Art, sexe i drogues o L'alquímia del mercat d'alquímies

Alexander Kahn s’admira de l’estil elegant i precís de la garantia d’unes sabates, transcriu la dosificació de la diozapina o reprodueix diverses vegades, amb una certa delectança, la fitxa artística de Ciutat amb talaies de Paul Klee: ploma de canya amb tinta xinesa negra sobre paper Ingres, 45,5 x 30,0 cm, 1929. Si cal que la poesia tingui tant de sentit com una carta comercial, el protagonista de L’alquímia del mercat d’alquímies mostra com la prosa pot arribar a tenir la precisió d’un prospecte. I no em sembla una dada superficial: el gust per la prosa funcional del protagonista impregna el seu estil com a narrador i obre les portes a un joc que m’ha semblat magistral. Maurici Pla aconsegueix d’aquesta manera que l’aparent ingenuïtat d’Alexander Kahn, qui no s’està d’indicar constantment que sembla saber menys que els altres personatges, esdevingui el motor de l’acció.

L’admiració per la garantia de la sabateria Castelli reflecteix l’admiració que sent per l’ofici del mateix Castelli i per la seva posició a la ciutat de K. Al llarg de la novel·la, però, la imatge inquietant de Castelli es modificarà per l’experiència d’Alexander i per l’opinió d’altres personatges; un conjunt de dades que Alexander, per la seva posició com a director del museu d’art contemporani més important del país, no podia ignorar.

Art
L’ampliació del museu i les maniobres financeres per adquirir els immobles necessaris per dur-la a terme impliquen l’adquisició de Ciutat amb talaies de Paul Klee, una operació que serviria per compensar l’Helena, la dona del protagonista, per la pèrdua de la seva pastisseria. El fil argumental de la novel·la és la investigació al voltant de les diferents falsificacions de l’obra i dóna el tema, apuntat pel títol, que gira al voltant de la transmutació del plom en or; és a dir, de les circumstàncies que permeten que les reencarnacions d'una obra, les quals tothom sap —i calla— que són una falsificació, ocupin el lloc i el valor de l’original, a més a més de les circumstàncies que converteixen l’original —un tros de paper dibuixat— en una peça valuosa.

Sexe
En aquest context, les transaccions sexuals esdevenen una eina fonamental per aconseguir capital i influències. Entre l’ambient naïf que evoca les Mil i una nits al mercat de la Plaça de l’Encís o al soterrani que sembla una al·lucinació de Borges on Kalim emmagatzema milers de falsificacions o al llit d’un ric i influent col·leccionista d’art, la cotització del cos permet conèixer les autèntiques relacions de poder a la ciutat de K.

Drogues
El tràfic de diozapina, un medicament legal a la resta del país però il·legal a K., revela una altre dels ingredients bàsics de l’alquímia que investeix de valor a les coses: l’arbitrarietat. Quan el poder respecta les seves pròpies lleis, unes lleis que són acceptades com a naturals i necessàries, esdevé transparent. L’única manera de mostrar-se és amb algun gest arbitrari que demostri que les lleis són una simple convenció per sostenir-lo. La prohibició de la diozapina la converteix directament en panacea alquímica i assenyala directament a l’autèntic alquimista, la persona que és capaç de penetrar en els mecanismes del poder i alterar-los per aconseguir que el plom esdevingui or, no tan sols als mercats legals i als clandestins, sinó també en l'imaginari social.

Art, sexe i drogues serien, doncs, els tres reactius que transmuten el valor de les coses i les posa en moviment. La manera com Maurici Pla els combina a través de la mirada equívoca i aparentment ingènua d’Alexander Kahn, amb les dosis justes de caricatura i d’al·lucinació perquè textura de la novel·la uneixi amb saviesa ironia i faula, m’ha semblat excepcional.