dimecres, de maig 02, 2007

Tres apunts

. dimecres, de maig 02, 2007

  • Gràcies a la proposta de Jaume Subirana he fet el salt a la creació literària. Ni que sigui un microrelat, trobo que estic en molt bona companyia. La meva Obra narrativa completa fa així:
Lleganyes

Quan despertà del somni on despertava, el llibre encara hi era. La rosa no.

  • Amb l’article que publica Sam Abrams a l’Avui, dono solemnement per tancada la diada de Sant Jordi d’enguany: Sant Jordi es ressitua.
  • Biel Mesquida em convida a jugar al famós meme de la pàgina 139. Obro la bossa i agafo els dos llibres que llegeixo a l’autobús o al metro: Resistència al caos de Jordi Vidal té 84 pàgines, així que hauré de reproduir el segon paràgraf de la pàgina 139 de la Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats de Sergio Vila-Sanjuán, que en té 143:
En principi un pensa que la plasmació literària de la Fira de Frankfurt hauria de venir en forma de gegantesca novel·la coral, a l’estil de les de John Dos Passos sobre els EEUU del primer terç del segle XX, però plena d’interconnexions digitals. La Buchmesse és el lloc de la intercomunicació, de la rapidesa, de la multiplicitat, de la simultaneïtat, de les relacions en salt constant. Una experiència fragmentària i una mica embogida. Un calidoscopi, un cor de veus. És possible un punt de vista sobre la Fira del Llibre de frankfurt? Preguntar-se això és com preguntar-se si és possible un punt de vista sobre la vida. El que és segur és que no es pot assolir sense endinsar-s’hi de ple.
Ara, un dies de vacances que dedicaré a endreçar algunes coses, entre les quals el bloc, i a escriure algun dels apunts que la feinada de Sant Jordi m’ha obligat a ajornar: Borja Bagunyà, Albert Roig, Roberto Bolaño, l’exposició Un món i un llibre, etc.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

¿no és "borja bagunyà"?

Anònim ha dit...

Tots estem en bona companyia. No sé si és un plaer, un honor, o ambdues coses, participar en aquesta petita gran llista. Crec que entre Flux i l'escriptori, o a l'inrevés, tant se val (crec) han construit una petita joia. Felicitats

el llibreter ha dit...

Ups, pepet, sisplau, no ho diguis a ningú!!!! Ara mateix corregeixo la badada: veus per què em calien unes vacances? La saturació santJORDIanesca no té límits.

Ha quedat molt bé, Manel. Ambdues coses. Per cert, no aconsegueixo arribar al teu bloc a través de l'enllaç: em surt alguna cosa com "pàgina provisional". Estàs de proves cap a wordpress?

Salutacions cordials

Anònim ha dit...

Aquest Vila-Sanjuán ja escriu com tots els del cultura/s. Ho provo jo: "Lo importante és la fragmentación de la intertextualidad que provoca conexiones entre ámbitos dispares, disparejos, distintos y disformes, porque somos tan cool (cul) que ni se imaginan como nos gustan los monopatines del macba y el programa Silenci." Jo també vull escriure al cultura/s. Peret Mandinga al cultura/s ja! Prometo un article sobre els colors de la torre Agbar amb fotografies del metro i una reflexió sobre la interioritat.

el llibreter ha dit...

Em sap greu, Peret, però jo ho faig millor: Cromatisme polièdric. Per això jo escric al Cultura/s i tu no ;-)

Salutacions polièdriques.

Anònim ha dit...

Si és que, quan jo hi vaig tu ja en tornes...

Tot aquest llenguatge és terrible. Els periodistes que el fan servir són terribles, però, m'atreviria a dir, els professors universitaris que comencen amb el vocabulari habitual, pfff...

Va, vaig a fer un article creïble tipus cultura/s sobre qualsevol exposició i m'empesco la seva relació amb l'existencialisme postmo: "Los lienzos de Hammershoi tienen ese parecido con la otredad que sólo puede devenir epifánico en el momento preciso en el que el espectador se situa en la mente del otro. El otro que es la nada, en definitiva, el otro que es la mismidad de la percepción. Esse est percipi, ese es Hammershoi, sin ironias. El silencio de Juana de Arco, sí, ese silencio del cine mudo (ai, que em pixo) que nos traslada al momento de la percepción pura, que enlaza, con la nada y que construye a partir de los fragmentos... Pero también el silencio -ah, el silencio- de las motivaciones más concretas de un artista que se sabe sumido en la provisionalidad, en la levedad y en cualquiera de las propuestas para los nuevos milenios que los más humildes servidores de la literatura han propuesto... Porque sólo desde..."

Etc. Ei, ho proposo als del cultura/s, els faig deu articles d'aquests cada dia a preu fet, eh, que no hagin de patir.

Sí, cony, ja ho vaig veure, que havies escrit al cultura/s. I que n'és, de bonic, el món ;-)

el llibreter ha dit...

Oh! Oblidí parlar d'epifania a Cromastisme polièdric. Potser algun dia escriure alguna cosa sobre l'epifania, que serà palimpsèstica o no serà.

Epifàniques salutacions deliqüescents