dijous, de març 16, 2006

El control de la paraula

. dijous, de març 16, 2006

El títol de L’edició sense editors al·ludeix a una de les conseqüències més perverses de la concentració editorial: que els alts executius dels grups editorials puguin enorgullir-se de no haver entrat mai en una llibreria o de no llegir perquè són tan i tan eficaços que no tenen prou temps. André Schiffrin recorda la seva vida com a editor, des de la fundació de Les Éditions de la Pléiade pel seu pare fins a The New Press. Entre una cosa i l’altra, el naixement de Pantheon Books, l’absorció Pantheon Books per part de Random House, l’absorció de Random House primer per RCA i després per S.I. Newhouse i després per Bertelsmann. La compra d’una bona editorial independent per algun dels grans grups empresarials és força semblant arreu: primer la satisfacció i esperança per una adquisició que contribuirà a donar prestigi al comprador, després la garantia que es mantindrà la independència de l'editorial, més endavant l’exigència d’obtenir la mateixa rendibilitat que les altres divisions del grup i, finalment, la desfiguració de l’editorial que ha d’editar llibres que no tenen res a veure amb la seva trajectòria.

Una editorial independent de prestigi no sol obtenir beneficis espectaculars. La pretensió de passar, per exemple, d’un 4% a un 12% o un 15% implica destruir la manera de treballar que l’havia dut a guanyar-se el reconeixement. S’exigeix, per exemple, que cadascun dels llibres publicats sigui immediatament rendible. Això implica renunciar a la lenta elaboració d’un catàleg editorial de qualitat perquè elimina els llibres que demanen més temps per recuperar la inversió i els que rendeixen per sota de les previsions. Un bon editor sap que hi ha llibres que cal publicar malgrat la incertesa respecte als guanys que pugui generar. Un alt executiu de la Disney no.

Pagès Editors acaba de publicar la continuació de L’edició sense editors: El control de la paraula. Aquí, Schiffrin analitza l’evolució recent del procés de concentració editorial dins de grans grups de comunicació que també controlen diaris, emissores de ràdio, productores de cinema i cadenes de televisió i que, al seu torn, depenen d’indústries com la de l’armament, la qual estén les seves xarxes d’interessos a la política. És una qüestió que afecta tots els aspectes de la difusió dels llibres, des de la decisió de publicar-ne un fins a les condicions que imposen les distribuïdores quan monopolitzen bona part de l’edició —cosa que repercuteix en la salut les llibreries independents— passant per la promoció endogàmica de determinats títols als mitjans de comunicació i grans hipermercats de l’oci que pertanyen al mateix grup. Fidelitats i deutes polítics, especulació econòmica, xantatges, censura. Ocultació.

Malgrat tot, Schiffrin mostra com hi ha lectors que acaben trobant la manera d’informar-se sobre els llibres que els interessen, al marge de l’ocultació produïda per la censura econòmica. I editorials independents que troben la manera de guanyar-se l’atenció d’aquests lectors. Per exemple, L’edició sense editors va ser publicada l’any 2000 per Destino. En canvi, El control de la paraula arriba ara a les llibreries gràcies a Pagès Editors.

6 comentaris:

Txetxu ha dit...

Lástima que todavía no aparezcan en el ISBN la referencia a ninguna de las dos ediciones, castellana y catalana

El llibreter ha dit...

Ja saps de l'isbn és com un oracle. Els qui l'hem de consultar diverses vegades al llarg del dia hem de jugar a interpretar-lo i sovint hem de recórrer a altres fonts d'informació, com trucar directament els distribuïdors o consultar el web de l'editorial.

L'edició espanyola encara no ha sortit. No sé qui l'editarà, potser Milenio o potser una altra editorial independent. Destino no, perquè ja hem rebut les novetats del grup Planeta previstes per al mes d'abril i no hi apareix.

Salutacions cordials.

Txetxu ha dit...

Lo edita Anagrama, así aparece en su web. Se me había olvidado poner la referencia.

El llibreter ha dit...

Ja era hora que posessin al dia les novetats a can Herralde. Enlace, la distribuïdora d'Anagrama a Catalunya, encara no ens presentat el llibre d'André Schiffrin: pot sortir la propera setmana o d'aquí a un mes. Miraré d'esbrinar-ho dilluns. Tampoc no sabia que sortia un nou llibre de Pierre Michon.

Salutacions cordials

Anònim ha dit...

M'alegra que qui publica aquesta vegada Schiffrin en català siga un editor independent. I encara més que siga de fora del "centre". Hi ha vida editorial més enllà de Barcelona ciutat. Enhorabona, Pagès!

Pedro ha dit...

Que trist que Lara ja no vulgui publicar aquest llibre.