Havia pensat escriure un manifest contra la banalització del comerç floral durant la diada de Sant Jordi. M’hi hauria indignat per la monstruosa reducció de la rica diversitat de les roses a una sola varietat, amb centenars de milers de ciutadans carregant la mateixa tija, el mateix color i la mateixa absència d’aroma. Després m’hauria queixat de la política floral que fomenta la proliferació d’hivernacles on la voracitat comercial anihila la diversitat i la subtilesa. Hauria finalitzat amb un cant als temps pretèrits en què encara era possible olorar una rosa i trobar al carrer alguna de les varietats més selectes. No ho faré. Al cap i al fi, una rosa és una rosa és una rosa, que és com dir que una rosa qualsevol és qualsevol rosa i cadascú pot comprar la rosa que vulgui i la rosa és tan sols el pretext per parlar d’altres coses.
Com que, en canvi, un llibre qualsevol no és mai qualsevol llibre, aprofitaré que encara no ha esclatat la previsible polèmica de Sant Jordi sobre banalitzacions, elitismes i signatures per escriure el típic apunt sobre aquest tema tan nostrat.
El fet que el dia 23 d’abril sigui diumenge, dia festiu, ha permès estendre la celebració de la diada —i, per tant, del descompte— al dissabte. Aquest fet no tan sols facilita l’adquisició de llibres, sinó que malauradament agreuja també la síndrome d’abstinència dels qui solament per Sant Jordi no compren llibres. Amb la voluntat d’ajudar tant els uns com els altres, em plau oferir-vos:
Sant Jordi: instruccions d’ús
Opció A: comprar llibres
A1. Pràcticament ja han arribat la majoria de novetats de Sant Jordi. Entre la immensa quantitat de títols efímers és estadísticament inevitable que llueixin molts llibres bons destinats a perdurar més enllà de la diada. La millor manera de triar consisteix a visitar les llibreries favorites de cadascú de dimarts a divendres, en horaris de mínima afluència de lectors, per poder tafanejar pels prestatges i les taules de novetats amb llibertat de moviments. Després de triar els exemplars desitjats, demaneu que us reservin els llibres i dissabte o, millor encara, diumenge els recolliu.
A2. No seguir instruccions de cap mena, perquè l’emoció de Sant Jordi es troba en l’imprevist, en fer-se un lloc davant de les parades que hi ha als carrers o en avançar uns centímetres a l’interior de les llibreries, tenir tres o quatre títols més o menys pensats però no decidits del tot, trobar-se coneguts i saludats i tafanejar quins llibres han triat per establir les bases d’un tracte d’intercanvi, enrabiar-se perquè algú s’ha avançat i ha comprat l’únic exemplar d’un títol que no vas voler reservar per afegir imprevisibilitat a la jornada, complicar la recerca amb la companyia del xicot, l’amiga, l’avi, la veïna... amb tots els judicis sumaris sobre tal o qual autor, el llibre que no agafaràs per por que delati alguns gustos inconfessables, etc.
A3. Altres opcions que em reservo per a l’any pròxim.
Opció B: no comprar llibres
B1. Seleccioneu de la vostra biblioteca particular almenys vint o trenta llibres que encara no heu llegit, o que en alguna ocasió us heu promès de tornar-los a llegir més atentament, i dipositeu-los en piles a la porta d’entrada del vostre domicili perquè us dissuadeixin de comprar-ne més. Com a complement, feu-ne un llistat i repartiu-lo entre persones de confiança perquè, a partir de l’hora que tingueu previst fer un tomb, us enviïn missatges amb els títols: mai no se sap com pot aparèixer per sorpresa un llibre que de cop i volta us semblarà imprescindible.
B2. Sortir al carrer amb les mans lligades, després d’haver alliçonat els vostres acompanyants perquè no atenguin els precs de deslligar-les quan el cant dels llibres us sedueixi des de les llibreries obertes o des de les paradetes que inevitablement us trobareu pel carrer.
B3. També hi ha l’alternativa de sortir sense calés, però i ha el perill de trobar-se amb algun devot de Sant Jordi que us podria finançar la diada sense interessos o, en els casos més radicals, exercir de captaire lletraferit i desesperat.
B4. No sortir de casa o fugir ben lluny de les perilloses zones habitades o viatjar a llocs on es parlen llengües desconegudes. Cal evitar, per exemple, visitar Kaunas, on a finals d’abril se celebrarà una setmana catalana o Catweek organitzada per l’Associació Catalano-Lituana. Ara que preparen l’esdeveniment qui sap si serà fàcil trobar llibres d’autors catalans traduïts al lituà i, doncs, la temptació exòtica...
B5. Desconfiar d’A1 i d’A2, perquè la meva opinió no pot ser imparcial.
B6 = A3
Com que, en canvi, un llibre qualsevol no és mai qualsevol llibre, aprofitaré que encara no ha esclatat la previsible polèmica de Sant Jordi sobre banalitzacions, elitismes i signatures per escriure el típic apunt sobre aquest tema tan nostrat.
El fet que el dia 23 d’abril sigui diumenge, dia festiu, ha permès estendre la celebració de la diada —i, per tant, del descompte— al dissabte. Aquest fet no tan sols facilita l’adquisició de llibres, sinó que malauradament agreuja també la síndrome d’abstinència dels qui solament per Sant Jordi no compren llibres. Amb la voluntat d’ajudar tant els uns com els altres, em plau oferir-vos:
Sant Jordi: instruccions d’ús
Opció A: comprar llibres
A1. Pràcticament ja han arribat la majoria de novetats de Sant Jordi. Entre la immensa quantitat de títols efímers és estadísticament inevitable que llueixin molts llibres bons destinats a perdurar més enllà de la diada. La millor manera de triar consisteix a visitar les llibreries favorites de cadascú de dimarts a divendres, en horaris de mínima afluència de lectors, per poder tafanejar pels prestatges i les taules de novetats amb llibertat de moviments. Després de triar els exemplars desitjats, demaneu que us reservin els llibres i dissabte o, millor encara, diumenge els recolliu.
A2. No seguir instruccions de cap mena, perquè l’emoció de Sant Jordi es troba en l’imprevist, en fer-se un lloc davant de les parades que hi ha als carrers o en avançar uns centímetres a l’interior de les llibreries, tenir tres o quatre títols més o menys pensats però no decidits del tot, trobar-se coneguts i saludats i tafanejar quins llibres han triat per establir les bases d’un tracte d’intercanvi, enrabiar-se perquè algú s’ha avançat i ha comprat l’únic exemplar d’un títol que no vas voler reservar per afegir imprevisibilitat a la jornada, complicar la recerca amb la companyia del xicot, l’amiga, l’avi, la veïna... amb tots els judicis sumaris sobre tal o qual autor, el llibre que no agafaràs per por que delati alguns gustos inconfessables, etc.
A3. Altres opcions que em reservo per a l’any pròxim.
Opció B: no comprar llibres
B1. Seleccioneu de la vostra biblioteca particular almenys vint o trenta llibres que encara no heu llegit, o que en alguna ocasió us heu promès de tornar-los a llegir més atentament, i dipositeu-los en piles a la porta d’entrada del vostre domicili perquè us dissuadeixin de comprar-ne més. Com a complement, feu-ne un llistat i repartiu-lo entre persones de confiança perquè, a partir de l’hora que tingueu previst fer un tomb, us enviïn missatges amb els títols: mai no se sap com pot aparèixer per sorpresa un llibre que de cop i volta us semblarà imprescindible.
B2. Sortir al carrer amb les mans lligades, després d’haver alliçonat els vostres acompanyants perquè no atenguin els precs de deslligar-les quan el cant dels llibres us sedueixi des de les llibreries obertes o des de les paradetes que inevitablement us trobareu pel carrer.
B3. També hi ha l’alternativa de sortir sense calés, però i ha el perill de trobar-se amb algun devot de Sant Jordi que us podria finançar la diada sense interessos o, en els casos més radicals, exercir de captaire lletraferit i desesperat.
B4. No sortir de casa o fugir ben lluny de les perilloses zones habitades o viatjar a llocs on es parlen llengües desconegudes. Cal evitar, per exemple, visitar Kaunas, on a finals d’abril se celebrarà una setmana catalana o Catweek organitzada per l’Associació Catalano-Lituana. Ara que preparen l’esdeveniment qui sap si serà fàcil trobar llibres d’autors catalans traduïts al lituà i, doncs, la temptació exòtica...
B5. Desconfiar d’A1 i d’A2, perquè la meva opinió no pot ser imparcial.
B6 = A3
7 comentaris:
El fet que sigui diumenge, em permet evitar Sant Jordi: com que em toca treballar, no m'hauré de preocupar de gernacions a les llibreries, ni als carrers, etc. És clar que tampoc podré comprar llibres amb descompte... De totes les propostes, les seguiria totes: les que m'evitarien comprar llibres i les que em farien ampliar les piles de llibres pendents de llegir. Ara, de moment, he fet una llista per donar idees.
I ara toca fer-te la pilota una mica: A4. Visitar el bloc del Llibreter i rellegir les ressenyes que ha anat escrivint i les recomanacions que ha fet. És clar que es corre el risc que algun lector poc atent demani l'últim llibre d'un tal Scholl...
Ferran
Un post realment decebedor.
però prou divertit :-) (al meu entendre)
La A1 és vàlida per moltes èpoques de l'any...
El manifest de Sant Jordi: AP7...Cap amunt o cap avall
Un post a l'altura de la diada: buit, moviment girebé al marge de la literatura
Sant Jordi és contradictori, Ferran: és la diada del llibre, però molts confonen llibre amb literatura i voldrien que fos la diada-dels-llibres-que-jo-considero-que-cal-comprar-perquè-el-meu-criteri-és-infalible. Això de la llista... per acabar d’enfonsar el prestigi de la diada entre determinats lletraferits, es podria posar de moda l’elaboració d’una mena de llistes de Sant Jordi a l’estil de les llistes de noces.
Benvolgut anònim de les 6:28: no sé si alegrar-me o plànyer-me de la teva decepció.
Benvolgut anònim de les 11:27: jo també m’he divertit força escrivint-lo.
No totes les èpoques de l’any tenen un 10% de descompte, Pedro. No cal reservar els llibres per aprofitar-lo el dia que toca.
Hi ha vida fora de la literatura, Freddy.
Regalar llibres no es ´fàcil i menys per algú que no li agrada llegir.
Ja fa uns anys que compro el "llibre" abans de Sant Jordi. El descompte val la pena aprofitarlo pero reconec que ara prefereixo poder triar i remenar tranquilament, com a mínim sé que algo trobaré.
Publica un comentari a l'entrada