E perquè en la present obra altri no puxa ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, yo, Johanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo càrrech, e no altri ab mi, com per mi sols sia estada ventilada a servey del molt il·lustre príncep e senyor rey spectant Don Ferrando de Portogual la present obra, e començada a II de giner de l’any MCCCCLX.
Així acaba la dedicatòria del Tirant lo Blanch, segons l’edició d’Albert Hauf. Aquesta data no sembla discutible, tot i que Joanot Martorell la dóna quan ja ha acabat el llibre uns anys més tard. En qualsevol cas, és certa perquè està escrita. M’hauria de sorprendre que el 2 de gener passi desapercebut com a data tirantiana, però si fem un cop d’ull al batibull editorial de la novel·la és perfectament comprensible que no se celebri. L’única edició íntegra i de qualitat disponible ara mateix és la d’Albert Hauf, publicada per la llibreria Tirant lo Blanch. L’edició de Martí de Riquer potser es reimprimirà pròximament, malgrat que més que una reimpressió sembla preferible refer-la o, com a mínim, rescriure la darrera versió del pròleg, de 1990: des de llavors s’ha avançat molt en l’anàlisi del Tirant i, doncs, en el coneixement de les fonts, manlleus o plagis que va utilitzar Joanot Martorell. No hi ha, per tant, una edició del Tirant que reuneixi rigor filològic, afany divulgador i un preu raonable. Hi ha la traducció al català actual de 3i4, una reedició recent de la traducció espanyola de J.F. Vidal Jové i tot d’antologies —algunes molt recomanables— que ofereixen els capítols prescrits per a l’ensenyament secundari, a més a més de l’adaptació de Bromera. Fa anys que es parla de l’edició crítica que Joan Parera prepara per a la col·lecció “Els nostres clàssics”, l’única que tindria en compte les variants de tots els incunables, incloent-hi el que es conserva a la Hispanic Society of America de Nova York. La data d’aparició, però, és una incògnita.
Evidentment, no cal el vist-i-plau institucional per gaudir del Tirant lo Blanch. De fet, ja se celebra el Dia de les Lletres Valencianes el 20 de novembre, data de la primera edició, l’any 1490. El 2 de gener em sembla un bon pretext per obrir-lo a l’atzar i celebrar, llegint-lo, que Joanot Martorell decidís escriure’l; al cap i a la fi, és la data que dóna l’autor.
3 comentaris:
Senyor llibreter, vostè ha estat "meneado"
http://meneame.net/story.php?id=1877
Que tingui bon any!
Llibreter, acabo de descobrir el teu blog, m'ha semblat prou bo i l'he "linkat". M'has recordat el tema del Tirant.
Felicitats.
Gràcies pels enllaços!
Només una observació, Maty: em sembla anacrònic citar Joanot Martorell per parlar del nom que rep el català al País Valencià.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada