dimarts, d’abril 15, 2008

Sant Jordi amb piles

. dimarts, d’abril 15, 2008

Les llibreries bullen. Per sort, durant aquesta setmana ja no patirem gaires serveis de novetats més. Cal concentrar l’atenció en la diada de Sant Jordi i, amb l’allau de novetats que ha caigut durant el mes de març i aquestes dues primeres setmanes d’abril, ha calgut molta paciència per encabir-ho tot a les taules i prestatges de la llibreria. Una petita proesa diària que fins i tot a mi em sorprèn. Malauradament, entre tants i tants llibres nous, n’hi ha molts que em criden l’atenció. I és que no em puc estar de fullejar algun títol llaminer quan els col·loco. Que atenc un client i estic condemnat a dedicar una simple llambregada al llibre que acabo d’abandonar a la pila o a la lleixa. Que falten uns minuts per plegar i pateixo l’impuls d’arreplegar un altre llibre que s’afegeix als llibres que per pura golafreria m’he separat. Que després d’un últim escrutini, algun passa a la bossa i cap a casa. Que a casa augmenta perillosament la pila de llibres pendents de llegir o —ai, las!— de fullejar i d’ajornar-ne la lectura per més endavant.

De manera que ja he llegit més de la meitat d’El misteri de l’amor de Joan Miquel Oliver. Perquè m’agraden les lletres d’Antònia Font i perquè les crítiques que ha rebut fins ara me l’havien fet molt atractiu. I sobretot perquè fins ara no m’ha decebut gens. Oli en un llum d’Ignasi Revés no ha rebut, en canvi, tanta atenció als mitjans. Però potser perquè l’olivera és l’arbre més bell de tot l’univers, i per les pàgines que n’he tastat sembla que la cosa va d’oliveres, el mantinc a l’espera de continuar la lectura. La complicitat blogosfèrica és la responsable de les pàgines d’El vertígen del trapezista, de Jesús M. Tibau, que m’han endinsat en l’atmosfera ebrenca; al igual que Les primeres descobertes d’Artur Bladé i Desumvila, incloses al volum tercer de l’Obra completa, que m’han fet gaudir inesperadament d’una prosa exacta, pensada per a una revista d’escola, però d’una bellesa que manifesta un profund respecte als infants. I la il·lusió de tenir Acrollam de Biel Mesquida per tornar a gaudir de la rara capacitat de condensar experiències decisives i eixamplar-les amb unes narracions breus, exuberants i precises. I els llibres de Fogwill amb què espero prolongar el plaer de Help a él.

I entre els llibres sobre llibres no m’he pogut resistir a apilar Una educación política de l’admirable editor André Schiffrin, ni a El segle valencià de Víctor Labrado, per recuperar el record de les lectures de Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Joanot Martorell, ni el catàleg de la magnífica exposició visualkultur.cat, per recuperar els dies de Frankfurt, ni Els llibres que no he escrit de George Steiner, ni que sigui per animar-me a escriure els apunts que no he escrit encara.

Amb la mateixa incapacitat per determinar el criteri que m’ha menat a acumular els títols anteriors, i ben barrejats amb ells, m’esperen alguns llibres de poesia: (a)poemes d’e.e. cummings, que m’obliga a trencar una regla no escrita d’aquest blog, Alè per a un drac de Joan Vinuesa, perquè és l’últim Alabatre conegut, Margarides de fons de Mireia Vidal-Conte, que demana una relectura intensa, Última oda a Barcelona de Lluís Calvo i Jordi Valls, perquè el primer poema m’ha entusiasmat.

I la impotència de no saber llegir partitures, que m'impedeix gaudir plenament de La música barroca de John Walter Hill.

I etc.

33 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Gràcies per fer esment del meu trapezista. Desitjo que t'agradin els seus petits contes, molts dels quals ambientats a Cornudella.

el llibreter ha dit...

De tots els llibres que esmento ja n'he fet un tast, i si els esmento és precisament perquè el tast m'ha semblat ben saborós. Així que, en qualsevol cas, gràcies a tu pel llibre.

Salutacions cordials.

laura ha dit...

L'ALFABET, de Jaume Vidal Forteza. Una novel·la que no podeu deixar de llegir.

Vint-vuitanta ha dit...

Cada dia m'agrada més aquest blog! Sensacional! No m'extranya que sigui premiat. El que no entenc és que no vagi a recollir els premis. Què li pot fer por...?

Salut!

Anònim ha dit...

El mal d'avui dia és que hi ha de tot però no tenim temps de res. És una llàstima que l'afany editor colapsi llibreries i llibreters i faci de l'assessorament una missió impossible, que limitin al lector a les novetats per què tenir fons és una utopia, les tirades curtes impossibilitan trobar el que busques si no has estat prou ràpid. Enyoro els temps en que els llibres tenien una vida més llarga i no era tan complicat trobar el que busques. És bó que hi hagi oferta, però que no sigui tan desmessurada.

Salutacions.

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies, Laura, per la recomanació.

En sap greu defraudar-lo, vuit-vuitanta, però aquest blog fa temps que gaudeix d’una confortable decadència.

Si les novetats no es concentressin tant en un parell de dates, la gestió de informació seria molt més eficaç, sens dubte, benvolgut anònim.

L'Espolsada llibres ha dit...

Ai les novetats... quines piles, i el que costa trobar un bon lloc per als bons llibres... sembla mentida com es pot arribar a publicar tant... per sort tenim píndoles per no perdre la il·lusió, la darrera Una lectora poc corrent, d'Alan Bennett.

Anònim ha dit...

Estranyament, no recomanes aquesta vegada cap argentí. Busca Colautti, a Mansalva, no et decebrà.
Abraçada,
Jordi C.

Sílvia ha dit...

I el més curiós és que l'allau de novetats es més espectacular pel que fa als llibres adreçats als adults. En el cas infantil i juvenil són molt més moderades.

Tinc un amic traductor i escriptor que és autor de llibres per a nens i joves, ha estat premiat en diverses ocassions i alguns del seus llibres porten moltes edicions. Doncs bé, em diu que ni es planteja escriure una novel.la per a adults, per a que vagi a la pila del greix.... jo crec que és desmoralitzador, bé, a no ser que assumeixis això i ho facis perquè et vingui de gust.

Malauradament, vivim en un món on es prioritza la quantitat. I estic d'accord, de tant en tant trobes petites joies que et tornen la fe en la literatura. Sembla que hi ha més de cinc justos a la Sodoma editorial.

Sílvia (que no sé si sabré signar sense que em surti anònim)

Sílvia ha dit...

Doncs sí, sí que en sé.

arlequí ha dit...

Hola. Moltes gràcies per les recomanacions. És increïble la capacitat que tens per llegir tants llibres, ja veig que fas honor a la teva tasca de llibreter ;-)

Salutacions cordials.

el llibreter ha dit...

Una altra que tinc ganes de fer-hi un cop d’ull, Una lectora poc corrent. De l’Alan Bennett només he llegit Con lo puesto, que em va semblar molt càustica.

Benvolgut Jordi C.: esmento Fogwill! Encara que això no són pròpiament recomanacions sinó més aviat un mapa de lectures en curs que he començat i aspiro a acabar. Si no surten més temptacions, que darrerament tínc la libido legendi força voluble. Prenc nota: Coooo-lauuuu-tiii, ja està anotat!

De joies, Sílvia, me’n trobo un munt. De diferent vàlua, és cert, però si em posés a recomanar llibres que em semblen dignes d’atenció, perquè no cal llegir-los per ensumar si poden oferir teca de la bona, no pararia. Es publica molt, massa, hi ha molta competència, però també hi ha molta competència a l’hora d’editar bé, tant per part des grans grups editorials com per part de les editorials més modestes.

Però si parlo de llibres que gairebé no he tastat, Arlequí! Aquests dies arribo tan cansat a casa que entro a l’estudi dic als llibres que tinc mal de cap ;-) Fa dues setmanes que no acabo cap dels llibres que començo. A veure si passat Sant Jordi...

Salutacions cordial

El llegidor pecador ha dit...

Ara estic llegint "Oli en un llum" i, com acostumeu a dir, és teca de la bona. Un veritable autor perifèric que no et deixa indiferent, per el que explica i, sobretot, per com ho explica. Les tribulacions, tanmateix humorístiques, d´un jove pagès a la 'salvatge Garriga'.

Quimet ha dit...

Tot i que jo sóc dels qui compro llibres tot l'any (a desgrat de l'"administradora" de l'economia familiar, la meva senyora muller!!), espero Sant Jordi amb deler. Aquest any tinc una bona llista: E Márquez (de qui no he llegit res), els d'en J Coca que em falten per llegir, el de J Tibau... Quin goig, senyor llibreter!

Miquel (valència) ha dit...

Un any més s'apropa Sant Jordi i serà moment de compra masiva de llibres. des del P Valencià m'agradaria demanar que les mires foren més amples i que no es "rentaren consciències" amb la compra dels dos escriptors valencians de sempre (escriptor i escriptora, per a més pistes) que, casaualment, tenen dues noveyays en el mercat. En aquest sentit, i després de la bona acollida de la novel·la de Baixauli, potser ja és el moment de bandejar als dos de sempre i fer un petit esforç perquè la alguns dels magnífics escriptors en llengua catalana que aquí tenim pogueren vendre algun llibre. darrrerament en algunes taules rodones organitzades a València i Castelló s'ha escoltat que molts es plantegen de deixar d'escriure en català. Us atreviu a llegir altres autors que no siguen Torrent i Clara-simó? Vinga, que paga la pena intentar-ho!!!

el llibreter ha dit...

Celebro que t'agradi, llegidor pecador. A veure si supero aquesta fase tastaolletes que pateixo i en reprenc la lectura.

Mmmm... d'Eduard Márquez potser Cinc nits de febrer seria un bon començament, a mi em sembla un meravella. Només val 9 euros —sense aplicar el descompte de Sant Jordi— i potser l'administradora no pateix tant.

Vols dir, Miquel, que el problema no és el poc ressò dels autors valencians al mateix País Valencià? Ja sé que es una qüestió difícil, però si afegim això a la inexistència d'un espai cultural comú, ben articulat més enllà dels desitjos benintencionats i de les poques excepcions que tenim, se'm fa molt complicat pensar solucions.

Salutacions cordials

Artur ha dit...

Miquel el problema jo crec que rau, tal i com apunta el senyor llibreter, en la situació sociolingüística que patiu que fa que fins i tot al mateix P Valencià els escriptors, diríem, no tan mediàtics passen desapercebuts. És com si algú ens preguntés quins autors mallorquins coneixem: dons jo - ha part dels "clàssics"- he llegit Porcel, Mesquida...
Si no hi ha una normalització cultural a dins de casa vostra difícilment ens arribaran a nosaltres tres o quatre títols i, clar, seran els Torrent, Clara-simó que tu esmentes, encara que n'hi hagia d'altres molt recomanables.
De totes maneres, encara que el ressò sigui limitat, penso que al senyor llibreter ni li sap greu que ens deixeu recomanacions. Gràcies al blog de "l'espolsada", per exemple, jo vaig descobrir Francesc Bodí, un escriptor valencià que si no mai no hauria llegit i que em va sorprendre molt: hi ha petites joies literàries entaforades a racons de les distribuïdores que ara, gràcies als blogs, surten a la llum!!!
bon Sant Jordi a tothom, però no oblidem de comporar llibres tot l'any!

Humanoide ha dit...

sacrebleu

Quimet ha dit...

Hola a tothom. ja he fet el primer tast d'en Cheever i m'ha agradat força.
Pel que fa a la petició d'en Miquel jo hi posaré el meu granet de sorra: he parlat amb un antic company de feina valencià i m'ha recomanat dues novel·ls que li van agradar i que són d'autors valencians poc coneguts a Catalunya. Me les compraré i miraré de posar-les en un lloc preferent de la llista (llarga) de lectures pendents

arlequí ha dit...

Avui dia anem tots tan estressats que ens queda poc temps per tastar les novetats literàries. Però els lectors "maleïts" sempre trobem un raconet per perdre'ns entre línies literàries ;-)

Salutacions i bon Sant Jordi.

"Sant" Jordi ha dit...

Sovint passa que els productors malviuen mentre els intermediaris s'engreixen. Ho saben molt bé els nostres pagesos, i els del Tercer Món, que, tot i conrear terres fèrtils i productes valuosos, sovint han d'anar a demanar almoina a les ong.

També els llibreters, mercaders de la cultura, es queden amb la part del lleó del pvp de cada llibre, moooolt superior a la que correspon als autors/res (té mèrit!) i a anys llum de les engrunes que amb molta sort podran arribar a final de mes correctors/es, traductors/es, coordinadors/res editorials... (aquests sí, gent culta de veritat).

Així que feliç dia de la cultura mercantil, llibreter! Feliç dia de l'amor als calers, llibretera!

el llibreter ha dit...

Doncs sí, Artur, els blogs són una eina excel•lent per comptir amb el silencio institucional.

Benvolgut col•lega Humanoide: J’ai perdu ma plume dans de jardin de ma tante, mais on y danse ... sur le pont d’Avignon!

Quimet: quines????

Ni que sigui l’estona del bus o del tren o del metro, Arlequí.

Benvolgut “Sant” Jordi: si barreges coses que no tenen res a veure és molt fàcil confegir eslògans que la realitat, tossuda i complexa, desmenteix. El nostre marge comercial és sobre els exemplars que tenim a la llibreria i que es venen. Els exemplars que no es venen també tenen una despesa de manipulació que a nosaltres no ens subvenciona ningú. El marge comercial de l’autor depèn de la mena de contracte que tingui, però és sobre el total de l’edició, i no del cinc exemplars que jo pugui tenir a la llibreria de novetat o sobre l’exemplar que pugui tenir al prestatge. Sobretot, el marge comercial del llibre no té res a veure amb els marges comercials de dos i més zeros als quals al•ludeixes al començament. L’autor, d’altra banda , prou feina té amb escriure i treballar —pocs viuen de l’escriptura, malauradament— com per a sobre haver d’anar de poble en poble a vendre els seus llibres. Tot i que amb internet ja pot oferir la seva obra sense intermediaris. Per cert, ¿has vist mai ningú que torni taronja perquè a casa ja en tenia una altra d’igual? Doncs això, que barrejar és molt maco però la realitat és molt dura.

Salutacions cordials.

Quimet ha dit...

Em pregunta quines sóm, senyor llibreter: Doncs són "l'heretgia amagada" (que me la vaig començar diumenge i em té meravellat fins al punt que m'he deixat en Cheever i en Coca arraconats), aquesta és d'un autor que, tot i que el meu excompany de feina me'l presentava com a valencià vaig veure que és català (almenys de naixement) i "la mirada de nicodemus" (encara no me l'han portada a la llibreria). aquestes dues són les meves aportacions a la lectura d'autors valencians poc coneguts (ja li dic, de moment estic impressionat amb la qualitat de la primera). Si algun mallorquí pot aconsellar-nos, em comprometo a fer un tastet del que ens digui.

Sílvia ha dit...

Molt ben respost senyor llibreter, estic segura que el Sant Jordi parla des del desconeixement, i és que es fàcil pensar que un pot enriquir-se venent llibres si es fixa només en aquestes dates i no sap tot el que hi ha darrera. Només cal veure com es van extingint les llibreries, és una feina més vocacional que lucrativa.

Ànims llibreter i bona diada!

Quimet ha dit...

Se m'ha oblidat felicitar-lo per la seva tasca de llibreter, aquest sant jordi no sap què diu!!! Jo, si no pogués anar a la llibreria a comprar-me els llibres (és a dir si algun dia ens veiem obligats a fer-ho per internet), no sé si en llegiria ni en compraria tants. Anar a la llibreria és un ritual necessari almenys una vegada al mes!!

Anònim ha dit...

"Quien se pica, ajos come."

Ara ja tinc clar que "Sant" Jordi deu tenir bona part de raó...

Per cert, quin és el vostre marge, el podries dir?

Els lectors volem saber!

Sílvia ha dit...

Que Sant Jordi ens aclareixi si té una llibreria i s'ha enriquit, perquè si no la té i pensa això, no sé a qué espera. A més, no hi ha gaire competència, hi ha moltíssimes ciutats que no tenen llibreria, serà que els seus habitants no volen fer-se rics?

el llibreter ha dit...

Gràcies de nou, Quimet. La irrupció dels lectors a internet gràcies al blogs és un fet indiscutible. Llibres que passarien desapercebuts d’una altra manera tenen més oportunitats de visibilitat, i això és extraordinari. Encara que en obligui als llibreters a afinar millor les comandes ;-)

Gràcies Sílvia. Tots els llibreters que conec estimen els llibres, cadascú amb les seves preferències; i encara que ens queixem de les dificultats, l’esforç paga la pena. Sens dubte.

Ben volgut anònim: els comentaris indocumentats no em piquen. Del marge comercial i del que en queda un cop descomptem les despeses corrents ja n’he parlat en algunes ocasions. Algun argument mínimament articulat, ni que sigui escadusserament, anima les converses.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

El 30%?! Colla de falsos! Els professors dels màsters i postgraus en edicions de Catalunya no tenen vergonya! Mira que anar explicant a l'alumnat que el marge no baixa del 50%! Malparits!!!!

Per sort tu ens il·lumines, Llibreter! En el que tu dius si que hi ha veritat! A partir d'ara orientaré el meu ordinador cap a la teva llibreria i entraré al teu blog 5 vegades al dia!

Llibreter, ets grans! Aiatol·lauuuuuu'akbar!

el llibreter ha dit...

Benvolgut anònim: animo els seus hipotètics professors i a vostè mateix a visitar qualsevol llibreria. El llibreter o llibretera estaran encantats de mostrar una factura i, si cal, d'explicar què és un percentatge.

Salutacions cordials.

er minihterio ha dit...

Doncs el llibreter té raó. "X Estudio de Perfil del Sector de la Distribución de Libros y Publicaciones Periódicas", pàgina 21, pdf:

http://www.mcu.es/libro/docs/MC/CD/Presentacion_X_Estudio_Perfil.pdf

La mitjana és del 31,8%

31_%_del_lleó ha dit...

És coneguda la frase atribuïda a Benjamin Disraeli: "Hi ha tres tipus de mentides: mentides, mentides detestables i estadístiques". De totes maneres, si fos cert, el 31% continuaria sent la part del lleó per a la part més inculta de la cadena literària, el mercader. Llibreters, us deixem un link per si un cas teniu problemes per menjar, allà reparteixen aliments. Salut!

el llibreter ha dit...

Benvolgut troll: no has pogut refutar ni un sol dels meus arguments. Al cap i a la fi sóc un ignorant, un simple mercader, i deus reservar les forces retòriques per a empreses més elevades.

Sobre el 31%, tothom sap que les llibreries no tenen despeses. El teu domini de l'economia no és d'aquest món.

Has fugit d'estudi amb mentides, refranys i cites. Allò dels màsters de postgrau ha estat una mentida tan delirant que fins i tot m'ha fet riure. M'he divertit molt. Gràcies.