Amb La trampa ho tinc més fàcil. A la pàgina 126, Yolande fa una descripció exacta del seu marit, Joseph Bridet, el protagonista:
—Te voy a decir una cosa y espero que no te lo tomes a mal. Eres absolutamente grotesco. Eres de esa gente que imagina que en cualquier momento los van a detener. No han hecho nada pero van por las calles pegados a las paredes. Quieren hacerse los interesantes. Nadie los conoce, nadie se preocupa por ellos, pero siguen escondiéndose y poniendo caras raras. Que un hombre inteligente como tú haya ido a caer en eso es una desgracia… ¿Y sabes lo más divertido? Pues que al final acaban por detenerlos de verdad.
Estem a la França de Vichy. Joseph Bridet vol fugir a Anglaterra per fer costat als gaullistes contra l’ocupació nazi, però té una tendència malaltissa a complicar-se la vida. Té diners o almenys té prou diners per viure en hotels i no haver-se de preocupar per les necessitats bàsiques. I podria trobar moltes alternatives per aconseguir el seu objectiu, però
és absolutament grotesc: la part més elaborada i eficaç de la novel·la és la narració del recargolat itinerari dels pensaments de Joseph Bridet. La manera com formalitza les situacions en què es troba van del seny al deliri i Emmanuel Bove és capaç de mostrar la complexitat de la ximpleria de manera magistral.
no ha fet res però va pels carrers arrapat a les parets: com que vol utilitzar la influència d’antics amics ben situats a la jerarquia col·laboracionista de Vichy, ha de fer creïble la seva adhesió al règim, malgrat el seu notori gaullisme. La sospita que tothom està al cas de la impostura li fa témer constantment que algú l’acabarà delatant.
vol fer-se l’interessant: la ximpleria i la intel·ligència ben barrejades produeixen els moments més reeixits de la novel·la. En la tensió entre l’una i l’altra, Joseph Bridet és incapaç de controlar les seves paraules. De la mateixa manera que el seu pensament es descontrola fins al deliri, quan parla amb algú diu coses inconvenients de les quals immediatament es penedeix i que l’obliguen a esforçar-se en la mentida per tal de mantenir la versemblança de la seva imprudència.
ningú no el coneix, ningú es preocupa per ell, però continua amagant-se i posant cares rares: al final, però, tot s'embolica i molts el coneixeran i llavors sí que hi haurà raons objectives per amagar-se.
que un home intel·ligent hagi caigut en això és una desgràcia: a poc a poc, entre les imprudències que comet i la seva tossuderia a l’hora de mantenir una estratègia tan complicada per fugir, es teixeix una trampa subtil de la qual li resultarà impossible escapar.
Els protagonistes de La trampa i Mis amigos s’assemblen molt. Emmanuel Bove és un mestre a l’hora de construir personatges ximples i intel·ligents, de narrar-los amb ironia i crueltat i tendresa alhora; adults immadurs que han donat tantes pàgines memorables a la literatura del segle XX. El contrapunt de Joseph Bridet és la seva dona, Yolande, experta en realitat, en tocar les tecles adequades per desfer els embolics on es fica el su marit i en oferir alternatives raonables a la seva tossuderia. Al voltant de tots dos, la França ocupada pels nazis i la França col·laboracionista, un escenari de lleialtats i traïcions on cadascú mira de treure profit. I al fons, la solitud d’un individu contra el poder.
