divendres, de setembre 26, 2008

El Pla L

. divendres, de setembre 26, 2008

A Subal Quinina, amb admiració.



Només hi ha dos exemplars de Tadeys, la novel·la d’Osvaldo Lamborghini, a les biblioteques de Catalunya. El de la biblioteca de la Universitat de Barcelona està disponible. Algú està llegint, o té la intenció de llegir, l’exemplar de la biblioteca Vapor Vell i el tornarà, si no en prorroga el préstec, el dia vuit d’octubre. És el mateix exemplar que vaig llegir fa molt de temps, quan la curiositat —César Aira va tenir cura de l’edició— em va endinsar en un dels inferns literaris més desconcertants que he viscut. Anys després, llegia unes paraules de Roberto Bolaño a «Derivas de la Pesada» —assaig sobre la literatura argentina inclòs a Entre paréntesis— que encara em semblen exactes —tret del retret a César Aira, evidentment:


Es extraño pensar en Lamborghini ahora. Murió a los cuarenta y cinco años, es decir que yo ahora soy cuatro años más viejo que él. A veces abro alguno de sus dos libros, editados por Aira -lo cual es un decir, porque lo mismo los pudo haber editado el linotipista o el portero del edificio donde estaba la editorial, la editorial Serbal, de Barcelona-, y a duras penas puedo leerlo, no porque me parezca malo sino porque me da miedo, sobre todo la novela Tadeys, una novela insoportable, que leo (dos o tres páginas, ni una más) sólo cuando me siento particularmente valiente. De pocos libros puedo decir que huelan a sangre, a vísceras abiertas, a licores corporales, a actos sin perdón.


Osvaldo Lamborghini va morir a Barcelona l’any 1985, on va escriure Tadeys i altres obres, després de tres anys “de reclusión casi absoluta”. Va ser també a Barcelona on es va publicar la primera recopilació de la seva prosa en dos volums, per Ediciones del Serbal, edició que fa molts anys que es troba exhaurida. Hi ha una edició posterior, aquest cop a Argentina, a l’Editorial Sudamericana, amb un tercer volum de poesia, que s’exhaurirà molt aviat. Hauré d’esperar a Osvaldo Lamborghini, una biografía de Ricardo Strafacce per saber més sobre la seva vida al cap i casal, quines eren les seves expectatives, què se n’ha fet del Teatro proletario de cámarasi s’editarà mai complet que ha estat editat recentment—, quins carrers va conèixer i quines persones l’envoltaven. Sembla ser que l'editorial Mansalva n’ha ajornat la publicació i que no sortirà a Argentina fins a finals d’octubre, de manera que fins al novembre no arribarà aquí.

Y todo el resto es literatura, que han editat Juan Pablo Dabove i Natalia Brizuela, forma també part del llarg procés de recuperació d’Osvaldo Lamborghini, ara amb la intenció de fixar-lo definitivament en el canon literari argentí. Entre l’entusiasme i l’escepticisme, el debat ha adquirit molta intensitat els darrers mesos, amb aportacions extraordinàries com l’estudi que Omar Genovese dedica a Tadeys, a partir de la seva proposta de reordenació de la novel·la, rebatejada com a Vomir.

Algunes obres d'Osvaldo Lamborghini:

19 comentaris:

Anònim ha dit...

El mateix Aira ens recomanava aquest autor a una entrevista que li van fer al Mundo digital i que ens comentava algú per aquí no fa gair (l'Artur, em sembla).
senyor Llibreter m'ha parlat de la Llibreria Babel de Castelló de la Plana i m'han comentat que s'hi fan una mitjana de 15 presentacions de llibres al mes (algunes compten fins i tot amb la presència de consellers de la generalitat valenciana), i que obre les portes FINS I TOT ELS DIUMENGES!!!
Me l'han "venuda" com a una llibreria amb molt futur (vagin les coses bé o vagin mal dades).
Com que estic del tot encuriosit estic barrinant una escapadeta cap a terres valencianes per visitar-la, no hi ha Ave però amb l'Euromed s'hi arriba de seguida.
N'ha sentit a parlar? La coneix?

el llibreter ha dit...

Conec la llibreria Babel només per les presentacions de llibres que diversos blogaires han anunciat, com a can Carles Bellver, per exemple. Visitar-la sembla un bon pretext per conèixer Castelló ;-)

Salutacions cordials.

subal ha dit...

Carall Llibreter, quina gran alegria! Li estic molt agraït per moltes coses, prou que ho sap, i ara ho hauré d'estar per una altra.

Realment, El Fiord és sense cap mena de dubte el relat més brutal i terrorífic que m'he llegit en ma vida. Un amic, que se'l va llegir a la Xarxa, em va dir un dia que porta el relat encastat a les entranyes i que tanta ultraviolència el va deixar en un estat catatònic, i em va fer responsable del seu lamentable estat. Però la cupa va ser seva, Llibreter, només seva!

Així, doncs, que es prepara un ressucitament editorial de Lamborghini. ¿Caldrà, quan toqui, posar-se mans a la obra i ver una vetllada ultraviolenta a l'Orinal? Ja veig que se'ns gira feina, Llibreter!

Ah, això de no tenir blog és una merda! Deixi que faci propaganda de coses que passaran o han passat darrerament. Sóc una mena de trol, una mena d'spam, però sé que vosté em perdonarà.

El proper dissabte, dia 4 d'octubre, a Blanes, a les 19.00, perpetrarem un nou homenatge a B, aquest cop amb membres destacats del Equipo A: el senyor Vila-Matas i el senyor A.G. Porta. I qui presentarà l'acte? Aquí el menda, senyors i senyores!! Ens ho passarem molt bé i si no, mal vent se'ns porti a tots plegats. Avui mateix, hi ha un acte d'homenatge a Bolaño a Girona.

I ahir vaig fruir de valent, senyor Llibreter, en una festa de l'editorial Global Rithms, que d'aquí a un mes presenta la seva col·lecció de narrativa, amb títols que fan morir d'enveja. Com que no sé si es poden dir o què, no diré res més. Doncs en aquesta festa, hi havia molta gent coneguda per a nosaltres, senyor llibreter, com per exemple un Mestre Llibreter que ens va acompanyar a Frankfurt, l'any passat. Que bé ens ho vam passar, oi, a Frankfurt!?

Vaig conèixer a la senyoreta Broggi, per exemple, a qui tenia moltes ganes de conèixer. Buenu. Com que vaig beure molta cervesa, vaig anar a buidar l'aigua del canari diversos cops. Fent cua davant l'excusat, torçant les cames com un nen petit que no aguanta ni un minut més, vaig establir el primer contacte amb una senyoreta que no estava gens malament (encara que era massa gran per a mi). Jo, com la majoria de mascles, no sé fer dues coses a l'hora, o sigui que parlava amb ella i em pixava a sobre, o em mantenia en silenci tensionat i controlava la bufeta. Vaig fer això últim.

Quan, descansat, vaig tornar a la festa, vaig adonar-me que havia estat fent cua per anar al lavabo amb la benerable companya de Jonathan Littell, el de Les Benignes! Quines coses, oi? Vam estar xerrant, amb ella i el senyor Littell, encara que aquest home no xerra massa, s'ha de dir. Ens vam fotre un licor croata i la vaig emplaçar a escoltar poesia en català a l'Orinal (li encanta la poesia i la llengua catalana, a la senyora), i li vaig recomanar que estigués atenta al Dovlàtov que aviat parirem els de LaBreu, editorial que els necis podran alegrement, però que mai no es podrà igualar, toma ya.

Li vaig demanar a Littell si coneixia a Dovlàtov, i em va dir que d'oïdes. S'imagina, una possible presentació del nostre Dovlàtov amb Littell recitant en rus fragments de l'obra? Ummmm, a veure si ho aconsegueixo.

Per qui no ho sàpiga, Littell, gringo de naixement, va estar molt de temps com a corresponsal de guerra a Txetxènia, i domina perfectament el rus.

En fi, amic Llibreter, que no tenir blog és una alliberació, però també pot resultar una merda. Sort en tinc dels molts amics, que són comprensibles amb aquest pobre diable i no s'enfaden si faig un mini post en el seu sistema de comentaris!!

Una abraçada, i la cosa aquella del taxi i el sopar ja està arreglada. Tu m'entens, jo sé que tu m'entens.

Salut als seus lectors!

subal ha dit...

A on dic: "LaBreu, editorial que els necis podran alegrement, però que mai no es podrà igualar, toma ya.", volia dir: "LaBreu, editorial que els necis podran alegrement PLAGIAR, però que mai podran igualar, toma ya.", i és un missatge destinat als editors de Documenta Balear, i sobretot a Pau Castanyer, (ir)responsable de la col·lecció de poesia que ha plagiat sense cap mena d'escrúpols el disseny de la nostra col·lecció Alabatre de poesia.

(Si no ho deia, rebentava)

subal ha dit...

Vaja, estic de pega! El relat de Lamborghini al que em referia era El niño proletario, no pas a El Fiord, dos relats que vstè avui té l'amabilitat denllaçar pels seus lectors.

I ja callo.

el llibreter ha dit...

Benvolgut Subal: és un honor i un plaer que utilitzi aquest blog per compartir totes les coses que vostè vulgui.

No tinc cap notícia sobre una pròxima reedició de l’obra d’Osvaldo Lamborghini. Em sembla que més que una simple reimpressió caldria revisar-la per complet, i no pels pals que injustament ha rebut César Aira arran de la seva intervenció a les edicions de Serbal i Sudamericana, discutible però eficaç, sinó pel gran nombre de documents que resten inèdits i que donen més pistes sobre com s’hauria d’organitzar una Obra Completa. En qualsevol cas, informaré ràpidament quan en sàpiga res.

El títol de l’apunt és un homenatge al seu reeixit Pla B. No pretenia suggerir una operació similar al voltant d’Osvaldo Lamborghini, tot i que potser la biografia de Strafacce serviria d’estímul.

Salutacions cordials.

Roser Caño Valls ha dit...

Hola. Sento dir que no he llegit res d'aquest autor de què parles. Però sempre es poden aprendre coses noves dels altres lectors. Quan un llibre té ressó entre els lectors i crítics és perquè allò és literatura. Que no ens manquin mai els llibres ni el plaer de gaudir-ne.

Salutacions ben cordials.

el llibreter ha dit...

No podem llegir-ho pas tot! En qualsevol cas, si et ve de gust, pots clicar els enllaços a algunes obres d'Osvaldo Lamborghini que he posat al final de l'apunt. A Internet se'n troben més, però els tres que suggereixo em semblen indispensables per endinsar-s'hi.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Parlant de llibreries, mireu que he trobat al vilaweb:

"Els pobles petits s'empesquen de tot per captar visitants i, si escau, habitants. De totes les propostes, una de les més originals és la que des de fa quatre dècades ha convertit el petit municipi gal·lès d'Y Gelli Gandryll (Hay-on-Wye, en anglès) en el poble amb més llibreries per metre quadrat. Tot començà el 1961, quan el bibliòfil Richard Booth s'hi instal·là i va veure que els llibres podien aturar el constant degotís d'habitants i de visitants d'Y Gelli

Actualment, aquest poble de dos mil habitants té més de trenta llibreries, entre les quals la de Booth, amb quatre-cents mil exemplars. La important presència de llibres al carrer, més el Hay Literary Festival (que es fa anualment des del 1988), atreu la no gens negligible xifra de mig milió de visitants l'any. Per això molts pobles s'hi han inspirat i s'han constituït en 'municipis del llibre', sobretot a Europa".

Curiós, no?

el llibreter ha dit...

Ja n'havia sentit a parlar, precisament per la celebració del Hay Festival. Un company de la llibreria viatja gairebé cada any a un festival semblant que se celebra a Charité sur Loire, "la ville du Livre".

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Llibreter:
M'acaba de trucar en César de La Central. Segons sembla un argentí-barceloní ha publicat 200 exemplars preciosos, a 100 euros, del Teatro de cámara.
Te n'has d'informar!
Fins aviat,
Jordi C.

el llibreter ha dit...

Curiós, Jordi, curiós: a la seva web no apareix aquesta edició, però me la vaig trobar quan seleccionava els enllaços d'aquest apunt a la Librería Luces de Màlaga. Segons tinc entés, seria una obra molt extensa, en diversos volums. El meu subconscient ecdòtic s'ha emocionat. Gràcies!

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

A La Central queda algun exemplar, crec.
J.

el llibreter ha dit...

Sí, és cert: a la cerca simple tecleges "Lamborghini" i surten obres d'Osvaldo i del seu germà Leónidas, però no el Teatro Proletario de Cámara. Cal anar a la cerca avançada perquè surti. Misteri informàtic.

Salutacions cordials.

Cesárea Airada ha dit...

L'Horror, amb majúscules, va recórrer el meu cos la primera vegada que vaig llegir "Tadeys"... com es pot tenir una imaginació tan fosca? Fins i tot ara, només de rememorar alguns passatges, la por s'apodera de mi.
Novament, un blog de lectura perfecta.
Perdoni que hagi estat uns dies sense passar-hi... he tingut problemes de salut.
L'apunt sobre les biblioteques de Barcelona que tenen al seu registre el llibre d'Osvaldo es perfecte... He mirat si el tinc en catàleg, però veig que no hi és. Intanté aconseguir-ne un per la propera temporada.

Anònim ha dit...

Si es que no lo tiene controlado, aquí va un poco más, querido amigo Llibreter (incluye textos, con fragmento de los Tadeys, entrevistas y articulos, entre los cuales «Osvaldo Lamborghini y su obra», de César Aira, y «Osvaldo Lamborghini, genio e impostura», de Martín Prieto)

http://www.elortiba.org/lambor.html

el llibreter ha dit...

Fes bondat, Cesárea, cuida't, i gràcies per l'elogi desmesurat!

Gràcies, j. Per cert: has llegit l'estudi sobre Tadeys d'Omar Genovese?

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

no... encara, llib.
salut!

ARPub ha dit...

http://osvaldotpc.blogspot.com/