David Figueres ens proposa un tast dels poemes que presentarà a la Setmana de la Poesia de 2008. M’han sorprès la seva veu i la seva manera de dir el vers, d’una naturalitat o, potser millor, d’una franquesa que s'adiu amb l’experiència del poema. És molt gratificant comprovar com, de vegades, escoltar el poema l’enlaira. També sol passar al contrari, que la xerrameca del poeta esdevé un llast que ens allunya dels poemes. Sort que casos com el de David Figueres ens reconcilien amb la veu de la poesia.
Escric això acompanyat, finalment, d’Uh! d’Enric Casasses en la reedició que acaba de publicar Pagès editors. Ja n’havia escoltat i llegit alguns fragments. Per exemple, en una ocasió als dimarts de juliol de les jornades de Poesia a Torres Muntadas, que ha començat aquesta setmana i que, com sempre, mostra les moltes maneres de dir el vers.
