dimecres, de febrer 14, 2007

El lector

. dimecres, de febrer 14, 2007

Quan me n’adono ja fa força estona que es mira els llibres de filosofia. No sé per quina raó m’he fixat en la manera lenta com els observa. Dues hores més tard paga el llibre que ha triat i se’n va. Mentrestant ha recorregut amb atenció les línies de títols d’algunes de les seccions, he vist com fullejava alguns llibres i com descartava endinsar-se en alguns prestatges; com si fos un volum miscel·lani amb capítols que demanen una immediata relectura i capítols sense interès, s’ha llegit la llibreria.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

És fotut ser pobre, Llibreter!

Anònim ha dit...

Sí, companys, la filosofia és molt cara. Per què?
Els tres volums d'Esferes, de Peter Sloterdijk - per exemple -sumen un total de 129'50 Eu.
Ho trobo una passada.

Hi ha l'alternativa de la biblioteca, evidentment, però no em resulta pràctic i no sempre tenen les últimes novetats.

Així que vaig a les llibreries a alimentar-me.

Anònim ha dit...

Aquest text es podria titular: Les dues hores del lector. ;)

SU ha dit...

Evidentment, aquest lector serà el protagonista i públic potencial del nou programa del Manzano al Canal 33, oi?

Sincerament, rares vegades disposo de dues hores seguides per instal·larme a cap llibreria (i llegir-la), però si alguna vegada ho he fet, mai no he sortir amb UN sol llibre!!!

Anònim ha dit...

Genial. Me recorda la meva època d'estudiant, quan recorria totes les llibreries de Palma. Hi havia seccions que tenia controladíssimes, gairebé tant com el propi llibreter.
M'encanta la idea de "llegir" una llibreria.

el llibreter ha dit...

Doncs a mi també em va recordar les tardes d'alguns dissabtes, abans de fer de llibreter, quan passejava per les meves llibreries favorites. M'hi estava força estona i sovint no comprava ni un sol llibre. No perquè fossin cars, sinó perquè em trobava amb exemplars dels llibres que tenia a casa i que encara no havia llegit; tant si els havia comprat com si els havia trobat a la biblioteca.

He intentat llegir Esferas III i et puc garantir que no és car: si em dediqués a llegir-lo seriosament invertiria una quantitat de temps tan gran que em sortiria molt bé de preu.

Salutacions cordials

Anònim ha dit...

És que de vegades el ritual de tafanejar és més agradable que la lectura en sí d'un llibre (o com anar a comprar un disc). És deixar-s'hi emportar per la sorpresa.
Bon dia tingui!

La falsa moneda ha dit...

Comparteixo amb tu Su, un llibre que m'ha atrapat no el puc deixar enrera... això sí, hi ha èpoques en que s'ha de ser molt selectiu, què bp que és ser pobre de vegades.