'acosto al Passeig de Gràcia, 15, cap allà les 4 de la tarda, i el mateix autor, sense cap dilació (espero), em signa el llibre, no?

salut i ànims!

SU

Paco de Mipaco ha dit...

S'acosta Sant Jordi! Festa!!!! Per a la cultura catalana? No!!!! Que es venen sobretot llibres en castellà...! Per a la cultura? No!!!! Que la majoria van a parar la prestatgeria! Per a qui doncs? Per als llibreters, que fan l'agost de tot l'any!!!!! Que feu bona caixa, mercaders, jueus de la "cultura"!!!!!!!!!!!!!!

(I a veure si abaixem una miqueta els marges o ens farem tots de Bookcrossing!)

Giovanni ha dit...

Mestre, que, aquí, els jueus, no hi tenen res a veure! No fotem! Cada cosa al seu lloc! Recorda, també, que, el preu de les hipoteques i dels lloguers a Tortunya, per exemple, no l'imposa Madrid, sinó els mateixos cleptòmans catalans. Per això no volen la independència; els encanta l'autonomia (encara que diguin que paguen massa impostos). Ep! El que dius sobre la festa, OK, però sempre en queda quelcom.

antitroll ha dit...

Ai, Paco, que la ignorància et fa valent! Al meu barri hi ha un fotimer de bars, restaurants, botigues de roba i mercaders de tota mena (no sé si són jueus o no, ni m'importa) i ni una sola llibreria. No deu ser tan bon negoci, no trobes?

Anònim ha dit...

Llibreter, ay¡¡¡ que te tengo abandonado... pero vuelvo pasado el santo librero.
Espero que tengais una diada fantástica¡¡¡

abrazotes

disbokaire

el llibreter ha dit...

Sant Jordi, passejar per les llibreries i les parades, quina sort que tens, SU: tant de temps que no puc fer-ho!

Doncs sí, Giovanni: som mals comerciants. Perdem calés per destacar llibres en català encara que sabem que no es vendran gaire o directament gens. Potser sí que hauríem d'encarregar tan sols els llibres que es venen: el nombre de llibres en català disminuiria de manera espectacular i els que s'esgargamellen amb banalitats tindrien, finalment, raó.

Benvolgut antitroll: deixa'ls compartir els seus deliris, que no fan mal a ningú.

Gràcies disbookaire, i que en gaudeixis tu també.

Salutacions cordials.