dimarts, d’octubre 14, 2008

Per haver d'amor vida

. dimarts, d’octubre 14, 2008

En Litus em recordava l’altre dia que rellegir és, exactament igual que llegir, rellegir-se un mateix, i hi he pensat ara, que he tornat a Ausiàs March de la mà de Per haver d’amor vida, tot recordant el descobriment del poeta, l’enlluernament que em va incitar a llegir-lo en les edicions que tinc a casa: la d’Amadeu Pagès —la meva favorita—, la de Pere Bohigas i la de Joan Ferraté. En subjugava llavors sobretot la llengua: les dificultats amb què em desafiava la paraula medieval, les comparacions i l’organització retòrica dels poemes, la indefinible fascinació pels estramps... Ara, en canvi, estic més atent a la manera com exposa els dubtes al voltant de l’amor i de la vida, entre el desengany i l’esperança.

Malgrat la distància temporal i, per tant, literària amb les inquietuds d’Ausiàs March, val la pena l’esforç d’entendre’l i no perquè sigui un clàssic consagrat pels estudiosos, sinó perquè els matisos psicològics amb què basteix la seva veu troben formes sorprenents que desfermen la imaginació. L’antologia de Francesc J. Gómez i Josep Pujol està al servei dels lectors i ofereix la informació imprescindible per gaudir de nou de la seva poesia, per facilitar l’atenció als matisos, que salven així segles de distància. Un davantal situa cada poema en relació amb la resta de l’obra d’Ausiàs March i identifica la tradició dels temes que tracta, a més a més d’incorporar aportacions recents dels especialistes. A continuació, el poema gaudeix d’un aparell de notes abundant i pertinent que permet resoldre els dubtes lingüístics i conèixer els trets imprescindibles de l’entorn cultural, amb especial atenció a les fonts temàtiques més probables que s’hi han utilitzat.

Per haver d’amor vida m’ha semblat una bona antologia per començar a llegir Ausiàs March, però sobretot m’ha semblat una manera excel·lent de rellegir-lo, i de constatar com modifica la nova lectura el record que mantenia d’una lectura antiga.

10 comentaris:

Arlequí ha dit...

Hola. Josep Pujol fou professor , de literatura medieval a la UAB. En sabia molt de llegir i explicar la poesia d'Ausiàs March. Rellegir és com llegir per primera vegada un altre cop.

Salutacions cordials.

el llibreter ha dit...

De Josep Pujol vaig llegir moltes coses en la meva febrada medievalista, que em va durar alguns anys. La magnífica edició de l'obra de Jaume March publicada per Barcino, per exemple, és seva.

Sobre rellegir, a mi no em sembla que sigui igual que llegir per primer cop: les expectatives són diferents, i el temps no passa debades. Però sí que és cert que tant llegir com rellegir són sempre com rellegir-se un mateix.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Hola Llibreter
per si t'interessa:

Pots fer una ullada a www.icatfm.cat secció llibres.
Hi ha una referència al teu bloc

Un abraçada

Jordi

miq ha dit...

M'ha agradat això que dius que “ara, en canvi, estic més atent a la manera com exposa els dubtes al voltant de l’amor i de la vida, entre el desengany i l’esperança”

Sembla mentida com, quan franquegem les dificultats del llenguatge, els clàssics ens poden semblar tan propers, tan humans, amb les mateixes passions i debilitats que els seus lectors del present.

Gràcies per la recomanació.

el llibreter ha dit...

Gràcies Jordi, li agraeixo a Jordi Cervera l'elogi, sens dubte, desmesurat, tot i la constatació que fa molt de temps que gaudeixo d'una llarga i confortable decadència.

I en rellegir-los, Miq, constatem que les passions i debiblitats canvien amb el pas dels anys i matisos que fa un temps passaven desapercebuts ara semblen importants. Potser no exageren els qui afirmen que tota la literatura és literatura contemporània.

Salutacions cordials.

Wostin ha dit...

Fa un temps no em plantejava la idea de "rellegir", sens dubte l'edat i les vivències m'han fet canviar aquest punt de vista.

M'apunto la teva recomanació, i felicitats per aquest reconeixement a la bona feina que fas ;)

L'Espolsada llibres ha dit...

M'has fet ganes de llegir-lo i rellegir-lo ara mateix.

Artur ha dit...

Tret d'aquells casos en què allò que m'ha atret d'una lectura ha estat el final inesperat - és a dir, els casos en què tens temptacuions d'abandonar la lectura i resulta q el final et sembla soprprenent, i t'emportes una bona impressió només per aiuxò. En aquests casos no paga la pena perquè sempre el recordes, el final-, en la resta de casos sempre intento rellegir. Deixo passar uns quants anys, això sí.
Precsiament ara rellegeixo CIEN AÑOS DE SOLEDAD.

Olga ha dit...

és curiós, això de rellegir. En una entrevista B Porcel deia que quan rellegeix algun dels seus llibres és quab s'adona de les mancances que té.

el llibreter ha dit...

Perdoneu el retard, però estava convençut que ja havia penjat la resposta on comentava a Wostin que l’edat, precisament, fa que rellegim els llibres que havíem abandonat anys abans amb una estranyesa singular, perquè recordem el llibre i la lectura que llavors fèiem del llibre i, si bé s’ha escrit molt sobre això, viure-ho és sensacional.

També em sembla recordar que li agraïa a l’Espolsada la confiança i li desitjava que en gaudís molt perquè Francesc J. Gómez i Josep Pujol han fet una feina excel•lent.

I a Artur li comentava que hi estic d’acord, que si rellegim és més per recuperar la manera com està escrit que per descobrir un final que recordem, com si només ens convidessin a la relectura les obres que saben imposar el seu propi ritme de lectura.

Olga, encara estic a temps de no semblar descortès, perquè fa poques hores que has deixat el comentari, i —sense voler comparar-me amb Porcel—, suposo que deu tenir raó: em posa nerviós rellegir-me, ho canviaria tot, esborraria apunts.

Salutacions cordials.