Servei especial de recomanacions personalitzades per Sant Jordi

És ben conegut que Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals gaudeix d’una recepció entusiasta a la blogosfera. Als comentaris de l’apunt anterior, on anunciava el veredicte del Premi Exhaurim-lo! 2011, hi ha qui em demana alternatives al premi per celebrar Sant Jordi. Amb el benentès que tenir el llibre no implica descartar de comprar-ne més exemplars, l’abnegada vocació de servei públic que caracteritza aquest blog m’obliga a respondre a aquesta petició. Heus ací, doncs, algunes recomanacions personalitzades que hom pot aprofitar si s’hi abelleix.

Per a Allau, de The Daily Avalanche, recomano dos dels canditats: Els infinits de John Balville i En la juventud está el placer de Denton Welch. El primer, perquè és un gran Banville i, com que no sé si ha llegit res encara d’aquest autor, trobo que és una bona manera d’accedir al seu univers —i en aquest cas concret, l’expressió no és un tòpic. El segon, perquè transcorre a Anglaterra i Dickens era anglès. Tots dos comparteixen, dins l’estil intransferible de cada autor, el gust per unes descripcions subtils que amb una aparent simplicitat reflecteixen la consciència dels protagonistes.

A Eulàlia Mesalles, de Riell Bulevard, també li recomano dos dels candidats: L’alquímia del mercat d’alquímies i La trampa, d’Emmanuel Bove. El primer, perquè era el principal rival de Primavera, estiu, etcètera a l’hora d’adjudicar-se el Premi Exhaurim-lo! I el segon perquè, si no coneix l’autor, és una molt bona introducció a la seva obra. Tots comparteixen un gust per la mirada irònica, fins i tot sarcàstica —com se sol dir—, i una crítica àcida a les febleses de l’ésser humà, sense defugir, però, la tendresa.

A Rita, de l’enyorada La meva illa roja, també li recomano dos llibres. En primer lloc, La maleta, de Serguei Dovlàtov. Un recull de contes situats a la Unió Soviètica on l’autor expressa una mirada crítica, no exempta d’un sentit de l’humor molt esmolat: la capacitat d’adaptació a les situacions més adverses que vaig llegir a La zona, es trasllada aquí a la vida quotidiana, on els personatges cerquen les esquerdes d’un règim autoritari que, malgrat una aparent solidesa, apareix com un decorat de cartó pedra. En segon lloc, Momssen: una sàtira sobre un sistema polític molt diferent però que manté concomitàncies amb l'anterior: personatges que se situen també a les esquerdes, en aquest cas del capitalisme tardà, i fan de les convencions socials un simple decorat on prosperar il·lícitament.

A Matilde Urbach, de De la casa al club, també dos llibres, molt diferents: A butxacades de Joan Todó i Cada despedida de Mariana Dimópulos. El primer, perquè té contes esplèndids que m’han fer desitjar-ne més quan he girat l’últim full del llibre després de la primera lectura. El segon, perquè és la història d’una fugida amb tot d’històries al voltant de la protagonista que es trenen i destrenen amb una sensibilitat admirable.