dissabte, d’agost 02, 2008

Quadern de Camden

. dissabte, d’agost 02, 2008

[Continuació d'Excursió]


Si no hagués seguit els blogs d’Isabel Núñez, anar d’excursió a veure el ginjoler del carrer d’Arimón hauria estat com llegir furtivament les darreres línies de La plaza del azufaifo abans d’haver-lo acabat. Però no hauria disminuït gens l’interès pel llibre: al principi, és tan sols un arbre a dins d’un petit jardí d’una casa condemnada a l’enderroc, un pretext per reivindicar una mica de bellesa enmig d’un barri degradat pel ciment i la lletjor de nous edificis que no tenen en compte l’entorn; a poc a poc, però, el ginjoler esdevé el protagonista d’una aventura literària, amb el gust per la bellesa com a actitud ètica que permet detectar un símptoma i, a partir d’aquí, descriure una malaltia social greu.


Duia a la bossa una llibreta anònima que vaig comprar de saldo a Londres, amb tapes de pell de color bordeus i un cordill de roba per lligar-la. Però no hi havia un lloc on seure, de manera que no vaig començar el meu hipotètic Quadern de Camden, on hauria anotat que La plaza del azufaifo és com una novel·la perquè hi ha una història. L’arbre creix com a personatge, com si fos un cavaller futur que vaga perdut pel bosc fins que li és revelat el nom autèntic; aprenem que és un exemplar de ginjoler únic a Europa, digne de catalogació i preservació malgrat la miopia de la paperassa administrativa, o que la fusta del ginjoler és la millor per a elaborar la tenora. Isabel Núñez, entre incerteses i alegries, incorpora nous personatges a la seva vida, perdurables alguns i fugaços però inoblidables uns altres: Isabel Lacruz, el llibreter del carrer Berlinès, els veïns que vigilen l’arbre en el moments de perill perquè hi ha l’amenaça que vulguin sacrificar-lo, o perquè ningú no ha instruït els obrers perquè en tinguin cura durant les obres d’enderroc de la casa, les persones que escriuen sobre tot això als diaris o a internet, els programes de ràdio i televisió que s’hi interessen, arquitectes i perits agrònoms que ofereixen generosament els seus coneixements; noms i complicitats.


Però m’esperaven a Poble Nou i tampoc hauria tingut prou temps per escriure que és com a un assaig, per les reflexions sobre la persistència d’actituds autoritàries que menyspreen les iniciatives populars, les contradiccions entre branques de l’administració que provoquen desconfiança, el setge conceptual al voltant de quina cosa sigui ara l’esquerra, la comparació arbòria amb altres ciutats europees, la contaminació acústica i altres temes que es reprenen contínuament, com el brancam d’un arbre que guanya envergadura i frondositat.

Vaig trucar que arribaria una mica més tard i vaig fer algunes fotografies al ginjoler i a la paret que informa els vianants de l’abast d’una reivindicació que va començar modesta, lligada simplement un petit carrer barceloní, però que en pocs mesos s’ha convertit en una acció que molts esperaven perquè desvela els mecanismes d’una administració que mira d’acontentar totes les parts per igual, amb un sentit de l’equanimitat que en realitat vol dir fugir d’estudi; evitar el compromís tant com sigui possible,fent veure que atén tant els interessos dels constructors i com els dels veïns quan l’única cosa que vol és passar pàgina ràpidament, que l’afer no aixequi gaire polseguera malgrat la pols i els sorolls que pateix el barri.



I vaig explicar la meva excursió entre glop i glop de tònica, gaudint de l’ombra i de l’aire fresc, asseguts tots dos a una terrassa des de la qual podia contemplar uns arbres joves que mai no gaudiran de l’aire net que va gaudir el ginjoler centenari d’Isabel Núñez, un aire que li va permetre créixer lentament i guanyar prou fortalesa perquè puguem admirar-lo encara durant mols anys.

23 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola senyor llibreter, només li esceic per dir-li que al blog de l'ESPOLSADA parlen del nostre admirat Jordi Coca.
Aprofito l'avinantesa per comentar-li que m'he comprat una novel·la d'Adolfo Couve, el coneix? N'ha llegit res?

el llibreter ha dit...

Estava convençut que hi havia deixat un comentari. Segueixo l'Espolsada a través de bloglines i em va alegrar molt l'apunt sobre La noia del ball.

No conec Adolfo Couve, però ja saps que tinc una certa predilecció pels autors del con sud d'Amèrica, de manera que m'agradaria molt llegir el teu parer sobre el llibre. Per cert: quin llibre és?

Salutacions cordials

Francesc Puigcarbó ha dit...

El comentari meu no té a veure amb el teu. Veuràs, vaig trobar als encants del diumenge dos originals d'en Joan Salvat Papasseit, un del 1923 i l'altre del 1972, em falta L'iRRADIADOR DEL POR I LES GAVINES, però m'en demanen 500 euros. En resum que com en teia pocs he muntat un bloc dedicat a Joan salvat. Donali una ullada si et plau, encara no hi ha tots els poemes, m'en falta afehir una cinquentena. L'adreça es:

http://joansalvat.blogspot.com

grácies

Roser Caño Valls ha dit...

Hola. Encara sóc aquí en terres catalanes. Per cert, molt interessant aquest ús simbòlic i literari de l'arbre.

Salutacions cordials.

el llibreter ha dit...

Gràcies a tu, Francesc. Desitjo, per a la salut de la teva economia, que no et passegis gaire per llibreries virtuals com Llibres del Mirall, per exemple ;-)

I real, arlequí, que sigui un arbre tangible que doni ombra i fruits i que alegri la vista dels veïns i dels excursionistes! Per cert, ara em passaré pel teu blog per felicitar-te l'any de blogaire.

Salutacions cordials.

Belnu ha dit...

Moltíssimes gràcies per la lectura sensible, el reportatge i la crítica elogiosa. M'ha avisat "el llibreter del carrer Berlinès"... Fa il·lusió, sobretot, que algú es llegeixi els llibres amb atenció, perquè de vegades els crítics no se'ls llegeixen! Vaig tenir dues ressenyes on semblava que parlessin d'un altre llibre, una mena de fullet d'una associació de veïns. No s'havien mirat ni el pròleg de VM, ni com era l'edició, ni res. I, per sort, al Babèlia algú sí que se l'havia llegit. I aquí també. Gràcies!

Anònim ha dit...

L'escriptor que esmenta Artur és un dels preferits del seu estimat C Aira, senyor llibreter segons que vaig llegir en una entrevista d'aquelles "virtuals" que fan al mundo digital.
Canviant de tema: hi ha rumors que una de les llibreries més mítiques de valència tancarà les portes a les darreries d'any, mare meua que la crisi també afecta les llibreries, anem de mal en pitjor!!

el llibreter ha dit...

Gràcies a tu, Isabel: la lectura del llibre em va engrescar finalment a visitar el ginjoler, cosa que ja havia pensat en alguna ocasió tot llegint el teu blog.

És cert, Miquel, que gràcies a César Aira he descobert grans llibres. Caldrà parar atenció, doncs, a Adolfo Couve.

No sé què dir quan escolto que potser tanquen una llibreria i més quan és una llibreria que ha anat acumulant l'herència de milers i milers de lectors, que són els qui decideixen, en definitiva, quin s llibres ens acompanyaran als llibreters durant la jornada. Potser hauré de visitar València per veure-la abans no sigui massa tard.

Salutacions cordials

Belnu ha dit...

Venia per dir que he deixat el meu agraïment expressat aquí
http://isabelnunez-zbelnu.blogspot.com/2008/08/ondas-hertzianas.html
i m'he trobat aquesta mala notícia de la llibreria de València, que deixarà orfes a tants lectors i visitants. Jo encara no m'he refet de les desaparicions de Cinc d'Oros i la llibreria francesa de Bcn. Sabeu com se diu aquesta llibreria de València? Jo també voldria visitar-la...

Albert Calls ha dit...

Una excursió molt profitosa, llibreter! És un plaer llegir-te i gaudir de les teves recomanacions.

'Exploradores del abismo' em va agradar molt, me'l va regalar el comercial del finit "Enlace" i jo no havia llegit res d'ell així que va ser tota una descoberta.

Parlant d'arbres, recomano molt i molt 'Un árbol crece en Brooklyn' de Betty Smith (Lumen).

Bon estiu i bones lectures a tots!

Sílvia

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies, Isabel. Llegir el llibre no ha estat cap mèrit, t'ho asseguro: ha estat un autèntic plaer. I enhorabona, perquè el pas de la pantalla al paper no sempre dóna un bon resultat i el cas de La plaza del azufaifo ha estat molt ben resolt.

A mi, Sílvia, també me'l va regalar el comercial d'Enlace —serà el mateix comercial?— que ara m'ha regalat Dietario voluble —perquè continua a ...Enlaces editoriales, ja veus si en són, d'originals! i com coneixen les nostres febleses! Prenc nota de Betty Smith.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Doncs qui me'l va regalar ja no em visita perquè ara té una altra zona però sí que continua a Enlaces editoriales, potser sí que és el mateix comercial, és jove i guapo per si et serveix de referència! i el seu pare va treballar molts anys a Enlace.

Ja em diràs què tal el de Betty Smith.

El llegidor pecador ha dit...

Jove i guapo? Doncs el Ramon.

Anònim ha dit...

El llibre és "la comedia del arte". Tardaré a començar-lo perquè tinc diverses coses pendents, però hi diré la meva quan el llegeixi.

L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies per llegir-me i parlar de L'Espolsada!

el llibreter ha dit...

Doncs la conclusió, Llegidor, és que no comparteixo comercial amb la Sílvia —espero que el meu no llegeixi blogs ;-)

Jo miraré de trobar alguna coseta, Artur. Entre tu i en Miquel m'ha picat la curiositat.

Ep, que segueixo de fa temps les Lectures de l'Espolsada! I a més a més, et tinc al blogroll de llibreters del món —en fase de creixement, tot s'ha de dir— que vaig posar dimarts.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Caram Llegidor Pecador quina eficàcia!

Llibreter, el meu comercial d'Enlaces és ara una noia i també és jove i guapa. Ja veus si en sóc d'afortunada!!!

Enhorabona per la iniciativa dels llibreters del món, intentaré participar tant com pugui.

Bones lectures i bon estiu!

Anònim ha dit...

Ah! i moltíssimes gràcies per incloure'm!

Anònim ha dit...

Jove i guapa? doncs AGUEDA

Anònim ha dit...

Bé, ja no dic res mes, però si algú parla d'una llibretera jove i guapa sóc jo!

el llibreter ha dit...

Precisament vaig publicar l'Elogi del comercial arran de les incerteses que causava el canvi en la distribució provocat pel nou Grup 62, la desaparició de Distribuciones de Enlace i de la xarxa de distribució de Paidós, etc...

Un bon comercial ens ajuda moltíssim en la gestió del fons que representa. I també és un plaer fer un cafè i xerrar una estona —si la feina ho permet, és clar!

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Doncs se'm va passar aquest post llibreter... gràcies per recordar-lo perquè, veritablement, la tasca del comercial és un eix fonamental pels llibreters i la pròpia llibreria.

Estic d'acord amb el que dius i amb el que apunta l'espolsada, i és una llàstima que alguns grups editorials tractin els llibres com a un producte qualsevol, i que impossin els freds criteris mercantils als comercials que hi posen el cor i el seny. Si jo no tracto als lectors com a consumidors no vull que em tractin com a expenedora d'objectes.

Els meus clients confien en el meu criteri i jo confio en els meus comercials.

Anònim ha dit...

El darrer anònim sóc jo!