és que ja el tinc

“És que me l’han regalat i ja el tinc”: aquesta sol ser l’excusa habitual per canviar un llibre. Pocs diuen la veritat: que no els agrada, i prou. I és que l’art de regalar llibres pot ser força complicat. No ens resulta fàcil, per exemple, atendre els nolectors que volen enllestir ràpidament algun dels molts compromisos que s’adquireixen per aquestes dates i que demanen alguna cosa original per a algú que “llegeix molt”. La bibliomància no és una ciència exacta, depèn de la informació que et proporcioni el client; i si el client vol regalar un llibre a un cunyat que veu dos cops a l’any i que en una ocasió va afirmar que li agrada un autor que ara, vés per on, no hi ha manera de recordar, la cosa és ben difícil. És molt probable que pocs dies després vingui el cunyat a canviar el llibre que li han regalat i que “ja tenia”. En el fons, regalar un llibre és una manera de regalar qualsevol llibre que tingui un preu semblant. Dos perills: el primer, la temible pregunta: “cunyat, ¿ja te l’has llegit?”; el segon: si hi ha dedicatòria, no es pot canviar. Tret d’aquests detalls, regalar llibres és tot avantatges; no és com la col·lecció de figuretes estil Lladró, que cal tenir-les ben etiquetades per treure de l’amagatall exactament la que t’ha regalat el cunyat que vindrà a sopar i que potser ara et sorprendrà amb un llibre.