Apunt inacabat

M'hauria agradat molt assistir a algun dels actes programats a Frankfurt, com la presentació de la traducció alemanya del Tirant lo Blanch o la taula rodona sobre l'edició en català fora de Barcelona o el concert d'Antònia Font i tants altres, però tenia reunions concertades i encàrrecs dels companys o el cansament m'insistia que potser seria millor tornar a l'hotel i dormir. Dimecres, per exemple, gairebé no vaig sortir del pavelló quatre: a la primera planta hi ha les editorials d'art, i això vol dir llibres que fullejar-los una mica, tocar-los, és el millor reclam per oferir-los després a la llibreria; llibres que potser a través d'un catàleg enviat en pdf per correu electrònic haurien passat desapercebuts. ´

Sort que amb els anys he après a conèixer millor les editorials i alguns detalls importants de la distribució, de manera que l'enlluernament de fa dos anys ha donat pas a una mirada —voldria creure que— més precisa a l'hora de detectar llibres que, si no fos per la Fira el Llibre de Frankfurt, difícilment en sabríem res. Però venir a Frankfurt és també adonar-me del munt de coses que no sé, i que no arribaré a saber mai. Deixar enrere un passadís o un pavelló no es fa mai sense la sensació que segurament s´hi podria haver dedicat més atenció, que és molt probable que alguna petita meravella hagi quedat per sempre sepultada sota l'allau d'informació.

El pavelló quatre té, a més a més, una peculiaritat: la planta dedicada a les indústries auxiliars de l'edició, en un racó de la qual hi ha un espai anomenat non-books on es poden trobar expositors, punts de llibre, regals d'empresa, postals o diferents sistemes de prestatgeries. Una mirada atenta, si la saturació llibresca ho permet, pot trobar-hi "inspiració" per resoldre algun problema de distribució de l'espai a la llibreria o per fer més atractiva o accessible una determinada secció.