divendres, d’abril 06, 2007

Descans

. divendres, d’abril 06, 2007

Demanar immediatament Cecília de Florejats, el nou llibre d’Albert Roig, que encara no ens l’han presentat al servei de novetats i ja surt al Cultura/s. Enllestir les comandes perquè els llibres arribin amb prou temps per repartir-los entre la llibreria i el magatzem. Repassar els títols perquè no en falti cap, cosa impossible perquè ja n’hi ha que s’ha distribuït tota l’edició i cal esperar a veure si en fan una altra o no. Parlar amb els comercials dels proveïdors per garantir que el descompte de Sant Jordi s’apliqui de la millor manera possible. A la revista Quimera, una entrevista de Juan Villoro a Enrique Vila-Matas per anunciar la imminent publicació de Vila-Matas portátil; a la distribuïdora encara no en saben res i a l’editorial no responen al telèfon. Reclamar les comandes endarrerides, no fos cas que s’haguessin perdut en els llimbs digitals. Confirmar els col·laboradors que treballaran a la parada i organitzar els horaris. Un dia que estic a punt de volar cap a la feina, m’assabento —tard, com sempre— que la Tina plega; ja no podré llegir nous vols de tres en tres. Un que s’enlaira: Josep Pedrals. Istanbul, que arriba finalment, com també arriba un llibre que segurament esperaven a can Jauss: Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats. I amb tot això, atendre les feines habituals de la llibreria.

Però demà, a l’avió, distrauré amb El secreto del mal la impaciència per descobrir una ciutat on fa molt de temps que hi vull passejar.

12 comentaris:

Quimet ha dit...

Sembla que hi ha algun petit problema i no surt el comentari que he escrit.
Us deia que, ahir dijous, després de no tenir ganes de sortir per anar al cinema i descartar engegar l'aparell de TV, he de fer un vaitot per continuar amb la nove·la que m'havia començat uns dies abans. I, clar, que posar-me a llegir fóra el tercer plat, implica que aquella obra qualificada com a "magnífica" en la ressenya de l'AVUI no és un bon senyal. Entren ganes de sebollir el setmanari cultural de l'AVUI (parlàvem l'altre dia dels interssos personals, però què em dieu dels "comercials".
Aleshores, i si tenim en compte que amb els companys de treball no puc parlar d'una de les coses que més m'passiona (perquè no passen del MUNDO DEPORTIVO) Què em queda?
Suposo que els comenaris que s'entrelluquen en aquests blogs tan necessaris i el ritual d'anar un dissabte al mes a la llibreria i comprar-me un parell de novel·les amb l'únic riteri de fer cas de la intuïció. La intuïció, molt sovint, falla, però quan descobreixes una bona novel·la de la qual cap setmanari de l'AVUI no te n'havia parlat, resulta tan dolça com l'arrop.

Duna ha dit...

Avui des de la feina, si si també treballem un dia festiu, he fet un repas dels blogs com aquest que em posen al dia, que em distreuen, que m'ensenyen....i ara que vé sant Jordi, encara més perquè és important començar a tenir en ment quin llibre o llibres comprarem. S'em fa més difícil comprar per altres, perquè jo sempre trobo alguna cosa que em fa peça. Això sí, a mi m'agrada buscar-los en versions originals, i sortir de cacera per les llibreries una vegada al mes. Com envejo la feina del llibreter!

Júlia ha dit...

Bon viatge!!!

j.g. ha dit...

benvolgut llibreter: no es cregui tot el que li diuen al culturas.

ea! ha dit...

al culturas s'endevina la presència, entre fums, d'un tal Andreu Subirats - bon poeta - un que ha decidit passar la primavera fora i no està pendent d'eterns enamorats i ressenyes a dues planes, el darrer paràgraf de la cosa brutal!

el llibreter ha dit...

La veritat és que m'agrada el suplement de l'Avui. De les cròniques mundanes de l'Eva Piquer a la saviesa d'en Joan Solà, me'l cruspeixo gairebé tot. Per sort, no tot pot sortir en aquest suplement, em sembla una bona senyal que l'edició en català no hi càpiga tota. Pel que fa als interessos comercials, si ja els coneixem, quin mal hi fan? D'altra banda, estic d'acord amb tu, Quimet, que internet és cada cop més interessant per trobar-hi comentaris de llibres.

Gràcies Duna, aquest Sant Jordi ve curull de novetats que fan venir llegiguera. Com si no tinguessim prou amb els llibres de fons!

Gràcies Júlia, el viatge ha anat molt bé: València, per fi! M'he trobat que molts llocs que volia visitar, com l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, estaven tancats, així que caldrà tornar-hi aviat.

Benvolgut j.g.: no acostumo a creure'm tot el que em diuen enlloc.

Doncs sí, ea, el suplement de l'Avui tracta molt bé la poesia. I, en aquest cas, tracta molt bé poetes que s'ho mereixen.

Salutacions cordials.

mireia ha dit...

Hola a tots/es. He descobert fa poc el blog i he de felicitar el llibreter.
Volia aprofitar per dir-li a Quimet que els crítics són humans i que, per tant, com que la huanitat és ben diversa no podem exigir-los gustos afins als nostres. I, a més a més, has de tenir en compte que en la literatura el moment n'és el 80% del resulktat final. Ara mateix passo uns moment dolents (problemes familiars) i calaveres atònites del Moncada m'està ajudant. Qui sap si en un altre moment l'haguès trobat avorrit. Però de fer-li el salt a la literatura amb la pèssima programació televisiva res de res Quimet!!

Anònim ha dit...

Estimat llibreter. S'apropa Sant Jordi i tinc un gran dil·lema. El meu xicot és un gran lector i té molts llibres, gairebé tots són al seu abast. No obstant, sempre m'agrada sorpendre'l per aquestes dates. Em podria recomanar algun llibre que pogués sastifer-lo? Sé que li agrada molt en Bolaño y Cesar Aira, així com Juan Ramón Jiménez. Hi ha alguna novetat que giri al voltant d'aquests gustos? Donant-li gràcies d'avantmà, rebi una cordial salutació d'un seguir seu.
En Pitu, del Raval.

Anònim ha dit...

creure's o no creure's els suplement és qüestió del que cadascú es vulgui creure. A l'Avui hi ha savis de veritat i diletants que a vegades l'encerten i altres no, tot i que sempre acostumen a parlar del mateix, i d'ells mateixos. És un suplement amb molt material i això és d'agrair, tot i que és, potser, el que més put a endogàmia. PErò tot i que el llibre del senyor Roig segur que està molt bé (si va en la línia de l'anterior, que jo, com a lectora, el prefereixo als seus antics libels), els articles del Culturas no són gens creïbles. L'un l'ha escrit un dels membres del jurat que li van apanyar el premi a mr. Roig, que a més n'està enamorat des de fa segles, l'altre n'és un amic de generació i de fa molts anys (us ho dic perquè en sóc bastant propera...). I, és clar, unes crítiques fetes des d'aquesta posició, perden tota la credibilitat. Tot i que repeteixo que això no vol dir que el llibre del Roig no hagi de ser bo.
Perdó per la intromissió, fins ara només us llegia, però com que aquest cas el conec d'a prop...

Empar ha dit...

Pitu, per ací es va parlar de LA HIGUERA de Ramiro Pinilla, me l'estic llegint ara i crec que si li agrada Bolaño este llibre li pot fer el pes. Un petó des d'Alacant

el llibreter ha dit...

Doncs sí, Mireia. Els crítics s’equivoquen i també molt sovint l’encerten, després cadascú pot tenir en compte els arguments. Jo normalment llegeixo sencera una crítica quan ja he llegit el llibre o quan m’interessa molt i el llegiré igualment. És un bon exercici de contrast i mai no és determinant.

Benvolgut Pitu, estic convençut que qualsevol cosa que li regalis li agradarà. Ha sortit un llibre de Mario Bellatin amb un títol molt duchampià, El gran vidrio, que jo tinc moltes ganes de llegir i com també m’agraden molt l’Aira i el Bolaño, i el Bellatin, doncs qui sap...

Benvolgut anònim, I pelava la taronja amb les dents és, sens dubte, un dels millors llibres de l’Albert Roig —tot i que no li he llegit tot. Sobre l’endogàmia, jo sempre he dit que no fa mal a ningú: si jo tinc un amic que escriu un llibre i m’informa del procés d’elaboració de gairebé cada pàgina, un cop l’ha publicat seré una de les persones millor informades sobre aquest llibre. Inevitable. En qualsevol cas, hores d’ara em sembla que és impossible pretendre que existeixi una crítica objectiva; el crític serà esbiaixat o no serà.

Doncs sí, Empar, dos col.legues que han llegit La higuera me n’han parlat molt bé.

Salutacions cordials.

fifthbussines ha dit...

passeu-vos per http://www.ulldepoll.wordpress.com