Una setmana després encara no sé com podria fer un balanç de Frankfurt. Els símptomes de saturació llibresca m’han allunyat una setmana del teclat, tant per l’experiència acabada de viure com per la gran quantitat de comentaris i anàlisis que ha suscitat. Fa dos anys, arran del meu bateig frankfurtià, també vaig quedar aclaparat davant del volum de negoci immens que s’hi desplega i decebut perquè la meva Fira del Llibre imaginària no es correspondria amb la real. Enguany, però, el fet d'anar-hi amb la feina millor planificada i, sobretot, la fortuna d'haver conegut i retrobat algunes persones m’animen canviar la mirada sobre el meu pas particular per l’esdeveniment.
La gran quantitat d'activitats desplegades per l'Institut Ramon Llull a dins i fora de la Fira a penes ocupen unes poques pàgines del programa oficial, que no tan sols inclou presentacions de llibres, lectures, taules rodones i debats, sinó també congressos sobre aspectes de l'edició i amb participants de tot el món. Importa, com ja he dit en més d’una ocasió, el ressò que tot plegat hagi pogut tenir aquí. Puc constatar, per exemple, que s’han venut més llibres de Quim Monzó i sospito que la propera aparició de Mil cretins, a partir de dijous, serà un èxit del qual serà difícil separar la part frankfurtiana.
Trobar saldos d’autors catalans en alemany, símptoma inequívoc de normalitat.
La Fira de Fankfurt com si fossin les Rambles: de vegades, se sent parlar català. Joan Carles Girbés ocupat —negociant?—al costat dels llibres de l’editorial Bromera. Comprovar que és més coneguda la marca Barcelona que la marca Catalunya. Espiar, a dues taules de distància, una conversa entre Màrius Serra, Imma Monsó i Jordi Puntí. Parlar del pavelló quatre, de poetes, de llibreries, d’editorials, de llibres en definitiva, amb un col·lega madrileny. Assistir a la reserva de drets d’edició d’un llibre d’assaig. Com que al pavelló vuit —el de les editorials nord-americanes— escorcollen les bosses a l’entrada, assajo la guerra bacteriològica distribuint estratègicament mocadors usats per les butxaques de la bossa que duc.
7 comentaris:
Caram quina feinada! I quantes coses! Segur que t'ho has passat pipa!
Senyor Llibreter, juga vosté amb avantatge. Com deia en un apunt: tan a prop i encara sense cara. Ens veurem, però, algun dia. No perd l'esperança!
Quina enveja, Llibreter!
Gràcies per ser els nostres ulls a la Fira!
I el 2017... tots calbs, no?
Et llegim, com sempre!
Les de Llegeixes o què?!
Tens tota la raó, llibreter. Han estat tantes coses i tan diverses que una no sap què dir. Per a mi va resultar un cap de setmana vertiginós. Tot plegat, un marejol. Salut des de LPN!
Crec que tots ens trobem saturats per l'afer frankfurtià. Tothom ha dit la seva i els punts de vista són tan diversos que és impossible fer-ne un resum.
Tanta feina, Biel, que només vaig poder assisir a un dels famosos sopars firaires. I dissabte, quan me n'anava, volia que tot comencés de nou. Si tenim en compte que l'any 2005 deia que mai més, mai més...
L'única vega que vam coincidir se't veia força enfeinat. En qualsevol cas no em presentaria, Joan Carles, sinó que em representaria :-)
Si teniu l'oportunitat, visiteu la fira, SU. Els meus ulls no són gaire fiables. Aprofiteu, com la Begonya, el cap de setmana que s'obre al públic. És el vertigen de la bibliodiversitat: tocar llibres en llengües incomprensibles només pel gust d'obrir-los és una de les moltes coses que m'he deixat. Però l'última foto mana!
Salutacions cordials.
estimat sr llibreter, tenim data per a la publicació de l'últim èxit d'en Coca? (el premi Carlemany). Si crea la plataforma perquè li donin el Nobel m'hi fa secretari general!!!
He comprat "Lena", que encara no l'havia llegit. Salutacions
tinc la sensació que tothom el coneix menys jo. És llibreter de veritat?
Publica un comentari a l'entrada