dimarts, de novembre 04, 2008

Hamlet i l'esperit lúdic

. dimarts, de novembre 04, 2008

Al capítol «No tenir vergonya» de Com parlar dels llibres que no hem llegit, Pierre Bayard explica una escena de la novel·la Intercambios, de David Lodge, on els personatges juguen al “joc de la humiliació” i que consisteix a confessar una obra literària canònica que no s’hagi llegit. Evidentment, guanya qui la diu més grossa, i qui deixa tothom estupefacte és Ringbaum, professor universitari de literatura anglesa, quan afirma que no ha llegit Hamlet. La reflexió de Pierre Bayard em sembla molt pertinent:

Comptat i debatut, un professor de literatura anglesa pot reconèixer que no ha llegit Hamlet (o fingir-ho) sense haver de patir gaire. D’una banda, té tots els números perquè ningú no se’l cregui i, de l’altra, no hi fa res que l’afirmació sigui certa perquè tothom coneix aquesta obra. Així, encara que Ringbaum no hagi «llegit» Hamlet, també és cert que disposa d’un gran nombre d’informacions sobre l’obra, com ara l’adaptació cinematogràfica de Lawrence Olivier i altres obres de Shakespeare. Per tant, cal esperar que Ringbaum pugui mesurar perfectament la situació de Hamlet a la biblioteca col·lectiva sense que mai no hi hagi tingut un accés directe.

Aquest joc de David Lodge em va inspirar per proposar l’enquesta que 45 internautes han tingut el bon humor de respondre durant la darrera setmana. Com que es podia votar més d’una obra —jo vaig votar-ne dues—, el total ha estat de 80 vots repartits de la següent manera:
  • Poesies, Ausiàs March: 15
  • Tirant lo Blanch: 16
  • El quadern gris: 16
  • Bearn o la casa de les nines: 20
  • La Plaça del Diamant: 13
No cal dir que l’enquesta no és representativa de res i que l’objectiu era estrictament lúdic. Com vaig comentar a en Pere de Saragatona, em vaig limitar a triar els cinc primers títols del cànon català que el suplement especial de Babelia d'El País va publicar amb motiu de la Fira de Llibre de Frankfurt de l’any passat. I precisament aquest cànon em servirà de pretext per a la pròxima enquesta, amb un canvi significatiu: em comprometo a publicar un apunt sobre l’obra més votada.

El punt de partida serà les obres que vaig proposar-hi llavors i que són les següents:
He posat l’enllaç corresponent a les que ja he comentat en alguna ocasió, de manera que es tracta de votar quines de les obres restants us agradaria comentar al blog. També es pot votar més d'una opció. Jo ja he votat.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia i bon hora!
Tota la llista em sembla d´una gran qualitat, aleshores com et vingui de gust, tal vegada l´hauria de tractar de vostè.
Dir-vos que demà a L´hora del lector hi haurà Joan-Lluís Lluís.
Gràcies
Imma

Arlequí ha dit...

Hola Llibreter. Aquest joc és d'allò més interessant, hi ha tants llibres de literatura que no he llegit. Enguany ensenyo literatura universal i podré llegir alguns clàssics, com Shakespeare. Això de ser professora ajuda una miqueta.
Per cert, aquestes enquestes són difcíls de comentar, perquè tots els llibres proposats poden ser instrument de comentari.

Salutacions cordials.

el llibreter ha dit...

No em perdré el programa, Imma. Segur que l'Emili Manzano i companyia li treuen força suc al llibre... i a l'autor!

Qualsevol pretext és bo per acostar-se als clàssics. Jo vaig devorar Shakespeare en la traducció de Josep M. de Sagarra; només els volums I i III, però. Em falta el II. De moment, em fa molta il·lusió que els Col·loquis de Despuig encapçalin les votacions amb 5 vots. A l'enquesta de Babelia només vam votar-lo Josep Murgades i jo.

Salutacions cordials.

El veí de dalt ha dit...

A mi m'agradaria llegir que diu el Llibreter del Ferrater i "Les dones i els dies"

el llibreter ha dit...

Qui no ha gaudit d'una etapa ferrateriana a la seva vida?

Salutacions cordials.

El cau d'en Bau ha dit...

Què en penseu, independentment del resultat final, de la "distància moral" practicada pel reusenc? ¿No trobeu que definir-se com "un home ordinari" -ell, el podrit de cultura segons Molas- és un procés de distanciació, una captatio sorneguera?

pere ha dit...

Diré públicament que jo em decanto per Despuig, i sempre m'acompanya Ferrater

el llibreter ha dit...

Diria, Carles, que la resposta no es pot improvisar. Deixa'm prendre una mica de distància per captar-ne el sentit.

De moment, empatats, Pere. Jo tampoc sabria renunciar a cap dels dos, o dels nou.

Salutacions cordials, i gràcies per partipar en el joc.

Olga ha dit...

jo he gaudit no d'una , sinó de diverse etapes ferrarianes.
^per cert, és un plaer llegir les seves recomanacions: "Contrato con Dios" m'ha agradat força.

BarriSants ha dit...

Avui he comprat un llibre nou de Francesc Serés! Caure amunt, són tres obres de teatre d'autors que no surten al teu cànon, llibreter! Roig, Llull i Muntaner.

Jo voto perquè incloguis l'Espill al cànon!

albert ha dit...

la ¿novel·la? més important i arriscada del XX català: quanta, quanta guerra MRodoreda

pd: si, jo també m'he fixat, ho hi es a la llista ¿i? m'agrada fe trampes...i ja que es un canon...

el llibreter ha dit...

Sí, Olga, jo vaig viure l’etapa assagística, la mítica, la poètico-moral, la poètico-brutal, la sintàctica, la perpinyà, la jo-vaig-ser-alumne-d’-en-Ferrater, l’etc. Però potser ho deixo per a l’apunt, amb permís dels Col•loquis, que avui hi ha empat ;-)

Benvolgut BarriSants,la llista no és el meu cànon: són els títols que vaig suggerir per al cànon del Babelia. Vaig tenir en compte que hi participaven més de cent persones, i és per això que hi vaig barrejar un poti-poti de criteris força incoherents, amb el benentès que l’endemà d’enviar la resposta ja m’havia penedit de no haver inclòs, per exemple, La febre d’or de Narcís Oller. Al meu cànon medieval, a més a més, no pot faltar Eiximenis.

Tens raó, Albert, Quanta, quanta guerra... és una altra novel•la excepcional de Mercè Rodoreda. Com que sabia que La Plaça del Diamant sortiria entre els primers, vaig optar per La mort i la primavera per raons estrictament personals: és un dels criteris incoherents a què al•ludia més amunt. La invitació a participar en el cànon babèlic, me la vaig prendre com un joc. Ara ja no hi crec gaire en els cànons a l’hora de triar les meves lectures, però són útils per fer-se una idea de la biblioteca col•lectiva, tal com en parla Pierre Bayard.

Salutacions cordials.

Artur ha dit...

he de reconèixer que n'hi ha més d'una de les llista que no he llegit (i més de dues i de tres). jo voto perquè ens escrigui un article de l'obre d'en Biel Mesquida.
De la resta he de dir que Sorres Blanques m'espera al prestatge per quan acabi amb LES VEUS DEL PAMANO, obra que, tal i com vaig dir, vaig comprar aquest estiu a una llibreria de l'Alguer.

Anònim ha dit...

Jo canviaria tots els cinc últims. I els substituiria per Jaume Cabré (Les veus del Pamano), Joan Vinyoli (qualsevol dels seus llibres), Baltasar Porcel (El cor del senglar), Natàlia Pons (Les veus afroses), per posar-ne quatre. Quatre perquè no conec el cinquè, Francesc Serés.

el llibreter ha dit...

Aquest joc de l'enquesta, Artur, em sembla que es resoldrà amb més d'un apunt, i Excelsior, sens dubte, mereix un comentari.

Doncs jo no canviaria cap llibre, benvolgut anònim: encara que ara em sortirien altres títols, aquesta llista, tan incoherent com es vulgui, respon a un moment determinat de la meva experiència com a lector i és intransferible. Ni el més reputat coneixedor de la literatura catalana podria canviar-hi res, perquè el resultat, encara que fos millor, no tindria a veure amb mi. Per això mateix, perquè tampoc té gaire transcendència, he volgut compartir-la en forma de joc.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Doncs jo, francament li dic, per pura curiositat malaltissa (digueu-li "morbo") m'inclino a votar pel "Canigó" d'en Verdaguer. No m'imagino el senyor Llibreter parlant-ne.