dilluns, de maig 08, 2006

Tinta blava

. dilluns, de maig 08, 2006

Hi ha poques imatges de Saint Maurice-lés-Allier a Google. Deixeu-me, doncs, imaginar que és un llogarret de l’Auvèrnia envoltat de tota la sumptuositat del verd perquè hi passegin l'editor Llibert Tarragó i els traductors Bernard Lesfargues i Maria Bohigas. El teclat em dóna autoritat per reunir-los als afores i per acostar-m’hi i escoltar com parlen dels darrers detalls de Gloire incertaine de Joan Sales, que sortirà publicat per l’editorial Tinta Blava a la tardor de 2006. Gosaré dir que escolto un accent català afrancesat amb tons occitans i una alegria perquè l’aventura editorial va bé i és primavera. Llibert Tarragó torna a evocar la biblioteca clandestina que son pare, Joan Tarragó, republicà exiliat, va reunir Mauthausen i el nom de Pierre Benielli, d’origen cors, que gràcies al lletraferit valent hi va poder llegir La cartoixa de Parma en italià, i ho sabem perquè va sobreviure i ho va poder explicar en una conversa feta d’enyors i d’esperances, i afegeixo que la timidesa m’impedeix trobar-li un lloc i una data.

Ara anem a París, alguns anys abans de la passejada per l'Auvèrnia. Som a davant de la llibreria La Hune. No ens cal saber ni el mes ni quin temps fa i m’estalvio de descriure l’entorn urbà perquè intento imaginar l’orgull de veure uns llibres a la vitrina, i quines emocions acompanyen a Llibert Tarragó junt amb aquest orgull que corona l’esforç de crear una editorial, Tinta Blava, dedicada a publicar autors catalans en francès. Faré que dos colors predominin en aquesta escena: trio el groc de la col·lecció polar amb Petit à petit l’oiseau fait son nid de Jaume Fuster i el vermell de la col·lecció roman amb Le saut de l’ombre de Mercè Ibarz. Com que avui em sento capaç de grans proeses amb el teclat, intervindré en l’escena i li mostraré la sorpresa de veure aquests llibres en un lloc que visitaré per primer cop alguns anys després. A la resposta amable de Llibert Tarragó s'hi esmenta el nom de Mercè Rodoreda i el títol La place du diamant que ell va llegir a l’edició de Gallimard, em parla de la reunió càlida amb Henry Dougier i Oriol Castanys a una taverna basca del Born i del títol Pierre d´éboulis de Maria Barbal que va decidir traduir en aquella ocasió, també hi ha paraules per als suggeriments de Jaume Vallcorba i la col·laboració de l’Institut Ramon Llull i anècdotes i detalls que ens fan passar una bona estona.

Res no m’impedeix ara traslladar-me al futur. Com que no sé on es presentarà Gloire incertaine, em permeto envoltar Llibert Tarragó de lectors, traductors, autors, editors i llibreters a la fira de Frankfurt d’enguany, en un stand destinat, a més a més, a reconèixer la feina de les editorials que treballen per difondre les lletres catalanes a l’estranger. Per a aquesta escena trio que predomini el color vermell; entre les felicitacions sinceres i les paraules protocol·làries que cal escriure quan parlem d’actes oficials que tenen a veure amb els llibres, trio, doncs, el color d'aquest títol que moltes llibreries catalanes i franceses oferiran des de les vitrines a la tardor de 2006.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Abono del tot les oportunes reflexions del post, Llibreter. Gràcies per fer veure com pot ser un vaivè semblant en el cercle de l'exili --això em sembla, pel que dius, l'editorial Tinta blava i el seu animador, Llibert Tarragó. Només per aquestes subtileses ja paga la pena escriure, que totes les llengües coneixen l'exili, des d'Homer i potser abans i tot.

I sobretot estic d'acord que les traduccions ens són imprescindibles. Parlo com a lectora i com a autora. Sense llegir tantes traduccions de llengües que no conec, ¿podria en veritat escriure? No ho crec pas. Sense les lectures dels meus llibres que m'han proporcionat les traduccions, ¿podria tirar igualment endavant? Potser sí, tanta gent ho fa, jo mateixa amb els lectors a qui els meus llibres no es poden adreçar, però de ben segur que l'estímul de les traduccions, de les lectures altres, és un estímul impressionant.

En realitat em fa l'efecte que el món es pot contar millor si l'expliques a un estranger.

Si la fira de Frankfurt 2006, d'enguany, com bé avises, se'n pot fer càrrec, ja serà un gran què.

a.

El llibreter ha dit...

Perdona el retard, perquè la resposta a les teves observacions s'ha convertit al final en l'apunt que acabo de penjar: El preludi.

Salutacions.