L’admirat Jordi Coca llegeix Conversaciones amb Goethe de Johann Peter Eckermann i m’encomana les ganes de tenir-lo. Afirma Jordi Coca:
El llibre és una joia. I cal agrair-li a Jaume Vallcorba que, mentre el món editorial sembla esvair-se en una diabòlica dispersió de mediocritats comercials, ell continuï fent feina amb les idees clares. Naturalment, lamento que una edició així no s'hagi fet en català. I ho lamento perquè, tenint-t'ho en la nostra llengua, contribuiríem a la imprescindible continuïtat que centra tantes reflexions de Goethe. Ja que, si no m'erro, un llibre així no es tradueix, s'incorpora. I incorporacions d'aquesta mena garanteixen el futur. Potser és veritat que nosaltres no en tenim.
Una edició així no la tenim en català, és cert; sí tenim, però, Converses amb Goethe, obra publicada per l’editorial Columna, traduïda per Jaume Bofill i Ferro i que va merèixer el Premi Crítica Serra d’Or de l’any 1995. Fins fa poc dormia la pau dels saldos encoberts amb altres clàssics editats per Columna: el Kalevala d’Elias Lönnrot, Jane Eyre de Charlotte Brontë, Viatge a Itàlia de Goethe...12€ cadascun. No els trobareu al cercador de l’editorial: és la trista constatació de la condemna a la descatalogació. Quan s’acabin els exemplars que s’han salvat de ser triturats, la vida d’aquests llibres s’haurà acabat definitivament. I prou. Bé, i prou potser no del tot: alguns lectors han descobert ara, gràcies a l’èxit de Conversaciones con Goethe i a la paciència dels editors de Columna, que també hi ha una traducció al català.
A can Jauss es fan ressò de l’article d’Andreu Gomila a l’Avui: “La segona mort de Blai Bonet”. La poesia completa de Blai Bonet haurà d’esperar qui l’editi o l’entitat que en subvencioni l’edició, com també haurà d’esperar qui vulgui llegir El mar, incomprensiblement exhaurit; potser Ensiola, que ha recuperat Haceldama, s’anima a reeditar aquesta novel·la o potser el Gremi de Llibreters l'afegeix a la llista de llibres que cal recuperar. Paciència, doncs. A finals de febrer hauria de sortir el primer volum de l’obra completa de Joan Brossa que esmenta Andreu Gomila; espero que tingui més sort que el primer volum de l’Obra literària completa de Palau i Fabre, que no s’ha venut gaire malgrat que ha coincidit amb la campanya de Nadal. El segon volum ja és a la venda i algú ja n’ha comprat un exemplar, la qual cosa em fa sentir una mica de confiança.
Editar obres ambicioses, com els clàssics o les obres completes dels autors més necessaris o reconeguts, tret d’alguns casos excepcionals, no és gaire rendible: l'esforç de reunir una obra sovint molt dispersa, previsibles discrepàncies filològiques que criticaran la metodologia i els resultats de l’esforç, urgències econòmiques amb uns volums que neixen amb la lenta vocació de perdurar, d’esdevenir la referència obligada per a futures edicions de títols solts... Uns llibres que generalment es venen poc, molt poc, que demanen paciència.
11 comentaris:
«...sí tenim, però, Converses amb Goethe, obra publicada per l’editorial Columna, traduïda per Jaume Bofill i Ferro i que va merèixer el Premi Crítica Serra d’Or de l’any 1995...» Si és l'edició que vaig tenir el desplaer de llegir jo, val més que l'hagin ben trinxada. Era illegible (o il•legible, com que dius et fa ràbia la ela geminada...): faltes d'ortografia, tipogràfiques, incoherències... Si es pot recuperar, caldria passar-hi el drap de la pols (vull dir, pagar un corrector). Si no, potser es pot traduir de cap i de nou... Bons traductors no en falten!
Pel que fa a Palau i Fabre, jo en tinc un exemplar (potser l'exemplar?), però m'ha costat 45 euros, que és dit de seguida... Val la pena, però. Trobo que tot Palau i Fabre per 90 euros és un luxe que em puc permetre, de moment, encara que m'hagi d'estar de comprar les «imprescindibles» novetats amb què les editorials —algunes editorials— pretenen amargar-me Sant Jordi. Ja tremolo.
de la venda d' un en un s' omple la pica? fa feredat.espero el blai bonet complet, mai es perd la frisança. ( encara em dura la tonteria d'ahir;-)
és clar que editar l'obra completa de Palau i Fabre és obligat, tot i que ho és molt més editar la de Blai Bonet. Una alra cosa és comprar-la. Palau i Fabre és un nom important en les lletres catalanes, però trobareu un munt de gent que diu, amb veu molt baixa i com qui no vol la cosa, que la seva obra és una mica fluixeta i que hi ha quatre coses salvables, les que el fan gran. Així, gastar-se els 90 euros per tenir un munt de palla ve a ser semblant a gastar-se el munt d'euros que costa l'obra de Josep Pla, que podria resumir-se en tres o quatre volums de molt bona literatura, però que vessa palla pels descosits i hi ha volums realment il·legibles. Ja em perdonareu, però em sembla, i és un criteri molt estès, que en aquest país tendim a magnificar cosetes que en altres llocs formarien part de la necessaria mediocritat que fa de fem fertilitzant per a les grans obres. I, en canvi, enormitats com Blai Bonet, o Miquel Àngel Riera, les tenim al calaix de la mitjania. Palau i Fabre, sí, recita molt bé i fa un munt d'anys va escriure algunes coses interessants, però abans hi ha moltes mancances editorials. No poder trobar "El mar" és una vergonya per a una cultura que es pretén tan important com per pagar el senyor William Harold Bloom perquè en digui quatre banalitats des de la càtedra.
un dia vaig salvar de la crema un exemplar de la primera edició de El mar, què us sembla, uh? us el venc per cent cincuanta eurons.
D'altra banda, com a pre-editor, felicito efusivament a edicions 62 per la seva raonable decisió de no publicar la obra completa de Bonet. Quan menys facin ara els mamuts de la edició, més farem els que jaiem a la gespa esperant oportunitats.
he dit.
un altre volum de les obres completes del Palau i Fabre el tinc jo, vejats miracle. directament pel "cercle". i estic relativament d'acord amb Archimboldi; se'n fa un gra massa, amb Palau i Fabre, i amb la cosa aquesta de la marginació, i l'oblit, i els seus ressentiments i les seues vanitats (que emmetzinen una mica la lectura d' "El monstre"). no és tan menyspreable, crec, però sincerament, se'n fa un gra massa, de Palau i Fabre. trobo, vaja, amb la boqueta així.
I vaja bis, gran part d'esta obra estava disponible, si no per tendes, per biblioteques públiques... Anant on anàvem, a les obres completes de Blai Bonet, no es troben enlloc...
Benvolgut Archimboldi, no m'agrada que es digui que un llibre de 90 € és car. Pensa-hi! Una jaqueteta a Zara en plena temporada ja val més de 90 €... I qualsevol sopar a un restaurant amb cara i ulls ja sobrepassa els 20 € per cap.
Per molta palla que hi hagi al llibre de Palau i Fabra, les nits que ha passat cremant-se les pestanyes valen més de 90 €... molt més.
Salutacions, llibreter!
Archimboldi: s'ha de publicar l'obra completa de PF i també la de BB; a les llibreries i a les biblioteques es pot fer lloc per a les dues. Una altra cosa és comprar-les, és clar. Sortosament encara som lliures de comprar, del que es publica —del que es publica—, el que vulguem. Pots comprar-te les dues —l'opció més intel·ligent, si a més les llegeixes—, només una o cap. Cadascú es guanya els diners com pot i se'ls gasta com vol.
Dieu que hi ha qui diu amb veu molt baixa que l'obra de PF és una mica fluixeta... Hi podria estar d'acord. En part. El teatre de PF, per exemple, trobo que bé, però que no és res de l'altre món. Només és una opinió. Però és que ja ho tenen això, les OC, que són completes, i per tant irregulars; que hi és tot: el que és molt bo, el que és bo i el que no és tan bo. I de vegades fins i tot el que és dolent.
Això de la veu fluixeta, m'estranya, perquè en una cultura caníbal, de tribus i capelletes, i de crítics baladrers... Si hem qüestionat fins i tot Carner, Ferrater i Espriu! Com és que ara respectem PF, si tan dolent és? Hem d'esperar que es mori? Em sobta tanta discreció!
Amb això de JP, hi estic d'acord: a l'OC hi ha molta palla. Abans de comprar res, però, es pot llegir els exemplars de les biblioteques. Els lectors, sortosament, no són idiotes... O sí.
Que s'ha d'editar les OC de BB i de MÀR? Sí, sí i sí. I també les de Rosa Leveroni, d'Armand Obiols, de Joan Ferraté... Hi ha tantes coses que no es troben!
Pagar el senyor Bloom perquè digui obvietats? Bé, ens agradi o no el senyor Bloom és un dels crítics més importants del món... Si fins i tot hi ha qui s'escolta el que diu...
Diria, Quim, que només hi ha aquesta edició de les Converses amb Goethe. Quina punteria, els de Serra d’Or, la veritat. Evidentment, confio en la teva opinió.
Doncs, sí, Ester: si el llibre arriba dijous i divendres ja se’n ven un exemplar és un bon auguri.
Un dilema és que si ja tinc els Poemes de l’alquimista, Teatre de Don Joan, Contes despullats, La tesi doctoral del Diable i els Nous Quaderns de l’Alquimista, l’adquisició de l’Obra literària completa no és urgent.
No vull entrar en disquisicions sobre qui és més important, Archimboldi: no tinc suficients coneixement per determinar-ne l’excel·lència. Estic d’acord que la “segona mort” de Blai Bonet és una aberració... anava a dir “incomprensible”, però no ho diré: seria atenuar-ho massa.
A més a més, Subal, El mar no es troba a Iberlibro i només hi ha dues biblioteques de la Xarxa que el tenen en català. No sé si els drets els deu tenir encara Eliseu Climent.
Tdo, potser ho tens una mica lluny, però a les biblioteques de la Xarxa de la Diputació de les Comarques de la Demarcació Provincial de Barcelona hi ha disponibles 25 títols de Blai Bonet —21 obres si restem els títols duplicats. No és excusa, ho sé. En qualsevol cas, els Sonets d’Edicions 62 no es venen gens: l’any passat no se’n va vendre ni un exemplar; potser rau aquí el motiu per ajornar la publicació del primer volum de l’obra completa: a can 62 fan comptes, projecten, extrapolen, estadistiquegen i no paga la pena.
I continuant amb les biblioteques, Quim, és cert que si no fos per les compres institucionals, moltes obres completes no s’arribarien a publicar mai.
El Bloom, ai!, el Bloom...
A qui resulti d'interès: a La Central d'Elisabets, Barcelona, hi tenen tres exemplars d'EL MAR a un taulell secundari, de l'edició arran de la pel.lícula. Per cert, que en Villaronga prepara la biografia d'en Biedma!
bé, jo em referia, respecte a BB, a les primeres obres (no novel·lístiques), que tothom en canta meravelles però no les he ni olorat mai... a El color, bàsicament, o a Parasceve, o al primer volum de diaris (que és més tardà, això sí, però que no s'ha recuperat). quant a la resta, les llibreries de vell fan miracles.
i sí, suposo que al final tot depèn de l'economia, i a que fora del petit i dividit país multicolor on hi han abelles sota el sol, per on pululem, els fets són els fets: dan brown, o llibres per deixar de fumar, p.e.
i sí, la llista és realment allargable: Leveroni, Bartra, etc.
a vore... Jo no dic que 90 euros sigui massa car. els llibres costen el que costen i és culpa, sobretot, de les distribuidores. Jo només dic que aquestes obres completes del Palau i Fabre estan molt bé per tenir-les a la biblioteca. Personalment no compro mai res al Zara ni enlloc (sóc un aprofitador de roba d'amics i familiars) i no acostumo a pagar quan sopo fora de casa. Misteris de la vida. La música me la baixo d'internet, i només em gasto els calers amb la hipoteca, el menjar, la llum, l'aigua, el telèfon i tot plegat, però sobretot amb llibres, i em sembla un despropòsit gastar-se 90 euros pel Palau i Fabre, i no me'l semblaria fer-ho per Chateaubriand o Blai Bonet o altres. Només era això. I tampoc he dit que el Palau i Fabre fos dolent, només que se'n fa un gra massa des de fa un temps, suposo que perquè l'home està grandet i necessitem mites vius i si no els tenim els inventem. Palau i Fabre no té grans coses, només té coses que estan bé, no ens passem! Amb Poemes de l’alquimista, Teatre de Don Joan, Contes despullats, La tesi doctoral del Diable i els Nous Quaderns de l’Alquimista n'hi ha ben bé prou, no cal més, de veritat. I Bloom, sí, és gran, molt gran, però de literatura catalana en sap molt poquet, potser el que li han dit i poca cosa més; i és normal, perquè som tan poqueta cosa...
Subal! publica el Bonet!!!!
Publica un comentari a l'entrada