dijous, de juliol 02, 2009

Taxonomia universal dels lectors

. dijous, de juliol 02, 2009

Juan Yanes examina l’obra fantàstica del no menys increïble Honorio Bustos Domecq. Segurament treballa en un estudi que és un laberint de llibres. No costa gens entrar-hi amb les paraules i escriure que hi ha centenars de volums de rara erudició ordenats segons un ordre secret que jo, espia imaginari, no seria capaç de descabdellar, i és per això que ara teclejo la meva admiració. Juan Yanes trasllada, amb una subtil felicitat als llavis, a un llenguatge comprensible les alambinades elucubracions de l’erudit argentí al voltant d’una taxonomia universal dels lectors, fruit d’anys de dedicació obsessiva, gairebé suïcida, a la cultura escrita, amb fites com Ciclos y ritmos en la recepción lectora. Estudio etnometodológico de los procesos de socialización cultural, publicada a l’any 1945 i que inexplicablement han restat al marge de les grans contribucions en la matèria. Juan Yanes gaudeix la felicitat de rescatar de l’oblit una obra al·lucinant i de restituir una fama que Hororio Bustos Domecq, sens dubte, mereix, per sobre de pobres imitadors com Jorge Luis Borges, i ens n’ofereix un tast al darrer número de la revista Trama & Texturas, en forma de Tipología lectora abreviada.

Amb el benentès que la Tipologia és el resultat d’un esforç inimaginable de condensació d’un pensament originalment vast i complex, no resulta difícil admirar les pautes estrictes i reveladores amb les quals Honorio Bustos Domecq l’ordena.

Per l’objectiu: la lectura és un mitjà que serveix per altres fins.

Sardónico, a.: Lee para confirmar que todo el mundo está equivocado. A este grupo pertenece también el llamado ultracorrector, sólo lee para pillar los gazapos ortográficos, léxicos, sintácticos o tipográficos de los otros. Puede degenerar en patología en los casos de infatuación aguda. Suele tener colgada una sonrisita en la comisura de los labios mientras lee, para subrayar la suficiencia. Es útil como corrector de pruebas.

Beligerante: Dícese del lector o lectora que se enfrenta a la lectura como un reto, como una batalla, una pelea. Su objeto es debelar al autor. Es amigo de los libros difíciles e incluso abstrusos. Y enemigo de la literatura fácil, los manuales, los resúmenes, los articulitos, los refritos, los apuntes y de toda suerte de papilla bibliográfica. También es conocido como lector belicista o incombustible. ¡Ojo!, no necesariamente es un lector apolíneo.

Per l’objecte: la lectura és una finalitat en ella mateixa.

Cartaginés, a.: Tipo de lector que cuando lee un libro tiene que dejarlo y empezar a leer lo primero que se escribió sobre el asunto, por muy remoto que éste sea. Normalmente empieza por los cartagineses. Se ve forzado a una especie de eterno retorno y suele perderse con facilidad en el proceloso mar de las letras. Más frecuente de lo que en principio pudiera parecer (Véase eficientista).

Exhaustivo, a.: El que se echa al coleto los libros de pe a pa. Por ser exhaustivo termina exhausto, lógicamente. También conocido como lector prusiano, tiene multitud de variantes claramente patológicas. En su versión canónica, hay algo que le induce a pensar que existe una norma ética que obliga a todo mortal a leérselo todo de principio a fin. Dentro de esta especie encontramos los así llamados plúmbeos, masoquistas, miopes y deletéreos. Particularmente aviesos son los caterpillar y los rústicos, auténticas máquinas apisonadoras de la lectura, lectores todo terreno, sin marcha atrás.

Per la posició: la lectura és una manera de ser al món.

Rampante: Llámase así al que lee recostado. Rampante severo, el que además necesita ponerse el pijama o el camisón.

Pomposo, a.: El que gasta mucha prosopopeya o afectada gravedad en el acto de la lectura. Propende a levantar la ceja izquierda cuando lee. Suele ser lector de libros de filosofía, de ensayo o alta matemática. No confundir con sardónico.

I encara seguiria amb la taxonomia de la tipologia si no fos que qualsevol lector pot deduir més trets definidors amb un poc esforç. Només voldria afegir el caràcter visionari de moltes de les seves definicions, sobretot si tenim en compte que Honorio Bustos Domecq va morir, probablement, a l’any 1986:

Portátil: Suele ser culo de mal asiento, se comporta como un niño irresponsable, como un loco de la lectura. Su misión como lector es incordiar. Sus lecturas deben caber en una maleta. Funciona como una máquina soltera: no cargar con coche, casa, esposa/esposo o niños. Ha de poseer espíritu innovador, ser un viajero impenitente, tener una sexualidad extrema, vestir con elegancia y manifestar ausencia de grandes propósitos. Le encanta suicidarse de vez en cuando y pertenecer a sociedades secretas. Es un dandi de la lectura. Un lector decadentista.

13 comentaris:

Galderich ha dit...

Molt bona classificació de les espècies lectores. M'ha servit per classificar persones del meu entorn i poder-los etiquetar. Contra la moda, això d'etiquetar a mi m'agrada, és un bon "divertimento".

Mireia ha dit...

Caram, em queda el dubte de no saber quin tipus de lectora sóc!

el llibreter ha dit...

La gràcia, Galderich, és que cada lector respon a diverses definicions, de manera que al final cadascú és unic i irreductible!

Potser per això, Mireia, si destriem quines definicions t'escauen més i quines deficions s'haurien d'inventar especialment per a tu, al final queda el tipus "Mireia": simplement únic.

Ara que hi penso, potser podria fer una tipologia dels clients de la llibreria. Evidentment, no seria tan pregona i profunda com la del senyor Bustos Domecq.

Salutacions cordials.

Allau ha dit...

Jo diria que sóc un lector rampant. El dia que em faci l'escut nobiliari, puc quedar-hi bé.

miquel ha dit...

Divertit, llibreter. És clar que com tu dius la tipologia és infinita, de manera que al final pots arribar a la teva pròpia que, per altra banda, pot ser més o menys canviant segons el moment, l'autor, el llibre, la pròpia evolució. Per exemple, jo confesso que m'agrada trobar llibres amb els quals em senti cartaginès, no en l'aspecte estricte de llegir tot el que s'ha escrit sobre el tema sinó en el sentit de voler llegir altres coses de l'autor o d'ampliar el coneixement d'algun detall de l'obra (un autor citat, una institució apareguda, un element geogràfic...) En altres moments sóc lector papallona: una mica d'aquí, una mica d'allà... Lector arqueòleg...

Si encara fos època de mems, no estaria malament fer la pròpia descripció i donar-li un nom.

kweilan ha dit...

La primera vegada que ho he llegit he pensat que era divertit però que jo no em podia veure reflectida en cap. Després, he pensat que rampant. Al 3r. cop qe ho he llegit crec que també tinc alguna cosa de beligerant, exhaustiu, cartaginesa...millor no tornar-ho a llegir perquè una mica de tot potser sí.

Artur ha dit...

Jo crec que també tinc una mica de tots.

el llibreter ha dit...

Curiós, Allau, perquè a mi m’agradava només llegir assegut, fins fa poc, que he trobat una combinació de coixins que m’ha permès llegir al llit de manera confortable.

“Lector enredat” podria ser un altre tipus de lector, Pere: els llibres menen a altres llibres i el lector cau en la teranyina de referències creuades, cites, desitjos... Un cop hi caus, és impossible sortir-ne.

Doncs a veure, Kweilan, la tipologia de clients de llibreries que estic pensat. Per complicar una mica més la cosa ;-)

Malauradament és cert, Artur. La malaltia lectora canvia de símptomes, però mai no ens abandona.

Tal com l’enllaço a l’apunt, podeu llegir la tipologia abreujada completa a Tökland.

Salutacions cordials.

Allau ha dit...

Llibreter, m'he estat mirant la llista que enllaces i és tot un tresor, me la llegiré amb calma. Ara bé, em costa de creure que Bustos Domecq morís el 1986, ja existien blocs? ja existia Siruela? Sospito que Bustos és un immortal.

I espero amb candeletes la teva taxonomia dels clients de llibreria.

el llibreter ha dit...

En aquest casos, potser fóra bo fer un cop d'ull a la viquipèdia ;-)

Pel que fa als clients de llibreria, acabo de publicar les primeres definicions. N'afegiré de noves durant els propers dies. No cal dir que en aquests projectes d'ambició enciclopèdica és indispensable la col·laboració de llibreters i clients.

Salutacions cordials.

Clidice ha dit...

Doncs jo, sense complexes, m'he vist en diverses de les descripcions, que de llibres, en llegeixo i en regalo i, és clar no és ben bé el mateix :) El gran error de les llibreries és no tenir uns espais especials per a ni tan sols perdre temps en arribar a casa i poder-nos xutar al mateix establiment :P Arribo del Bloguejat i em quedo, si no et fa res :)

mekanikles ha dit...

D'aquí es va treure el Vilamatas tota aquella moguda dels portàtils? Déu meu.

el llibreter ha dit...

Em sembla, Clidice, que les dependències agudes sempre troben la manera de xutar-se lectures a la mateixa llibreria, ni que sigui dempeus. Però tens tota la raó del món: un racó amb seients és imprescindible per a oferir un bon servei.

És el problema dels anacronismes, Mekanikles, que generen distorsions en la cosa temporal ;-)

Salutacions cordials.