dimarts, de novembre 13, 2007

Elogi del comercial

. dimarts, de novembre 13, 2007

Un comercial és una persona que coneix molt bé el fons que distribueix i, sobretot, coneix molt bé les llibreries de la seva ruta; sovint, la relació és molt cordial i, si la seva agenda ho permet, la visita finalitza fent un cafè i tafanejant sobre el món del llibre. Això vol dir que, si fa els deures, el comercial selecciona i ofereix en primer lloc els llibres que millor s’adiuen a l’orientació de la llibreria. L’ideal és disposar d’aquesta informació, ni que sigui el simple full d’Excel, abans de la visita, però el ritme frenètic de publicació i la falta de planificació de moltes editorials i distribuïdores fa que en algunes ocasions això sigui impossible. En qualsevol cas, arriba el moment de parlar de llibres i de seleccionar les compres. En acabat, el següent pas es tractar els problemes que hagin sorgit des de la darrera visita; sol ser més efectiu tractar-los amb el comercial com a intermediari que no a través del telèfon o del correu electrònic. Un exemple seria treure el llistat de llibres que fa massa temps que estan pendents d’arribar; en ocasions, el comercial sap de cor la disponibilitat de cada títol i és capaç de dir si està exhaurit, es troba en reimpressió o a l’espera que l’editorial n’enviï més exemplars, etc. I si no n’està segur, ho esbrinarà. No cal dir que aquesta mena d’informació és fonamental per poder atendre correctament les comandes dels clients i, en conseqüència, per mantenir la base de dades de la llibreria convenientment actualitzada. Un altre exemple seria mirar resoldre els problemes de facturació, perquè la complicitat, fruit de la relació sovintejada, és una garantia que almenys algú s’ocuparà de rectificar els errors comesos per la pròpia empresa distribuïdora.

Aquesta complicitat provoca que no entengui les distribuïdores que, arran d’una fusió o de qualsevol altre canvi que modifiqui el nombre d’editorials que representen, decideixen prescindir de persones amb un gran capital professional; gestors que pensen en productes, xifres i logística sense tenir en compte que poden dilapidar el valor afegit que la dedicació d’un bon comercial pot atorgar al producte anomenat llibre.



[Aquest apunt forma part d'un article que apareixerà al proper número de la revista Comunicació21]

[Ediciona.com ha tingut l'amabilitat de traduir aquest apunt a l'espanyol. Gràcies]

10 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

El comercial professional té una tasca molt important i molts cops poc valorada. Cert que avui en dia, un cop de telèfon, el fax o el correu electrònic, són útils i necessaris, però la feina del comercial que coneix el seu fons i el tarannà de la llibreria no s'ha de perdre. Al cap i a la fi, el món del llibre es nodreix de la complicitat entre les persones.

disbookaire ha dit...

Después de un día terrible ha sido un placer descansar llegar aqui.
Pienso imprimir el post y colgarlo en el tablón de anuncios de mi despacho.
blogoabrazo

Jordi ha dit...

Una notícia molt bona:

http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/12281/lnternet/rep/la/col%B7leccio/bernat/metge.html

http://books.google.com/books?q=%22fundaci%C3%B3+bernat+metge%22&btnG=Search+Books

el llibreter ha dit...

Efectivament, Ariadna, una feina el bon o la bona comercial és tan discreta que fins ara no se m’havia acudit dedicar-los un apunt. Amb la immensa quantitat de novetats que apareix cada dia, la seva feina és imprescindible per garantir la visibilitat de moltes editorials independents, i per establir-hi alguna forma de complicitat.

Celebro molt que t’agradi, disbookaire.

Una gran notícia, Jordi. Sens dubte. I google books és una eina que encara ha de donar moltes sorpreses.

Salutacions cordials.

L'Espolsada llibres ha dit...

Tens molta raó amb el que dius, però a les petites llibreries molts n'hi ens visiten. Això sí reps piles de novetats que no s'adequen per res a la llibreria. És cert que hi ha comercials que s'interessen i que t'ajuden amb tot, aquests sí que són d'admirar. D'altres només volen endossar-te llibres i avall. Si no es publiqués tant i els llibres tinguessin més vida, tots faríem més bé la nostra feina.
Salut i llibres!

el llibreter ha dit...

Sí, això també ho plantejo a l'article. A mi tampoc no em visiten totes les distribuïdores: hi ha uns pocs que vénen un cop a la setmana, alguns quinzenalment, i tres un cop al mes. En total, potser un 10 o 12 comercials. D'altres, encara espero que tinguin l'amabilitat d'enviar-me ni que sigui una relació de títols.

Te l'envio complet per correu electrònic, a veure què et sembla.

Salutacions cordials.

rafa sánchez ha dit...

Ja era hora! Desprès de 262 posts sobre editors i autors, traductors i correctors, crítics i lectors, novel.les i poemaris,... A la fi aquest blog de referència sobre el món de la cultura escrita parla de nosaltres. Gràcies!

D´això... Com que sóc un professional... I com que, en certa manera, estic visitant a un llibreter... Doncs... Necessites res? T´apunto un Celler? O potser algun Robertson Davies?


Ps.- "Carreteras Heladas" (Artemisa) Boníssim. I, a més a més, per fer-se un tip de riure. No us el perdeu!

Anònim ha dit...

EL TITULAR SERIA: VISQUIN ELS CIUTAT D'ALZIRA!

COS DE LA NOTÍCIA: Una escriptora molt necessitada de premis, perquè si no ninngú no li publica, aconsegueix guanyar els Ciutat d'Alzira. L'editorial Bromera, que havia arriscat part del seu patrimoni per pagar el premi (els diners els posa l'ajuntament), no sap si se'n sortirà. Els escriptors joves estan molt contents, perceben que les oportunitats que tenen de publicar plouen a gavadals. Que bé

Quimet ha dit...

UFFF! Tenim maror pel P Valencià? Caram, teniu un mercat de lectors molt cru i, a sobre, s'hi perceben "mals rotllos". No anem bé.

el llibreter ha dit...

Perdoneu pel retard, estava convençut que havia penjat la resposta.

He trigat, Rafa, perquè només fa uns mesos que m'ocupo d'atendre els comercials i per això ara tinc prou experiència per valorar-ne la feina. Gràcies per les recomanacions, evidentment les tindré en compte. Ara estic molt content d'haver rebut ja el vostre Fogwill.

Sobre el Premi Ciutat d'Alzira, crec que no en tinc prou coneixement com per opinar-hi.

Salutacions cordials.