diumenge, de març 21, 2010

Males companyies

. diumenge, de març 21, 2010

A Males companyies passen moltes coses. El protagonista és un jove aviciat, insolent i amb sort que substitueix la mare i l’àvia per una altra protectora que li mantindrà la impunitat. La història tantes vegades escrita del jove illenc que viatja a Barcelona, amb la diferència que en aquest cas no es tracta d’una novel·la de formació: el protagonista té l’oportunitat de madurar, però la refusa i aquest és un gran encert que Marc Cerdó explica molt bé a VilaWeb:

Aquest viatge, me'l van inspirar unes paraules de Sèneca de 'Lletres a Lucili' (Col·lecció Bernat Metge) que diuen: 'De què t'estranyes, car Lucili, que els viatges no t'aprofitin gens, si pertot t'emportes a tu mateix. T'estalona la mateixa causa que t'expel·lia.' (Lletra XXVIII, 'Els viatges no guareixen l'esperit'). Que vol dir que tu continuaràs essent tu encara que el paisatge canviï, que un nou paisatge no et resoldrà els problemes, els problemes aniran amb tu. I el protagonista incorre en l'error de pensar que canviant de paisatge deixarà els problemes enrere, canviarà d'identitat.

No hi ha, doncs, un viatge d’iniciació, una entrada a la vida adulta, potser perquè l’adoració de la joventut en la societat de consum prolonga l’adolescència més enllà de la immersió en el món laboral que, amb altres indicadors, marcava dècades enrere l’arribada a la maduresa.

Però Marc Cerdó podria haver escrit qualsevol altra història i el llibre seria igualment excel·lent: el mèrit de Males companyies és l’estil. L’he obert sovint a l’atzar i sempre m’ha seduït el llenguatge. Els diàlegs, per exemple, són lúcids i pertinents. Hi ha llibres que em cauen de les mans quan ensopego reiteradament amb diàlegs innecessaris o tòpics o inversemblants; suposo que l’acumulació de lectures implica un augment de les manies. Una prosa rica i precisa, enlluernadora, que no sembla escrita a cop de diccionari, contribueix a l’eficàcia dels diàlegs, malgrat que l’autor no s’està d’explicar com s’ha documentat:



Fins a l’última pàgina es manté la il·lusió que el narrador protagonista no es podria haver expressat de cap alta forma. L’autor marca els límits de la versemblança i se’n surt amb escreix. Una meravella.

6 comentaris:

Olga ha dit...

Vaig veure l'entrevista a l'Hora del lector i la veritat es que l'escriptor em va semblar "soso", insípid, i vaig decsrtar comprar la novel.la. Potser es una actitud IRRACIONAL, sí, però necessitem certa connexió per comprar un llibre, amb l'autor (si el sentim parlar), amb la coberta, amb... no sé.
Però després de llegir el teu comentari llibreter, la cosa canvia.
Volia comprar-me SEÑALES QUE PRECEDERÁN AL FIN DEL MUNDO, a veure si m'arriba el presupost per tots dos.

el llibreter ha dit...

Hi ha una rara similitud entre Males companyies i Señales que precederán al fin del mundo, Olga. Violència i estil, malgrat la distància geogràfica i un atzar que m'ha menat a llegir-les seguides.

Salutacions cordials.

miquel ha dit...

El blog, quin gran joc! Per molts anys, Llibreter!

L'Espolsada llibres ha dit...

Bona ressenya!
Olga, el protagonista de Males companyies no en té res de soso... tot al contrari.

Jordi Nopca ha dit...

Bon dia:

Deixo un enllaç pels qui vulgueu saber alguna cosa més de 'Males companyies'...

http://jordinopca.blogspot.com/2010/03/males-companyies.html

Fins aviat,

Jordi

jony ha dit...

El blog, quin gran joc! Per molts anys, Llibreter!