diumenge, de febrer 26, 2006

Una opinió

. diumenge, de febrer 26, 2006

El preu fix dels llibres és imprescindible si es vol mantenir la diversitat d’editorials i llibreries. Només cal comparar Londres i París per saber quines serien les conseqüències si l’aboleixen: centenars de llibreries i d’editorials tancades, concentració de les vendes en uns pocs hipermercats de l’oci, pujada general de preus per cobrir els descomptes dels bestsellers, empobriment del fons de les llibreries supervivents, catàlegs editorials retallats... No sóc apocalíptic: em limito a fer un resum dels canvis que ha patit el sector del llibre al Regne Unit.

Ara bé, si tenim em compte el percentatge de la població que sovinteja les llibreries pel propi gust, és fàcil adonar-se que és un tema que interessa molt poca gent. Pocs serien els qui patirien les conseqüències de l’abolició del preu fix i molts, en canvi, els qui se sentirien autoritzats a opinar sobre el tema, encara que l’última vegada que haguessin passat per una llibreria fos quan cursaven l’antic COU, òbviament per comprar alguna lectura obligatòria. Justament per això és un tema molt delicat que penso que no es pot tractar amb grans declaracions bel·licoses.

Ara mateix, el preu fix té dues esquerdes molt perilloses: la llei de cooperatives i els descomptes en el llibre text. Anar contra Empúries i Salamandra perquè obliguin les cooperatives a mantenir el preu fix, a banda d’improbable, pot tornar-se en contra dels llibreters: algun grup editorial fort de debò pot arribar a considerar que la comèdia de mantenir el fons editorial és poc rendible i que surt més a compte incrementar el nombre de títols efímers amb portades llampants i, per tant, aprofitar l’avinentesa i cercar la complicitat dels grans supermercats de l’oci per obrir alguna esquerda més.

L’estratègia que planteja ara el Gremi de Llibreters em sembla precipitada. És ben comprensible, però: l’actitud d’Abacus és perversa i prepotent a l’hora de justificar el descompte en la traducció catalana de l'últim harrypotter. Són moltes les llibreries que han vist amb impotència com s’han perdut unes vendes imprescindibles per mantenir un negoci difícil. Editar en català és més car que editar en espanyol perquè el mercat potencial és força més petit, la qual cosa es fa evident sobretot a les traduccions d’un mateix títol. Però això no se soluciona, com pretén Abacus, amb la competència deslleial. Legalment, Abacus pot posar el preu que vulgui, però el resultat amb el harrypotter ha estat una provocació mesquina, i davant la provocació estic convençut que cal emprar eines diferents que obrir un nou front de disputes amb les editorials.

10 comentaris:

júlia ha dit...

Ja he parlat d'això en el blog, no sóc entesa en el tema però mai no he entès això d'Abacus, que va néixer per donar un servei al sector educatiu i ara és una mena de macrosuper de la cultureta.

xuxy ha dit...

Jo m'apunto a anar a manifestar-me davant d'un Abacus. No hi ha dret, i el que més rebenta és -com diu la Júlia- aquest vernís de cultureta, germanor i pedagogia moderna. ACCIÓ!!!!!!!!!!!!!

Sílvia T.C. ha dit...

Abacus està amparada per la llei, per tant, no hi ha cap més camí que canviar aquesta llei que la protegeix en detriment de les petites llibreries que aguanten encara per pura militància. Com no facin igual que han fet amb la llei del tabac, i limitin la venda de llibres a las llibreries protegint la mateixa literatura i als lectors (especialment els de pobles no massa grans)i evitant que el llibre sigui només un esquer per atraure compradors d'altres productes, poc futur tenen las veritables llibreries.

Cito una frase de la novel.la "Pandora al Congo" que reflecteix bastant la situació actual:

"La diferència entre la literatura i la indústria literaria, és que la primera es mou entre lletres i la segona entre números".

un miserable ha dit...

És la guerra! Ai, els bons llibreterets, que hauran de tancar la paradeta... Alguns ja estaria bé que tanquessin, ja... Però sobretot no hem de confondre els llibres amb la literatura.
Els que s'exclamen de que tanquin les llibreries petites es pensen que les llibreries petites no voldrien fer-se grans... Sí, esclar, ofereixen un servei diferent...

El llibreter ha dit...

Els qui confonen llibres amb literatura —millor: llibres amb la-literatura-que-a-mi-m'agrada-perquè-el-meu-gust-és-cànon i coses així— són els escriptors que s'indignen una setmaneta abans de Sant Jordi. Aquí es tracta de saber si juguem al preu fix o no hi juguem, sense privilegis injustificats, perquè Abacus és una cooperativa però es comporta com una empresa i això —a banda de la competència deslleial— és un precedent molt perillós; potser els hipermercats de l’oci també volen jugar al descompte cooperativista i troben la manera legal de fer-ho.

Sílvia T.C. ha dit...

S'ha de mantenir el preu fix, sens dubte, per tal d'evitar el monopoli perquè competència no hi haurà, si de cas entre 4 i qui vulgui un llibre i visqui a una població de menys de 100.000 habitants s'haurà de desplaçar o demanar-lo per internet. El preu fix i el descompte cooperativista ni benificien la literatura ni els lectors però mentre no es prenguin messures legals tenim mala peça al teler.

Jesús Cardona ha dit...

No hi entenc massa i tampoc tinc cap amic llibreter per comprendre be la situacio. Com a comprador estic en contra dels preus fixats, pero es clar, les mateixes regles per tothom!

Aixo de les cooperatives es un anacronisme que ve d'aquells que els feia escarafalls ser una empresa perque quedava capitalista. Les coopertaives tenien una altra funcio. Avui, si volen continuar anomenant-se aixi, molt be; ara, que tothom pugui competir amb les mateixes lleis.

Joan ha dit...

Crec que tot aquest debat està mal enfocat.

Primer, el que té Abacus no és exactament dret a un descompte, ja que com a contrapartida d'aquest hi ha el retorn cooperatiu.

On sí que hi ha descomptes és en l'FNAC, o en altres llibreries en forma d'obsequi. I no passa res.

Que jo sapi, la llei és igual per tothom. Tohom que vulgui pot constituir-se en cooperativa; una altra cosa és si li interessarà. En aquest sentit, l'Abacus simplement és més competitiva que les altres llibreries, alhora que realitza una sèrie d'accions socials.

Un altre tema és si la llei és adequada. Si no ho és, que es canviï. Però Abacus no fa lleis.

Per acabar. És cert: Abacus s'ha "desnaturalitzat", com diuen alguns. Però ep, que ningú no es deixi enganyar: no són els únics.

Anònim ha dit...

Abacus ja no és una cooperativa, de cap manera: és una empresa afavorida per una llei que, al meu parer, es contradiu amb els valors del liberalisme econòmic vigent en totes les democràcies europees. Amb les lleis de cara, jo també sóc """solidari""" amb totes les causes del món!

gerard ha dit...

hola,
jo soc soci d'Abacus i per la informacio que rebo, no la puc comparar amb una empresa SA. Dediquen el 0,7% al fons catala de cooperacio, i un % que no recordo a formacio de consumidors.

respecte de la llei, que la canviin. Perque Abacus es el culpable i no els politics ?

per cert, la fnac em dona punts cada vegada que compro, i despres em fan descompte en llibres...

salut companys