Sant Jordi és un dia d’expectatives. Celebrar la diada vol dir decidir, finalment, quins llibres ens acompanyaran durant els propers dies. Per això, abans que elaborar una llista de llibres recomanats, m’he estimat més explicar perquè he triat alguns títols que encara no he llegit.
Han passat alguns dies des que vaig lliurar la col·laboració que publiquen avui al suplement Cultura/s de La Vanguardia. No cal dir que seria ben diferent si l’hagués escrit avui. Com sempre, el donaré en dos lliuraments.
Sant Jordi, diada de la bibliodiversitat.
A mida que s’acosta Sant Jordi resulta més difícil trobar un lloc per a les novetats que rebem des de fa unes setmanes. Hauria de ser una activitat calmada, per sospesar bé els pros i els contres de tornar un llibre que ja fa un parell de mesos que espera infructuosament la seva oportunitat, de decidir si es deixa un exemplar al prestatge corresponent perquè passi a formar part del fons o de canviar de lloc altres títols perquè la nova disposició resulti més atraient. O per gaudir del plaer d’anar descobrint el contingut de cada caixa. Però l’abundància de novetats implica també un augment de les diferents tasques de la llibreria, cosa que impedeix dedicar tota l’atenció necessària a examinar-les, ni que sigui breument. Malgrat això, en ocasions obro un llibre que em crida l’atenció i em demoro uns pocs minuts per fer-hi un cop d’ull. Així, per exemple, Defensa pròpia de Borja Bagunyà em va atrapar més temps de l’habitual; em va agradar la manera de trenar les veus de diferents personatges a les primeres pàgines, percepció a la qual es va sumar la bona opinió d’una companya amb un criteri que sol ser molt fiable. De manera que, després d’un tast molt breu, em vaig reservar un exemplar amb la intenció de llegir-lo a casa. Una cosa semblant em va succeir amb Resistència al caos: Per una crítica del nou ordre feudal, de Jordi Vidal: un simple cop d’ull, per comprovar que la petita pila d’exemplars trobaria un lloc apropiat a la secció que li correspon, em va donar uns instants de tranquil·litat per llegir la contracoberta i la solapa. Suficient per apartar-lo amb l’esperança de trobar temps per llegir-lo.
És de sobres coneguda la capacitat de seducció que emana de l’aspecte d’un llibre: els departaments de màrqueting de les editorials van com bojos a la captura de la recepta infal·lible. Així, el disseny de la col·lecció Idees. Assaig breu d’Angle Editorial, a la qual pertany el títol de Jordi Vidal, és el responsable d’aquell primer impuls cap a la lectura. M’ha passat igual amb Punt de cadeneta, de Jean Serra: una portada sòbria de color negre adornada tan sols per un tapet de ganxer elaborat, precisament, amb la tècnica del punt de cadeneta. Aquest motiu tradicional, però, li dóna un aspecte d’austera modernitat que contrasta amb l’aspecte d’altres títols de la col·lecció El cabàs, un canvi de rumb estètic que ha encertat a despertar la meva curiositat. L’ha mantingut el fet que es tracti d’una antologia de textos breus de molt diversa procedència —narracions, cartes, fragments de dietari, impressions de lectura...—, cosa que sembla augurar una lectura plena de matisos, a més a més de convertir-se en la primera aproximació a un autor desconegut.
L’activitat d’ordenar les taules de novetats, amb les temptacions que sorgeixen contínuament i que cal descartar immediatament, és una de les que em resulten més gratificants, malgrat la sensació de desànim davant l’excés d’oferta que de vegades és difícil conjurar. Es publica molt, massa, però també és veritat que malgrat la gran quantitat de llibres prescindibles no és difícil trobar un abundós cabal de pàgines, com a mínim, interessants. Un cop que els llibres ja estan preparats per repartir-los per la llibreria, quan ja estan distribuïts per seccions, la curiositat pot guiar-me a títols insospitats. Així, un altre títol que espera el seu torn és La filosofia medieval d’Alain de Libera. Em va recordar immediatament l’època en què freqüentava amb més assiduïtat els clàssic medievals i els molts dubtes sobre el sentit de les pàgines que llegia. Aquest manual universitari, d’alguna manera, promet un accés ordenat a una època que encara provoca una gran fascinació.
Fora de la llibreria, els estímuls per decidir-se per una lectura són innumerables. Mai n’hi ha hagut tants. Deixant de banda els que fins ara eren més habituals —una conversa o la lectura d’una revista), internet ofereix molts llocs que permeten establir punts de vista personal, experiències de lectura sovint molt suggeridores. Amb una mica d’atenció és possible evadir-se de les jerarquies que tenen la missió d’establir l’excel·lència llibresca i teixir una xarxa d’afinitats virtuals que conviden a tornar al paper. Fa poc, per exemple, m’entretenia llegint a Una temporada en el infierno, no el llibre de Rimbaud sinó el bloc de Juan Pedro Quiñonero, una discussió sobre Michel Onfray on Gregorio Luri mostrava les seves reserves a propòsit del filòsof francès. Això em va despertar les ganes de llegir-ne alguna cosa. Una opinó favorable sobre La força d’existir de Michel Onfray, escrita per Ramon Alcoberro, em va menar a fullejar-lo a la llibreria. Casualment acabava de llegir L’home que mira, no el bloc sinó el llibre publicat per l’editorial Cossetània que recull la primera etapa del bloc, i d’alguna manera estava disposat a seguir la recomanació.
