dilluns, de febrer 22, 2010

Amb Espriu, sempre

. dilluns, de febrer 22, 2010

La primera vegada que vaig comprar un llibre d’un autor català pel simple gust de llegir-lo, sense la llosa sovint dissuasòria de la prescripció escolar, va ser l’Antologia lírica de l’editorial Càtedra, una edició bilingüe a cura de José Batlló que tinc al davant mentre escric aquestes línies. Ara mateix m’agradaria fer un viatge en el temps i veure’m en el moment de comprar el llibre; potser gosaria, si l’emoció m’ho permetés, preguntar al meu jo adolescent de llavors per què vaig triar precisament aquell llibre que m’ha acompanyat durant tants anys. Que fos una edició bilingüe em sembla natural: tot just començava a utilitzar el català fora de l’escola i, més enllà de l’atracció per la poesia d’Espriu, segurament hi havia el desig d’acumular paraules. És per això que avui, quan tantes persones commemorem la mort del poeta, em resulta impossible separar els seus versos de l’aprenentatge de la llengua que ara escric. Un procés sense gaire mèrit perquè no m’ha demanat massa esforç, simplement una mica de perseverança i prou, gràcies a la complicitat de les persones que escoltaven el meu català maldestre i gràcies a la companyia d'Espriu i dels que van venir després.

9 comentaris:

Galderich ha dit...

Llibreter,
Gràcies per compartir aquesta experiència perquè és una experiència molt semblant a la meva com a introducció a la llengua catalana ja que vam fer l'educació en castellà.

Zombi ha dit...

Un bon moment per recordar Espriu, sí, després que el Montilla el fes servir no fa gaire en un discurs, em sembla que era.

Ara, si m'ho permets, aniversaris sense violència, si us plau. No, no ho dic per tu, llibreter, però és que massa sovint hi ha aquesta cosa de l'exaltació i de la derrota, els articles exagerats de lloa o descrèdit. No fem servir Espriu contra cap altre poeta, ni el comparem de manera subreptícia, ni fem allò tan nostre de dir que era així o aixà... Tot es pot dir, és clar que sí, però de vegades , una mica de tranquil·litat lectora també va molt bé.

Celebracions, sí, i lectura.

Cordialment,

Anònim ha dit...

Els que vhem tingut la sort de poder estudiar en català ho hem tingut més fàcil. Mirant els blocs, algú o altre té algun record d'Espriu i la seva obra. Senyal de la seva rellevància.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

El desig d'acumular paraules. Doncs vas anar a cercar una bona font, llibreter!

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

el llibreter ha dit...

En el meu cas, Galderich, l’hora de català de l’EGB era com la prolongació de l’hora d’esbarjo. Gairebé tots érem, a més a més, castellanoparlants i jo no acabava d’entendre perquè calia aprendre aquesta llengua, fins que aviat em vaig adonar que si no m’hi posava em perdria un munt de coses.

La iniciativa m’ha semblat fantàstica, Zombi. Evidentment, es pot discrepar d’autors i capelletes sense perdre el respecte a ningú. Malauradament, hi ha qui té la pell ben fina i un argument estrictament literari de vegades és interpretat com un atac personal. Sobre Espriu, sí que caldria discutir un cert silenci que ha patit però que segurament serà esmenat durant la celebració del centenari del naixement, al 2013. De fet, la reivindicació bloguera es pot interpretar com una esmena.

Albert: déu n’hi do la participació! M’alegra molt que VilaWeb i La Vanguardia s’hi hagin interessat. Però la millor part és, sens dubte, la xarxa de complicitats que s’ha creat al voltant del poeta. Segurament, cada cop que torni a llegir Espriu tindré present aquests dies.

Ara m’acabo d’adonar, Víctor, que aquest “desig d’acumular paraules” deu ser el millor homenatge que podia fer a Salvador Espriu, que va viure per salvar els mots. No sé si serà casual o no que un emigrant com jo triés Espriu per endinsar-se en la llengua catalana. Enhorabona per la iniciativa, i gràcies per permetre’m fer aquest descobriment.

Salutacions cordials.

Puigmalet ha dit...

José Batlló, hehe. Els vaig dir als alumnes que busquessin un poema d'Espriu que els agradés i el portessin a classe. La meva sorpresa ha estat quan tres o quatre m'han portat poemes en castellà. I un d'ells m'ha dit que portava la versió de José Batlló. Ha estat curiós poder llegir alguns poemes en les dues llengües. I, precisament, gràcies a Batlló. El temps no passa!

L'Espolsada llibres ha dit...

La xarxa té aquesta màgia i ens permet retrobar les paraules d'Espriu, ni que sigui per uns dies. Si això serveix per difondre'n l'obra benvingudes siguin aquestes iniciatives.

el llibreter ha dit...

Hi ha ocasions, Puigmalet, que resulta un pèl inquietant que les coses no canviïn gaire... després d'algunes dècades, no trobes?

Completament d'acord, Espolsada. I Enhorabona per l'aniversari!.

Salutacions cordials.

L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies :)