Flors fractals

1.

Quan navegava per decidir quins enllaços acompanyarien l’apunt sobre El jardín de la señora Murakami em vaig trobar amb una primera redacció de Flores a la revista Fractal sota el títol de Formotón Asai; llegir-la va ser apassionant: les repeticions i al•lusions internes que constitueixen la coherència fragmentària de la pròpia narració teixien una xarxa al voltant del meu record d’altres llibres de l’autor. He tornat a llegir Flores, que comença així:

Existe una antigua técnica sumeria, que para muchos es el antecedente de las naturalezas muertas, que permite la construcción de complicadas estructuras narrativas basándose sólo en la suma de determinados objetos que juntos conforman un todo.

Una declaració d’intencions que repeteix amb variacions al començament de La escuela del dolor humano de Sechuán:

Se trata de cierto tipo de performances, constituidas por una serie de pequeñas piezas, a veces decenas, que en apariencia guardan una supuesta autonomía. Antes de comenzar cada una de ellas, los actores explican al público de una manera breve el contenido o la forma de representación que emplearán para llevarlas a cabo. Sólo al final estos fragmentos —cada uno lleva un título diferente— se insertan al conjunto dando una sospechosa idea de totalidad.

A Formotón Asai apareix l’embrió d’una història que serà desenvolupada a la versió definitiva de Flores, junt amb altres elements com el nom les flors que titulen cada fragment del llibre:

Se puso de pie y después de despedirse salió de la casa con rumbo a la estación del subterráneo (EN ESTE PUNTO PUEDE INSERTARSE UN FLASH BACK DE LA INFANCIA DEL PERSONAJE HACIENDO ALUSIÓN A QUE SE TRATA DE UNA VÍCTIMA DE LA TALIDOMIDA**).

[...]

**Fármaco que causó malformaciones a más de 40,000 recién nacidos.

A partir de l’incís i de la nota al peu, Mario Bellatin escriu la història d’Henriette Wolf i Olaf Zumfelde, que col•laboren a l’organisme oficial que ha de determinar si les malformacions que presenten els candidats una indemnització es deuen de debò al medicament o no. Una història que s’afegeix als diversos fronts narratius que ataca el protagonista: la pertinença a una secta de dervixos giròvags, la relació amb una llogatera que des de la reclusió exerceix el seu poder, l’estudi de comportament sexuals excèntrics, la relació amb una crítica literària i la seva filla, l'estranya fascinació que provoquen els bessons Kuhn, etc. Un món literari que demana complicitat amb les altres obres de l’autor.

Malgrat l’aspecte de treball en marxa, però, Formotón Asai és una gran obra de Mario Bellatin. L’aire inconclús que marquen els incisos sobre elements de la narració que caldria incloure o desenvolupar, com l’abans esmentat, poden ser llegits també com una estratègia narrativa perfectament calculada. De fet, si va publicar-lo a la revista Fractal, no es pot negar que obeeixen a la voluntat de l’autor.

2.

Dilluns passat havia de ser un gran dia. Mario Bellatin i Enrique Vila-Matas dialogarien amb Emili Manzano a CaixaFòrum. Era una de les convocatòries de Fet a Mèxic que esperava amb més il•lusió des que vaig conèixer el programa. Un imprevist em va impedir d’assistir-hi. Descobreixo, consternat, que sembla ser que Mario Bellatin tampoc.

3.

Mario Bellatin és un déu que, cansat del món que va crear fa milions d’anys, renuncia a la divinitat i es converteix en antropòleg per explicar el comportament del habitants, de manera senzilla i el•líptica, a un alienígena que hi trobarà moltes semblances respecte al seu món d’origen; però sobretot algunes diferències tan significatives com inquietants.