Còmplices

“El Llibreter”? Bé, una mica pretensiós, ho reconec: l’article determinat, la majúscula... Podria haver estat “Un llibreter”, “Una vida llibretera”, “El llibreter rebel”, "La llibreria", “Consells de lectura d’un llibreter”, "Lectures i relectures" o noms per l’estil. Però el bloc va néixer jugant, un dia avorridot de febrer, sense premeditació. Feia temps que topava amb blocs quan cercava informació a internet, però mai hauria imaginat que fos tan fàcil endegar-ne un. A poc a poc vaig començar a sovintejar alguns d’aquests blocs, fins que una amiga em va suggerir blogger i em vaig aventurar a potinejar amb l’enigmàtic administrador del bloc. Com sol passar, tenia el títol del primer apunt abans que el text: Aconseguiré dir coses interessants sobre els llibres? Avui fa un any.

El primer post, les observacions de J* —lector de luxe—, el primer comentari d’un internauta, el primer enllaç, el primer correu electrònic, les complicitats, el premi lletra, les col·laboracions, la llibreta, l’apartat de correus... Lectors, editors, crítics, escriptors que han volgut compartir alguna idea, als comentaris o per correu. L’addicció a la blocosfera. Una perplexitat perenne. El bloc creixia alimentat sense una dieta determinada, perquè tampoc no tenia, ni té, uns objectius precisos. Sense la intenció de representar ningú, potser he aconseguit que uns pocs lectors, quan passegin per una llibreria qualsevol, recordin que la presència dels llibres obeeix a un munt de decisions que prenem els llibreters —amb els encerts i els errors inevitables—, que som gent que ens estimem els llibres.