dimecres, de setembre 17, 2008

Un home a les fosques

. dimecres, de setembre 17, 2008

Un home a les fosques no és la història d’un malson, és la història d’un insomni. August Brill, el protagonista, ens explica que manté una guerra amb el passat i, com cada nit, li presenta batalla amb una estratagema que es revela inútil: inventa històries, però fracassa una vegada rere l’altra. Malgrat tot, reprèn la història de la nit anterior, en què Owen Brick es desperta enmig d’una guerra civil apocalíptica que, segons sembla, ell és l’únic capaç d’aturar o volatilitzar. Malgrat l’advertència de fracàs que llegim al començament, el gir inesperat que Paul Auster introdueix en la història imaginada d'August Brill sembla pensat deliberadament per frustrar les expectatives del lector. De fet, em va incomodar, però poques pàgines després em va semblar endevinar-hi un cert sarcasme.

És menys dolorós imaginar immenses guerres futures amb milions de morts, amb estats sencers convertits en camps de presoners, que es desenvolupen en realitats paral·leles i juguen a les matrioixkes amb els somnis, guerres que imiten una moda de la catàstrofe i la devastació del món. És menys dolorós que enfrontar-se als records, en què una guerra evoca nom i cognoms concrets; persones. Paul Auster obliga a August Brill a enfrontar-se, doncs, a guerres reals i, a partir d’aquí, la novel·la guanya en profunditat perquè davalla d’una atmosfera apocalíptica prefabricada al cos decrèpit i fràgil d’un home de més de setanta anys.

Historias de guerra. En cuanto bajas la guardia un momento, se te viene una avalancha encima, una tras otra.

August Brill, que no va fer cap guerra, evoca la resistència francesa, la persecució dels jueus, la guerra freda... coses que li han explicat i que també podrien servir per distreure’l de l’insomni, si no fos perquè estan lligades a la seva experiència. Però, a més a més, s’escura la gola i tus i una manifestació tan banal de la decrepitud del cos desencadena la batalla final de la seva guerra particular amb la consciència. Katya, la seva néta, alertada per la tos, baixa a al dormitori i fa preguntes:

¿Por qué has dejado de escribir tu libro, abuelo?

Per la mateixa raó que tots dos veuen pel·lícules de manera compulsiva durant el dia i l’avi inventa històries durant la nit: per distracció, per no evocar els seus morts, un dels quals, Titus, l’ex de Katya, va morir a la guerra d’Iraq, la mort que va acabar d’enfonsar la família en una devastació infinitament més colpidora que les fantasies sobre guerres sofisticades i descomunals. Però també per una altra raó: és August Brill, el protagonista i narrador, qui està cansat i es fa vell, qui abandona històries i llibres abans d’acabar-los. Però no tots, evidentment. És August Brill. I no Paul Auster, que ha escrit una novel·la que m’ha agradat molt, perquè estableix la seva pròpia versemblança i la seva pròpia coherència, des de dins, amb digressions, interrupcions i una reeixida frustració d’expectatives que concentra l’atenció en l’insomni i no en un simple malson.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Bingo! A mi també m'agrada el gir que fa a mitja novel·la: en un primer moment, fa ràbia, però després s'entén perfectament perquè ho ha fet. No és un Auster tan menor com diuen...

Anònim ha dit...

Després d'aquesta ressenya, el llegiré, segur.

el llibreter ha dit...

Suposo, benvolgut anònim, que part del problema que planteja aquesta novel·la als seguidors de Paul Auster és que la coherència no s'ha de buscar tant en relació amb les obres precedents com a partir de la mateixa novel·la. El retret que més sovinteja és que no és com les més antigues, de manera que la frustració d'expectatives esdevé, diguem-ne, metaliterària i tot.

Gràcies per la confiança, Jero: desitjo que no et defraudi ;-)

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Crec que el sentit de tota la novel.la es troba en aquesta frase: "les pitjors possibilitats de la imaginació són el lloc on vius." La vaig trobar encertada i reveladora.

Salutacions.

Sílvia Tarragó

el llibreter ha dit...

I exacta, Sílvia. Per això insiteixo que és abans la novel·la d'un insomni i que la novel·la d'un malson.

Salutacions cordials.

Lleixes ha dit...

Hola,
aquest ha estat el meu primer "Auster".
No sé si això és bo o dolent, perquè en sento parlar molt d'aquest autor, però a mí, aquesta novel·la en concret m'ha deixat més aviat, fred.
Vull dir que, la primera part, la guerra imaginada, l'he trobat banal, superflua, interessada, sobretot tenint en compte el gir que pren el llibre quant Brill começa el relat de la seva vida.
Es llavors quan passem a conèixer totes les tribulacions familiars, i on l'autor brilla amb l'enriquiment que dóna al text. Aquesta part, per mí, és la que té tot el pes. La que forma la novel·la, l'anterior és una anècdota que no entenc on porta (11-S, Bush, Chenney,....val la pena utilitzar-ho? o és la finalitat última el fet de fer-ho?).

En tot cas, segueixo amb Auster?
Què recomaneu que llegeixi d'ell per tal de creurem els mitjans i les grans patums?.

Salutacions.

http:lleixes.blogspot.com

Unknown ha dit...

Missatge pel David Torelló. Jo no he llegit 'Un home a les fosques', però et puc recomenar lo que si he llegit de Paul Auster: 'La trilogia de Nova Iork' EL vaig descobrir així i em va agradar molt.
Josep Miquel