dissabte, d’octubre 06, 2007

Però de sobte...

. dissabte, d’octubre 06, 2007

«Ante el reto de Frankfurt» és el títol del suplement Cultura/s que La Vanguardia va lliurar dimecres passat, d’on voldria destacar alguns fragments de l’article del col•lega alemany Klaus Bittner «Opiniones de un librero»:
La literatura de la península ibérica la tratamos como un conjunto, como la ficción de España y como tal la entienden nuestros clientes. No separamos la literatura vasca de la gallega o la catalana. Como tampoco clasificamos la ficción en alemán por regiones, pues para nuestro cliente carece de importancia si un libro es de un autor de Baviera o de Sajonia.
Però:
Pero de pronto, desde hace unas semanas, la literatura catalana ha entrado en nuestra conciencia como segmento independiente debido a la próxima Feria del Libro de Frankfurt. Las editoriales ofrecen explícitamente autores de lengua catalana que nosotros, de momento, estamos clasificando como novedades.
Això contrasta amb l’opinió de Josep Maria Castellet avui al suplement Babelia d’El País:
P. Hace unos años se decía medio en serio medio en broma que había tres escritores periféricos: Manuel Rivas, Bernardo Atxaga y Quim Monzó. Eso ha ido cambiando ¿verdad?
R. Afortunadamente ha cambiado, porque era una respuesta muy fácil, era una respuesta muy cómoda y era tan cómoda que uno estaba dispuesto a imitarla. [...]
I més endavant:

P. ¿Qué ha aportado la literatura catalana a la universal?
R. Toda literatura periférica, toda literatura minoritaria, toda la literatura que haya producido un solo libro de calidad ha aportado algo a la literatura universal. [...]

La literatura catalana és, efectivament, una literatura petita i perifèrica, però està a la perifèria de París o Nova York, per tradició i per ambició. Cal anar amb compte amb aquesta mena d’expressions perquè sotmeten la literatura a l’administració d’uns territoris. És com dir que a Frankfurt hi anirà una representació de segona categoria perquè no hi assistiran els autors catalans que escriuen en espanyol. Doncs no; si de cas hi anirà mitja representació de primera categoria, o tres quarts de representació de primera categoria, o una cinquena part de primera categoria i quatre vuitenes de segona, etc. Simplement perquè tenim la sort de comptar amb autors de primera categoria i de llegir-los en la llengua original.

Està molt bé que la literatura catalana esgarrapi algunes engrunes de reconeixement internacional gràcies a la Fira del Llibre de Frakfurt. Trobo, però, que és mol més important que la Fira esdevingui un focus sobre la literatura catalana a tot el domini lingüístic, un país on fins i tot molts dels qui enarboren l’estelada i parlen amb consignes i eslògans mostren un desinterès decebedor per les nostres lletres. Per això, del suplement Cultura del diari Avui de dijous, titulat «Desitjos per a Frankfurt», voldria destacar també un parell de declaracions:

Frankfurt hauria de demostrar al món que la literatura catalana existeix i que és de bona qualitat. Tanmateix, seria suficient que ho demostrés als catalans. Francesco Ardolino, Filòleg.

Que la societat catalanoparlant, o catalanolectora, es prenga per fi seriosament la seua literatura. I que, per tant, la visibilitat dels autors i dels llibres catalans, a la premsa i a les llibreries del país, no siga tan pobra, secundària i subordinada com ara. Si aconseguim això, visca Frankfurt! Joan F. Mira, escriptor.


Per cert, a propòsit de l’enquesta del Babelia, només Josep Murgades i jo hem votat els Col•loquis de Despuig!

12 comentaris:

Anònim ha dit...

El gran problema de la literatura catalana és que està escrita en català, i per bona que sigui, sempre estarà estigmatitzada. Segur que si Miquel de Palol, Jaume Cabré o Jordi Coca escriguessin en una llengua imperialista, ja haurien guanyat el Nobel. I encara que tinguéssim un Nobel català, no serviria de res. I sinó, recordeu el cas dels nostres germans occitans...

Listo Entertainment ha dit...

http://www.aldeaglobal.net/listo/frankfurt.gif

Anònim ha dit...

Al Babelia hi havia molt de gloriós escriptor català mort, tres pàgines d'escriptors en castellà vius i amb destacats propis, i els escriptors en català actuals hi surten a la pàgina 42, entre la cuina i la literatura infantil. S'assumeix una tradició però se'n certifica la defunció: els que escriuen en castellà són els que existeixen (gloriosa i exultant C. riera: antològic harakiri de l'escriptora en mas de la catedràtica hispanista)

Anònim ha dit...

Anonim, tampoc ens passem, ¿has llegit les últimes 39 obres que ha publicat Miquel de Palol en l'any passat? Hi ha bona teca, però també molta morralla. Tenim el vent hispànic de cara, però no cal que ens carreguem les butxaques de llibrots prescindibles per evitar que la ventada se'ns endugui cap a la terra de sucre i piruletes de Babel

Anònim ha dit...

¿Se li faria el més mínim cas a Vila Matas si escrigués en català? M'és permès de dubtar-ne.

el llibreter ha dit...

Benvolgut anònim, estic convençut que el principal problema de la literatura catalana és la mandra lingüística de molts catalanoparlants que són castellanolectors, que els resulta “més fàcil” llegir en espanyol. Ho comprovo constantment a la llibreria, i ja ho he comentat en alguna ocasió.

Coppelia: estic d’acord amb tu. Tingues en compte, però, que el Babelia és un suplement que, com El Cultural o L’ABCD, tracten totes les coses que tinguin a veure amb la llengua catalana com si fos la italiana o la portuguesa i destaquen tot allò que es pot trobar traduït a l’espanyol; tant se val que tinguin milers de lectors que entenen perfectament el català. No és estrany, doncs, que hagin optat per un to didàctic força reeixit. També hi ha un problema en el plantejament, en el fet de fer de l’enquesta el centre del suplement: com més reculem en el temps, més consens hi ha sobre les obres i els autors més valuosos. Jo vaig votar cinc autors vius perquè ja m’ho pensava que la cosa aniria així. D’altra banda, em sembla lògic que reivindiquin els autors catalans que escriuen en espanyol, és del tot previsible.

Reconec que em fa molta mandra llegir els dos darrers lliuraments de Miquel de Palol, Gonewiththewind.

Vila-Matas, benvolgut sceptic, és qui millor ha entès l’actitud dels escriptors catalans: ha mirat directament a París. Una diferència, efectivament, és que escriu en espanyol; però sobretot que l’Herralde és molt amic de Christian Bourgeois. Fa temps ja vaig suggerir que els editors catalans que-publiquen-en-català farien bé de crear una xarxa de complicitats amb alguns editors europeus de referència. La traducció de Monzó a l’alemany seria un molt bon exemple d’això.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Gonewiththewind: Doncs la veritat és que quan en Palol va publicar Les Concessions, vaig espantar-me una mica, però després, amb obres com Un home vulgar, Dos Poetes o Aire Pàl·lid, vaig quedar més tranquil. En absolut són obres menors, malgrat la brevetat de Dos Poetes, que al meu parer, és una veritable delícia. Ara bé, la qüestió és l'immens món que ha creat Miquel de Palol. Estem parlant d'una planificació a més de vint anys vista (ja a data de l'any 1991, va començar a introduir el Troiacord), i poca broma, que encara no ha acabat amb els "Exercicis sobre el punt de vista". Encara no ha ensenyat totes les cartes.

el llibreter ha dit...

Benvolgut anònim: m'acabes d'enfonsar. Vaig votar Les concessions! Sospito que no em tornaran a convidar a cap enquesta ;-)

Salutacions cordials.

Tirant al cap ha dit...

Benvolgut Llibreter, m'alegra coincidir amb vosté en "l'Operació IntraFrankfurt". Veurem si, en passar aquesta setmana de glòria, queda algun pòsit d'autoestima a casa nostra.
Per cert que, del document que ens proporciona amb les votacions per al cànon d'El País em sorprén que no hi haja hagut una coincidència unànime (i no dic "quasi" unànime, sinó unànime a seques) en el Tirant. Fins i tot el conseller Tresserras el deixa al marge...

el llibreter ha dit...

Tinc molta curiositat per saber com tractaran la fira els altres suplements madrilenys. A veure si es decanten, o no, pel vessant bèl·lic.

Sobre les votacions, suposo que alguns han intuït quins serien els més votats i han aprofitat per reivindicar d'altres menys clars. Jo, almenys, ho he tingut en compte. Era evident que el Tirant sortiria entre els primers.

Bon viatge! Ja ens explicaràs quines troballes contractuals hauràs fet...

Salutacions cordials.

mar ha dit...

bona nit, llibreter
M'agrada tenir la casa plena d'amics i per això venia a convidar-te a la inauguració del nou "brisalls". Espero que t'agradi.
mar

-epps, encara que no deixi cap comentari, segueixo passant per aquí.

Anònim ha dit...

Malgrat tot, felicitats pel fet que un diari com El País hagi inclòs el LLibreter per fer la seva enquesta sobre els llibres més importants de la literatura catalana. És un triomf pel món blocaire! Endavant!