divendres, de setembre 10, 2010

La història d'Edgar Sawtelle

. divendres, de setembre 10, 2010

Al principi, el llibre de David Wroblewski em desconcertava. Comença com una novel·la negra amb un pròleg on es mostra la fricció entre el misteri oriental i la racionalitat occidental. El primer capítol, però, és el relat de l’arribada de la família del protagonista a una granja a prop de la frontera dels EUA amb Canadà. El tercer capítol relata la vida a la granja des del punt de vista d’una gossa: L’Almodine. El quart capítol tracta de la mudesa del protagonista i confirma la rellevància d’un cert element fantàstic, o màgic, que impregnarà la resta de la novel·la. La història d’Edgar Sawtelle avançava en forma de collage d’influències i de tècniques narratives, però mantenia un aire propi que m’estimulava a continuar.

La família de l’Edgar es dedica a l’ensinistrament de gossos, els Sawtelle, coneguts arreu per la manera com segueixen les ordres dels amos. Tenen una mirada particular que, de fet, és on es troba el secret d’una tècnica elaborada a partir de la influència d’un criador japonés però aplicant-hi un minuciós pla d’encreuament. Un secret que no serà revelat del tot, com altres elements que contribueixen a mantenir l’atmosfera de misteri. Un exercici habitual en l’ensinistrament de gossos és la crida amb distraccions: primer se’ls ensenya a reconèixer i a seguir l’ ordre i després s’hi introdueixen elements de distracció perquè facin l’exercici sense desviar-se’n. Aquest procediment s’esmenta en diverses ocasions al llarg de la novel·la, però no em vaig adonar de la seva rellevància fins que no havia llegit més de cinc-centes pàgines:

I a poc a poc va anar sabent coses d’en Claude. Un geni en l’art de distreure. Gairebé sentia un plaer malèvol a temptar els gossos mentre ella els entrenava. Un dia, quan ella feia exercicis de crida amb distraccions, en Claude va travessar el pati amb una caixa plena d’esquirols —és clar que ella no ho sabia. Quan els gossos avançaven cap a ella, en Claude va aixecar una de les solapes de la caixa i tres bestioles grises van travessar com llamps el tros d’herba. Els gossos es van girar en rodó i es van posar a empaitar-los.
D’alguna manera, en narrador de La història d’Edgar Sawtelle actua amb la mateixa actitud que en Claude: introdueix elements de distracció al llarg de la novel·la perquè el final resulti més espectacular. I ho aconsegueix. El tema principal té a veure amb la dificultat de comunicar determinades coses: l’Edgar és mut i utilitza un llenguatge de signes mig inventat que li permet parlar amb els pares i els gossos, però ha de recórrer a altres recursos quan escapa de l’ambient on ha crescut. David Wroblewski desenvolupa el tema amb el collage d’influències i tècniques narratives que esmentava al principi: novel·la de misteri amb element meravellosos, americana, novel·la de formació, novel·la d’aventures, Mark Twain, Rudyard Kipling... de la mateixa manera que els gossos Sawtelle no es distingeixen per la raça sinó per la mirada, la novel·la no es distingeix, però, per les distraccions sinó pel l’estil del narrador, que la condueix cap un final shakespearià inesperat, espectacular, però que s’havia mantingut latent durant tota la narració.

9 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Tot just me l'han regalat i el tinc per llegir. És d'aquests llibres que d'entrada, i no sé ben bé perquè, em genera uns sentiments lectors duals, de voler començar la seva lectura i de mandrejar abans de ficar-m'hi...

Montserrat Brau ha dit...

L'he llegit i, estic amb tu que al principi em pensava que seria una altra cosa. De fet, el vaig acabar com el vaig començar: llegint-me'n el pròleg!! Si vols veure el comentari, el tens a http://www.nosaltresllegim.cat.
M'ha agradat molt que parlessis de l'episodi dels esquirols. També m'agrada molt la relació dels cotxes en la trama...

Quimet ha dit...

Sr lllibreter només passo per casa seva per dir-li que faré una (o més d'una) passejada pels milers de llibres que ens esperen aquests dies a Barcelona, qui sap si no ens hi creuarem enmig de tant llibre!!

el llibreter ha dit...

Però feia tant de temps que no llegia un llibre de més de cinc-centes pàgines, Ariadna, que vaig tastar-lo, em va encuriosir la tècnica collage i ja no vaig poder deixar-lo.

Hi ha tantes coses, tantes "distraccions" que el final sobta molt, però amb una mica de reflexió t'adones que estava servit gairebé des del principi. n resum: que l'element shakespearià està molt ben dosificat.

Una novel·la ideal per als clubs de lectura: pel collage literari —veig que no coincidim amb les influències, i això està molt bé perquè pot donar peu a discussions molt engrescadores—, pels temes que toca i sobretot perquè està molt bé.

Salutacions cordials.

el llibreter ha dit...

Hola Quimet! Estic convençut que gaudiràs molt: les novetats dels darrers dies són cruelment atractives. I els prestatges mantenen infinitat de llibres llaminers.

Salutacions cordials.

Quimet ha dit...

Senyor llibreter, he sabut que la distribuïdora Arc de Berà ha fet fallida, pot tenir repercussions greus per al sector?

matilde urbach ha dit...

Ep! Ideal clubs? Doncs en prenc nota. Gràcies, llibreter!

el llibreter ha dit...

Repercussions greus, sobretot el tancament de la llibreria Ona, Quimet: un desastre. Les editorials trigaran poc temps a trobar distribució. La gestió de la campanya de Sant Jordi, per exemple, va ser molt dolenta, amb moltes comandes que no es van servir a temps arreu del país. És una pena comprovar com una distribuïdora modèlica ha anat perdent pistonada fins arribar a aquesta situació.

Aquí tens alguns suggerimets de treball, Matilde però vés amb compte, que hi ha spoilers!

Salutacions cordials.

L'Espolsada llibres ha dit...

Caram quines ganes me n'has fet venir. Ens hi haurem de posar, si les novetats ens deixen...