dijous, de desembre 15, 2005

La treva

. dijous, de desembre 15, 2005

Ho comentava amb un Gran Mestre Llibreter, i tots dos estàvem d’acord: aquests darrers mesos arriben moltes novetats interessants. Sembla com si les editorials s’haguessin volgut espavilar i, al costat dels inevitables productes efímers de sempre, dediquessin una major atenció als llibres que romandran als prestatges, tant si es venen gaire com si no. Alguns anys enrere, aquest fenomen m’hauria provocat molta angoixa, perquè és impossible tastar-ho tot. Ara ja sé que al llarg de la meva vida no llegiré sinó una part insignificant dels llibres que m’agradaria poder llegir. Així doncs, trio alguns títols, els examino per veure si em fan el pes, fins que decideixo. De la major part dels llibres, al capdavall, queda ben poca cosa: el record d’algunes idees, uns personatges, fragments d’arguments, la promesa sovint incomplida de rellegir-lo un altre cop, relacions amb altres llibres —d’on deriven genealogies íntimes de lletra— i sobretot una sensació de satisfacció, de gratitud, d’alegria o de decepció que sí perdura.

Roger Chartier, a Kosmopolis 05, explicava la revolució de la lectura al segle XVIII. Els historiadors francesos tenen molta habilitat per adaptar els talls cronològics mundials a la història particular de França. Així, l’Edat Mitjana, tu sais, s’acabaria en realitat al segle XVIII —amb la Revolució Francesa, evidentment—, i tan important com l’aparició de la impremta és la generalització de la lectura extensiva —també al settecento—, contra la pràctica més habitual fins llavors de la lectura intensiva. Pensem que Isidor de Sevilla va escriure les Etimologies a partir d’una biblioteca personal d’unes poques desenes de títols, o que si volia consultar una obra havia de viatjar dies i dies fins a la biblioteca on guardaven algun dels manuscrits. Un llibre era llavors un luxe, es llegia i es rellegia i, gairebé sense adonar-se'n, els lectors-oïdors aprenien de cor llargs fragments de text. La lectura extensiva i la intensiva, de fet, conviuen; depèn del lector decidir quin autor, llibre, poema o capítol desa a cada categoria. Suplements culturals, revistes literàries, blocs o programes de ràdio i de televisió influeixen tant com cadascú vulgui ser influït. A mi, sovint em convenç més l’opinió oportuna d’un company, un amic o un client que altres opinions tan documentades i lúcides com llunyanes.

Durant les darreres setmanes he llegit llibres de poesia que m’han agradat molt, i per raons molt diverses: Jardí amb cangurs de Melcion Mateu, El lago de los botes d’Edgardo Dobry, Pragari de Mireia Vidal-Conte, El cigne cec de Josep Maria Sala-Valldaura i Odiseo confinado de Leónidas Lamborghini. M’ha entusiasmat El somriure de l’atzar, on Feliu Formosa es concentra a esbrinar el orígens de la creació artística, des dels grans noms de la literatura com Thomas Mann o Kafka fins al treball quotidià de l’actor que prepara el seu personatge. M’ha fet mal tot el cos pel riure que m’ha provocat César Aira amb Cómo me reí, després de gaudir amb Diario de la hepatitis i La princesa Primavera durant lànguides hores que vaig arrabassar indolent a la son. Ajorno la lectura de Gog de Giovanni Papini, Bienvenidos al desierto de lo real d’Slavoj Žižek, En la llama de Juan Eduardo Cirlot, La República mundial de las letras de Pascale Casanova, la relectura de Profanaciones de Giorgio Agamben, i d’altres, entre novetats i llibres pendents des de fa molt de temps. La raó és una obra que espero des del setembre, que ha endarrerit la seva aparició fins ara i que després de les primeres pàgines m’ha convençut de la conveniència d’aturar uns dies el riu de lectures i seure amb el propòsit de fer-ne una lectura lenta i atenta: Els detalls del món, de Biel Mesquida.

9 comentaris:

nania ha dit...

és un moment casi màgic quan t'adones que tens entre mans un llibre que fa que oblidis el món (certament a voltes massa egocèntric) i visquis unes emocions que no et pertanyen i que tan sols les has intuïdes. I llavors aquell moment es converteix en un refugi mental, en una illa on anar quan necesitis escapar i no hagi lloc físic on fer-ho.
Com envejo als que un dia m'han fet riure, plorar o tenir ganes de viure.

Pedro ha dit...

L'article d'en Sam ahir a l'AVUI un plaer, com sempre.

ea! ha dit...

"el poeta pensa amb tot el cos " biel mesquida. com una té un ordre lector imposat per compromisos, doncs es conforma a fullejar i anticipa que serà la primera lectura del dos mil sis, i hi haurà una bona manera d'encetar entre fonts eternes.

l´Au ha dit...

Us convide a entrar a : http://unratoliunau.blogspot.com

David Madueño ha dit...

Quina raó que tens. Pitjor, però, que haver de seleccionar la petita part de lectures que podrem abastar és perdre un temps preciós en un títol equivocat. Per això un professor meu ens recomanava que si un llibre ens queia de les mans, el deixéssim de banda. Si era bo, potser ja trobaríem una altra època de la nostra vida en què, per evolució personal, hi tornaríem. Si no, això que ens estalviàvem.
Per cert, coincideixo amb tu amb el poemari de Melcion Mateu, encara que "Veritable Panamà" se'm fa una mica indigest. I de passada et recomano "Hiverns Suaus", de Jordi Julià, encara que signi sota el nom d'Alexandra March (un pseudònim que s'inventa per jugar amb el jo poètic i centrar-se en experiències alienes al creador; és un alumne aventatjat d'en Ferrater).

subal ha dit...

Doncs jo tinc un amic que em va aconsellar César Aira, però pateixo, perquè a la taula hi tinc Conversaciones en la catedral del Vargas Llosa i El otro lado de la juventud (de J.R. Ribeyro). Ambdós me'ls han deixat, i clar... Aira haurà d'esperar...

El llibreter ha dit...

Els detalls del món és un d’aquest llibres que fan de refugi, Nania. Ho tinc difícil per fer-ne un apunt al bloc; em passa com amb Sis homes de Josep Maria Fonalleras, que tot comentari empal·lideix davant qualsevol paràgraf que volgués comentar.

Sí, Sam Abrams torna a confondre una exposició amb un congrés. Pedro ¿has vist l’exposició? Què en penses?

No sé, ea!, si podràs esperar tant. ¿El tens en un lloc visible? ¿No et tempta perquè el fullegis quan passes pel davant? Llegeix la primera narració, a veure si trobes aturador...

Accepto la invitació, Au.

Tinc per aquí Hiverns suausde Jordi Julià, David. Acaba de sortir un altre llibre d’ell escrit amb Pere Ballart: Lírica de fin de siglo: Poesía catalana y española (1980-200) on expliquen alguns poetes a partir de l’anàlisi de poemes significatius. He fullejat els dos llibres que Jordi Julià ha dedicat a Gabriel Ferrater i he de dir que em semblen molt engrescadors; quan em torni a posseir la febre ferrateriana els llegiré, segur.

Subal: faig una mica de predicció de futur: te’n penediràs per tot el temps que has aconseguit sobreviure sense llegir César Aira. Les meves prediccions han estat testades clínicament, eficàcia provada.

subal ha dit...

Aviam, apreciat bookseller, li faré una pregunta ben fàcil; vosté m'assegura que jo podré trobar Conversación en la catedral a qualsevol llibreria? si és així, jo demà mateix adquireixo tots els Aira que em trobi.

salut!!!

Pedro ha dit...

No l'he vist, però l'article segueix sent literatura pura.